PRESENTACIÓ
Aquest 2021 se celebren 100 anys del naixement de la poeta, traductora i artista plàstica Felícia Fuster, una autora humanista i compromesa amb la societat desconeguda per al gran públic, però una veu molt potent i original que es va guiar sempre per l’experimentació i va encetar camins poètics i pictòrics nous que la fan plenament contemporània. Per això, us proposem que la descobriu aquest Sant Jordi i que partiu de la seva vida i obra per fer les vostres creacions.
El HAIKU és una forma d’expressió poètica d’origen japonès en què es combinen 17 síl·labes en tres versos, generalment de 4, 6 i 4 síl·labes si els comptem en català (5-7-5, si els comptem en castellà) que se solen presentar aïllats acabats en paraula plana i sense rima.
La TANKA és una forma d’expressió poètica d’origen japonès en què es combinen 31 síl·labes repartides en cinc versos plans sense rima, que segueixen la mesura 4, 6, 4, 6 i 6 síl·labes (en català) i 5, 7, 5, 7 i 7 síl·labes (en castellà).
Felícia Fuster
Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) va ser poeta, traductora, artista plàstica i feminista compromesa. Considerava que l’art havia de ser testimoni del món que es viu. Va desenvolupar la seva creativitat i el seu compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar només interessada per "l'art i la llengua"; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la "dona faber", la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.
Va néixer a la Barceloneta, on va passar la infantesa. La seva família hi tenia una ferreteria. Molt aviat, però, va destacar en el dibuix i va seguir cursos a l’Escola Massana d’Arts i Oficis mentre estudiava el batxillerat, a la vegada que feia classes de música i piano.
Quan tenia 15 anys va esclatar la Guerra Civil. Un cop acabada, no va trobar cap encaix en la realitat que el franquisme imposava. Va passar gana i per a ella va ser un drama total, "moralment i físicament". "Crec que als divuit anys s'ha de creure en alguna cosa i, quan no pots, pateixes un trauma molt gran", deia. Això la va fer desenvolupar una sensibilitat extrema contra la violència i contra la guerra.
Passat aquest parèntesi, als anys 40 es va donar a conèixer en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però aquell ambient enrarit de postguerra i la seva inquietud vital la van portar a París, com a d'altres artistes i escriptors de la seva generació. El 1951 va decidir quedar-s’hi. Tenia 30 anys i començava per a ella una nova vida dedicada a múltiples feines per sobreviure, com treballar en una agència de publicitat. Esporàdicament, exposava amb èxit en algunes exposicions col·lectives de França i EUA.
La seva obra plàstica és sobretot abstracta i emocional, molt poc habitual en una dona artista del seu temps. Pintava paisatges siderals, visionaris, musicals. El seu reclam era fer visible l'invisible.
No va ser fins al 1984 que va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, finalista al premi Carles Riba de poesia. Aquell va ser l'inici de la seva trajectòria poètica. El llibre mostrava una obra arriscada, una veu nova i desconeguda que va cridar l’atenció del jurat i, especialment, de Maria-Mercè Marçal.
Un viatge al Japó la va marcar especialment i al següent llibre, Aquelles cordes al vent (1987), ja hi va deixar notar la petjada que li havia deixat aquesta experiència. La segona part de l'obra, 'Estais', està formada per tankes, una composició poètica clàssica japonesa de caràcter breu.
L’interès per la cultura japonesa no només la va portar a aprendre la llengua i el país, sinó que es va concretar en la traducció de diversos autors del s.XX en el volum Poesia japonesa contemporània (1988), fet juntament amb el professor Naoyuki Sawada, en aquells anys resident a París.
Al llibre hi presenta 49 poetes japonesos moderns, la qual cosa suposa una aportació molt important al coneixement de la poesia japonesa en la tradició catalana. També escriu un estudi molt complet d’aquests autors, que publica a la Revista de Catalunya (maig 1988).
Amb aquest bagatge, el llenguatge poètic de la seva obra fa un gir decisiu. No és que intenti occidentalitzar la poesia japonesa o utilitzar simplement el seu estrofisme, sinó que la seva poesia s’orientalitza fins al punt de poder afirmar que Felícia Fuster és la veu poètica contemporània catalana més netament influïda per la poesia japonesa.
Haikus i tankes
Ara que ja tens una mica d'informació sobre la vida de Felícia Fuster, és hora d'entrar en la seva obra. Com que per a aquest Sant Jordi et proposem que escriguis els teus propis i haikus i tankes, ens centrarem només en aquestes formes poètiques. Llegeix-les amb atenció i utilitza-les com a inspiració per a les teves pròpies creacions.