Una vegada hi havia una família formada per 3 integrants: la Clàudia, la filla, el Pere, el pare i la Mercè, la mare. Estaven viatjant en cotxe de nit, el pont de Halloween havia acabat, per tant, era hora de tornar cap a casa.

— Quant falta per arribar a casa? - Va dir la Clàudia, la filla petita de la família.

— No molt, Clàudia. No siguis impacient. - Va dir en Pere.

Per la Clàudia el viatge cada vegada s'estava fent més etern, no aguantava estar sense moure's.

De fons, sentien les llagostes cantar, hi havia lluna creixent.

— Pere... Para el cotxe un moment. - Va dir la Mercè amb un aire espantat.

En Pere va parar el cotxe i la família va veure una nena... Una mica estranya, a aquestes hores de la nit eren els únics a la carretera, era molt exòtic veure a algú, i menys a una nena.

— Em podríeu dur a casa? Estic perduda. -Va dir la nena. La seva cara estava pàl·lida, semblava que no tenia emocions. Tenia una bata que semblava sortida d’un hospital psiquiàtric.

La família va acceptar portar a la nena a casa seva, no podien aguantar veure a la nena allà, tota sola. Quan tots ja eren dins del cotxe, el Pere li va preguntar les indicacions a la nena, per poder saber on vivia.

— Visc a l'Hospital de Woodbury - Va dir amb un to baix.

En Pere i la Mercè van parlar murmurant...

— Com és possible que visqui a l'hospital? Està abandonat fa anys... - Va dir en Pere, que no entenia com era possible que fos casa seva.

— No t'amoïnis, Pere. Portem-la i ja veurem què passa - Va dir la Mercè.

Mentre anaven cap a l'hospital:

— I bé... Com et dius? - va dir la Clàudia, que tenia molta curiositat per aquesta nena.

— Lucy - Va dir la nena,

La Clàudia i la Lucy van estar parlant una estona, segons la Lucy, ella estava amb la seva família, i va decidir anar a fer un volt, i es va perdre.

Va passar una estona, i la nit era molt fosca, l'única llum que hi havia era la de la lluna. La ruta fins a l'hospital era per la muntanya, hi havia moltes corbes i era difícil conduir sense els llums del cotxe.

— Ves amb compte, jo hi vaig morir en aquesta corba - Va dir la Lucy.

Després d'aquestes paraules, el cotxe va caure per la costa de la muntanya. Ningú va sobreviure. Va arribar la policia, va registrar la zona, no hi havia rastre que la Lucy va estar allà. Tot era una imaginació. O, no...?

AUTORS: Martina, Ari i Aitor