• Treballs descriptius i de catalogació: recollida, anàlisi i classificació o catalogació d’una quantitat important i significativa de dades. 

•  Treballs explicatius i d’hipòtesis: plantejament i anàlisi d’hipòtesis explicatives o interpretatives, avaluació i contrastació. 

•  Treballs comparatius: elaboració i aplicació de criteris de comparació entre dos o més elements. 

•  Estudis de casos (biogràfic, de grup o d’institucions, genealogia i memòria familiar, memòria històrica): recerca i comprensió de particularitats significatives. 

• Treballs de disseny i producció encaminats a resoldre problemes limitats a situacions concretes o a dissenyar solucions tecnològiques. 

• Treballs de creació artística sobre el procés creatiu i la metodologia emprada, i que conclouen amb alguna obra artística. 

•  Treballs de recerca-acció que apliquin la investigació-acció participativa combinant dos processos: conèixer i actuar implicant la població la realitat de la qual s’aborda des de la recerca. 

 Max Turull Rubinat (dir. i coord.) et al.  (2021) Guia pràctica de com fer un bon treball de recerca. Guia del professorat. Universitat de Barcelona.

• Recerca bàsica, pura o fonamental: contribueix a l’ampliació del coneixement científic creant teories o modificant les teories existents a través del qüestionament d’aquestes mateixes teories o dels principis en què es basen. 

• Investigació aplicada: és la que utilitza els coneixements ja assolits i demostrats per la ciència i els aplica a la realitat.

• Recerca descriptiva: a través de l’observació de la realitat s’estableixen normes, principis i teories, i se’n fa una abstracció. El seu sentit no és la simple anàlisi de les dades, sinó, a partir de les generalitzacions que es produeixen, la predicció dels eventuals resultats. 

• Investigació analítica: mitjançant la comparació de variables entre grups d’estudi i de control, s’aconsegueix confirmar o refutar una determinada hipòtesi. 

• Investigació de camp: és un tipus de recerca aplicada que pretén comprendre o resoldre una situació, necessitat o problema en un context concret i real. 

• Investigació quantitativa: permet fer l’examen de les dades que s’han de valorar de manera numèrica, normalment utilitzant eines estadístiques. No tots els problemes poden tenir una representació numèrica amb valor científic. A més, per poder afrontar aquest model cal tenir nocions d’estadística. 

• Investigació qualitativa: és la que pretén explicar els motius de diferents aspectes d’un determinat comportament o situació a partir de buscar el perquè, el què, el com, el quan i l’on d’una situació concreta. És el mètode més emprat en les ciències socials. 

• Investigació projectiva (o projecte factible): a través de l’elaboració d’una proposta o model per solucionar un problema, tracta de respondre a les preguntes sobre els fets hipotètics del futur a partir dels del passat o de les dades actuals. 

• Recerca històrica: estudia qualsevol fenomen o tema a través de l’experiència passada (serveix per a qualsevol disciplina científica). L’investigador o investigadora disposa de fonts primàries (proves disponibles directes que es poden examinar en l’actualitat) i secundàries (les que proporcionen informació a través de tercers que no han participat directament en els fets). 

 Max Turull Rubinat (dir. i coord.) et al.  (2021) Guia pràctica de com fer un bon treball de recerca. Guia del professorat. Universitat de Barcelona.

1. Quins temes puc investigar? Primer hauràs de veure quins ofereixen els Departaments didàctics del centre.  El TRE al batxillerat és el mirall del TFG als graus universitaris i realitzar una recerca lligada a les propostes didàctiques dels diferents Departaments és el protocol habitual dintre del camp acadèmic.

2. Puc investigar un tema diferent als proposats pels Departament didàctics? Sí, però única i exclusivament si aquest està lligat a l'àmbit del Departament al qual et dirigeixes i/o modalitat de batxillerat que estàs cursant. Evidentment,  la proposta només serà vàlida si obté el vistiplau del Departament. 

3. El TRE en parella? I tant! Si penses en les poques tasques que duem a terme com a persones de forma individual, t'adonaràs que la realitat del món actual, hiperconnectat, globalitzat i cooperatiu, el treball en equip és el més habitual i la realitat quotidiana de la vida adulta. Per tant, realitzar el TRE en parella és la nostra proposta perquè desenvolupeu dues de les vuit Competències Clau del nou Currículum de batxillerat: la Competència Digital  i la Competència personal, social i d'aprendre a aprendre.

4. La nota, llavors, és per parella? No, les qualificacions sempre són individuals.

5. Com s'avalua el TRE? Les parts estructurals i  percentatges generals d'avaluació respecte de la qualificació final són: 

   1. Seguiment de l'alumne/a: 30% (Tutor/a TRE)

   2. Memòria: 40% (Tutor/a TRE + Professor/a Lector/a)

   3. Presentació oral: 30% (Tribunal: Tutor/a TRE + Professor/a extern/a al departament didàctic que ha tutoritzat el TRE)

      • +INFO

6. Com triaré doncs, tema i tutor o tutora? Mitjançant un formulari que se't presentarà en una sessió de tutoria de grup al 2n trimestre de 1r de batxillerat. 

   2. • +INFO

7. Com puc conèixer les DATES CLAU el TRE? Cal que estiguis al cas del Calendari. 

8. Com començo la recerca? On puc trobar informació? Ves a l'enllaç A+A+