A l’hora d’escollir-lo cal tenir en compte els factors següents:

1.  La RELACIÓ de la recerca amb: 

   • la mateixa modalitat de batxillerat i l’oferta temàtica dels Departaments didàctics afins;

   • els interessos o aficions personals; 

   • l’entorn immediat: escola, barri, municipi…

2.  El NIVELL D'APROFUNDIMENT de la recerca, hauria de ser l’adequat a la pròpia capacitat i preparació i, per tant, abastable. 

3.  L’EQUILIBRI entre el temps de dedicació i la complexitat del tema: la recerca hauria d’estar limitada a una sola qüestió (qui, què, quan, com i per què).

4. L’ENFOCAMENT de la recerca com una qüestió a investigar. Cal acotar bé les preguntes que es volen respondre. En aquest sentit, és bo de plantejar-se algun aspecte desconegut sobre el tema del treball i intentar contestar-lo per mitjà de la investigació. 

5. Les FONTS D'INFORMACIÓ EXISTENTS i la facilitat per accedir-hi. Abans de decidir-se, és convenient fer una recerca preliminar per garantir la viabilitat del treball. 

6. Els MATERIALS i RECURSOS disponibles per desenvolupar el treball (aparells i instruments necessaris per a la recerca, l’experimentació, la realització i la presentació de l’informe...)

PROPOSTES  TEMÀTIQUES DELS DEPARTAMENTS DIDÀCTICS PER AL CURS 2024-2025

1. PRIMERES PREGUNTES:

Un cop decidida quina és la qüestió essencial de la recerca, cal identificar els factors, o variables, que poden influir en el procés que es vol investigar i guiar la recerca principal.

2. PLANIFICACIÓ DE LA RECERCA:

Per planificar el desenvolupament del treball de recerca és convenient fer un full de planificació, cronograma o Diagrama de Gantt, en el qual s’han d’indicar:

•  les activitats que cal fer (de cerca i processament de la informació, síntesi, avaluació i redacció de l’informe) i l’ordre en què s’han de fer;

•  la programació de les visites, entrevistes, enquestes, etc., que cal fer; 

•  el període de temps estimat per a cada una d’aquestes activitats; 

•  la relació de material i aparells necessaris per desenvolupar les activitats i els permisos que es necessiten per fer ús de les instal·lacions (laboratori, aula d’informàtica, biblioteca, etc.).

IMPORTANT: Aquesta planificació és molt útil per desenvolupar, després, a la Memòria, l’apartat "Metodologia".

3. CERCA D'INFORMACIÓ:

Hi ha diverses tècniques de cerca d’informació. Segons el tipus de recerca, s’utilitza l’una o l’altra o diverses en combinació. Les més habituals són:

• Observació sociocultural. És la més adequada per estudiar comportaments o esdeveniments socials. Aplica eines de recollida d’informació com les entrevistes, els qüestionaris, les enquestes o els registres d’observació.

• Observació artística o arquitectònica d’un disseny o instal·lació. En tots aquests casos és convenient disposar d’un esquema pautat amb els factors que caldrà observar, analitzar, interpretar i valorar, tant des del punt de vista funcional com estètic o semiòtic.

• Cerca bibliogràfica i documental. És la localització d’informació continguda en llibres, revistes generals o especialitzades, diaris, arxius, documents escrits o amb imatges en diferents suports (convencionals, digitals...). És una tècnica que s’utilitza en la realització de tots els treballs de recerca.

•  Consulta de fonts històriques. És la consulta de materials diversos (escrits, visuals o orals, en arxius, biblioteques o a través de testimonis de persones) per obtenir informació sobre fets històrics i sobre les causes que els van produir.

• Cerca a Internet. És l’exploració de recursos sobre qualsevol tema a través d’Internet. L’eina que s’utilitza en aquest tipus d’investigació és un cercador.  Aprèn a cercar a Internet aquí.

• Cerca experimental. És el conjunt de mètodes i tècniques emprats per recollir informació d’un treball de tipus experimental. Cal decidir quines variables intervenen en el procés estudiat, quina de les variables interessa investigar (variable dependent), així com dissenyar un experiment per controlar la variació i dependència d’aquestes variables. Per norma general, cal disposar de fonts d’informació diversificades i contrastades i valorar-ne la qualitat i fiabilitat.

4. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ:

La informació obtinguda s’ha de processar per diferents formats, amb l’objectiu de generar coneixement. En primer lloc, cal ordenar i classificar la informació per mitjà de fitxes, taules, fulls de càlcul o bases de dades. En segon lloc, cal analitzar, contrastar i interpretar la informació, aplicant les tècniques i conceptes propis de les disciplines. En cap cas, s’ha de recopilar la informació de manera idèntica a l’obtinguda ni en contingut ni en format. Així doncs, és molt important citar les fonts adequadament per no incórrer en plagi, per això, cal seguir algun dels estils aprovats acadèmicament; l’APA i el Vancouver són els més habituals. En conseqüència, tot treball plagiat serà suspès automàticament. També disposeu del web SCRIBBR  per a la redacció correcta de les cites i molt més.

5. SÍNTESI DE LA INVESTIGACIÓ I EXPLICACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS: 

S’ha de tornar a llegir i revisar el treball per interpretar les dades obtingudes i treure’n conclusions (identificar regularitats, correlacions entre variables, relacions causa-efecte), explicar els resultats obtinguts, tenint en compte els coneixements teòrics i la bibliografia consultada, i suggerir aplicacions dels resultats o fer propostes per continuar la recerca.

6. REVISIÓ DE LA FEINA FETA: 

A mesura que es desenvolupa la recerca, és convenient anar fent una valoració del treball i dels resultats que es van assolint, avaluant la pròpia capacitat d’organització, el temps de què es disposa, la tria de qüestions i l’elecció de variables, la previsió de materials i instal·lacions que s’utilitzaran, la preparació de materials necessaris, la programació de visites, els problemes per portar endavant la recerca, la dinàmica de treball i la cooperació amb els companys, la relació amb el tutor o tutora, amb les persones enquestades o entrevistades, etc. És a dir, cal valorar la marxa del treball globalment, allò que s’ha fet i allò que resta per fer.

Durant les diverses fases de realització del treball de recerca, l'assessorment i la supervisió per un professor o professora està garantit. Segons el tema i/o Departament didàctic se t'adjudicarà una persona tutora de TRE, que serà el teu referent i persona de confiança al llarg de tot el procediment.  

• ALTRES: 

  • Es recomana l’eina Gdrive per compartir informació i comentar-la. 

  • Com a alumne/a i, en l'exercici i treball de la teva autonomia i proactivitat, ets tu qui ha dur la iniciativa.

  • En el cas que hi hagi més demanda d’una temàtica i/o departament didàctic que capacitat d’assumir-ne tutoritzacions, el conflicte es resoldrà a favor d’aquell/a alumne/a que tingui una qualificació mitjana més alta. El barem a seguir serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes al primer i segon trimestre.

Tant la Memòria com la Presentació oral  del TR s'elaboren en llengua catalana, que és la llengua vehicular d’aprenentatge al batxillerat. No obstant, l’alumnat que realitzi un estudi específic d’una altra llengua i/o literatura, coherentment,  podrà realitzar totes dues parts en aquest idioma.  Pel que fa al registre emprat, ha de ser acadèmic, per tant, formal i amb l’ús adient dels tecnicismes propis de l’àmbit d’estudi. Així mateix, les faltes ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques no són permeses. Es recomana el corrector d’ortografia i d’estil, per exemple, LanguageTool.

Altrament, si el TR és de temàtica pròpia d'una llengua i/o literatura no catalana, evidentment, no només es podrà realitzar tant la Memòria com la Presentació oral  en l'idioma corresponent sinó que seria el més recomanable i coherent.