La casa dels maniquins
Vet aquí que una vegada hi havia una parella a Cerdanyola. Era l'època on un esquizofrènic s'havia escapat del manicomi. Ell donava voltes per tota Cerdanyola, sobretot per la muntanya de Collserola.
Era a la tarda, la parella va sortir a passejar el seu gos. Cada vegada es feia més de nit, la parella es va perdre per la muntanya. De cop i volta, després d'unes hores, van trobar un cementiri.
La parella va començar a donar voltes pel cementiri i de sobte van començar a sentir sorolls molt estranys, cada vegada més forts. Van arribar a un punt que els sorolls eren insuportables. La parella es va espantar i van marxar corrent fins a una casa on hi havia una llum encesa.
Estaven tan espantats, que es van deixar al gos al cementiri. Ells van començar a picar a la porta. De tan fort que picaven, la porta es va obrir. Els nois de la por que tenien, van decidir entrar dins la casa, per refugiar-se. El noi va veure com la llum del soterrani començava a parpellejar i van decidir que volien baixar a veure què passava. Quan començaven a baixar, la llum va deixar de parpellejar. Estava tot fosc, però la noia va aconseguir trobar la llum. Quan la noia va obrir la llum, estava tot ple de maniquins. Van començar a buscar per tot el soterrani a veure si hi havia algú. No trobaven res, cada vegada s'anaven ficant més dins del soterrani i es van adonar que era molt més gran del que s'imaginaven.
Totes les parets estaven plenes de pintures molt estranyes. De cop i volta van escoltar un riure macabre. La parella va decidir que volien anar on s'havia escoltat aquell riure macabre.
Mentre estaven caminant, darrere seu s'escoltaven unes passes, però no hi havia ningú. Va arribar un moment que tots dos van trobar el final del soterrani, on hi havia un cos d'un maniquí amb el cap del gos ple de sang i ferides. A la paret posava "SOU ELS SEGÜENTS" escrit amb la sang del gos.
Ara es diu que la parella va desaparèixer per la muntanya de Collserola i que aquell esquizofrènic continua donant voltes per Cerdanyola.
Escrit per Martina Ocaña
Il·lustrat per Lucía Gatell
Programat per Paula Gombau