A la cúspide de la societat estaven situats els governants.
Pel que fa a la noblesa feudal dels regnes cristians, el rei era el noble més important de tot l'estament. Dins d'aquest grup social també s'hi podien observar diferències: alguns nobles tenien grans feus i moltes riqueses, mentre que d'altres només tenien armes i un cavall.
A l'Al-Àndalus els àrabs, tot i ser minoritaris en nombre, van ser els que ocupaven la posició més alta de la societat, tant des del punt de vista polític com econòmic.