Dones reconegudes d'Àfrica

Funmilayo
Ransome-Kuti

De Nigèria, era mestra i va liderar la lluita pels drets de les dones als anys 50. Va fundar una organització per a dones a Abeokuta, amb més de 20.000 dones que van lluitar pel seu dret al vot, per la igualtat i la justícia.

Cesária Évora

Va néixer a Cap Verd. Un clàssic de la cantant era actuar amb els peus descalços, per això el sobrenom de La diva aux pieds nus, com a gest solidari cap al Cap Verd més pobre, aquell que evoca en les seves cançons.

Wangari Maathai

Nascuda a Kenya, va lluitar pel medi ambient, el feminisme i els drets humans. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva aposta al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau.

Zohra Drif

Advocada, política i professora, està considerada a Algèria com a una heroïna de la revolució algeriana i de la guerra d'independència contra la colonització francesa. Amb la literatura francesa va descobrir la revolució, les llibertats individuals, la il·lustració, i a partir d'aquí va tenir consciència del que era el seu poble i què havia de ser. Per això va lluitar contra la colonització, no contra el poble francès.

Ellen Johnson-Sirleaf

Es va convertir en la primera dona elegida presidenta d'un país a Àfrica, Libèria. Va apostar per l'educacio primària gratuïta i obligatòria en el seu país. El 2011 va rebre el Premi Nobel de la Pau. Un any més tard, va fer unes declaracions que criminalitzaven l'homosexualitat. Per això, organitzacions defensores dels drets dels homosexuals demanen que se li retiri el Premi Nobel.

Phumzile
Mlambo-Ngcuka

El 2005 va ser vicepresidenta de Sud-àfrica, la primera dona africana a ocupar aquest càrrec. Actualment és directora de les Nacions Unides per a la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones, també conegut com a ONU Dones.

Hadijatou Mani

Mani tenia 12 anys quan va ser venuda com a esclava al Níger, encara que l'esclavitud és il·legal al Níger des del 2003, avui dia n'hi ha.
Va estar a la presó per bigàmia ja que es va casar amb un altre home. Després de lluitar pels seus drets de dona amb les ONG per la lluita contra l'esclavitud, es va alliberar de l'amo i va sortir de la presó. El 2009 se li va concedir el Premi Internacional Dona Coratge.