Perquè és important jugar a Jocs Tradicionals?
Aquesta activitat tracta sobre els Jocs Tradicionals, significa que són jocs que ja coneixem, i que coneixes.
Per això volem donar a conèixer aquests jocs típics a les noves generacions i que no es perdi el que és tradicional.
Hem pensat a introduir jocs tradicionals d'altres cultures per tal de compartir cultura i tradicions.
Els jocs tradicionals són perfectes pels infants, ja que tots els jocs són en equip i poden participar tothom de totes les edats. Hi ha nombroses opcions de jocs tradicionals per jugar a l'aire lliure, amb molt poc material o sense material.
Beneficis:
Fomenta las habilitats socials, les activitats són en grups petits, aprenen a respectar les normes de cada joc, i coneixen a altres infants.
Aprenen a desenvolupar la imaginació, permeten gaudir de diferents entorns entre ells de la naturalesa, en el qual descobriran animals, com cauen les fulles dels arbres a la tardor segons l'estació i el temps que faci, si s'han d'abrigar més o menys, etc.
Desenvolupen algunes habilitats motrius i la coordinació oculomanual, segons el joc, hauran que corre o fer una altra força.
Fomenten la concentració necessària per actuar en el moment adequat, i la memòria per recordar les normes del joc o les diferents cançons. També fomenten la presa de decisions i la capacitat d'utilitzar la paciència fins que els toqui participar, a més de l'empatia posant-se en el lloc de la resta, i dels menuts que es troben jugant.
JOCS TRADICIONALS D'ESPANYA:
Es tria un jugador que "para" i es col·loca de cara a la paret amb les mans recolzades contra ella a l'altura de les espatlles. La resta dels jugadors es col·locaran derrere d'una ratlla a uns deu metres de distància.
Comença el joc quan el que para, pica rítmicament amb les mans a la paret mentre diu "1, 2, 3, pica paret...". La resta de jugadors aprofitan aquest temps per avançar cap a ell el més ràpid possible.
En el moment que acaba la frase, el que para es gira depressa cap als jugadors, que hauran de quedar totalment quiets.
Qui para assenyala als jugadors que ha vist moures al girar-se o que no han pogut aguantar quiets mentre mirava. Els assenyalats hauran retrocedir a la línia de sortida.
Es van repetint tots els passos fins que un jugador, en un dels avanços, toca l'esquena del que para. En aquest moment tots surten corrents cap a la línia de sortida. El que sigui atrapat pel que para ocuparà el lloc en la següent partida.
En primer lloc s'ha de triar qui portarà la bena, és a dir, el que farà el paper de gallineta cega i haurà de trobar a la resta. Un cop escollit ha de posar-se un mocador en els ulls, de manera que no pugui veure res.
La resta dels infants es posen en cercle al voltant de la gallineta cega, agafats de les mans. La "gallineta" ha de donar tres voltes sobre si mateixa abans de començar a buscar perquè no sàpiga on és.
La tasca de la gallineta consisteix a atrapar algun dels infants, que es poden moure però sense deixar-se anar de les mans. Quan la gallineta tingui un infant, ha d'endevinar qui és mitjançant el tacte. Si encerta, s'intercanvien els papers.
Els jugadors es repartiran per tot el terreny de joc. Es llençarà una pilota i qui l’agafi serà qui podrà començar a llençar per intentar tocar un company amb la pilota i per tant, eliminar-lo.
Els eliminats s'asseuran a terra. Per salvar-se podran (sense moure’s del lloc) agafar alguna pilota que passi pel costat, i si hi ha algun eliminat més, passar-li la pilota per tornar a jugar. Si en algun moment la pilota que es llençada i s’agafa al aire i no cau al terra, serà eliminat el que l’ha llençat.
El joc acaba quan algú elimina a tothom o quan s’acaba el temps indicat.
Tots els jugadors menys un, s'amaguen, quan el jugador que atrapa els veu, va el lloc on va iniciar un compte i diu els seus noms. El jugador ha de comptar a cert nombre (que és imposat pels altres integrants de el joc) i una vegada que acaba de comptar, comença la seva cerca.
Es col·loquen cadires en forma de cercle.
Es posa musica alegra, mentre els infants giren al voltant de les cadires.
Una vagada parin la música els infants hauran de saure a una cadira, però no hi haurà per tots ja que s'hauran d'ocupar les cadires lliures i el infant que no pugui seure quedarà eliminat.
Poc a poc s'aniran treien les cadires a cada ronda, fins que quedin una cadira i dos participants, qui segui abans serà el guanyador.
En un paper es fan dues línies horitzontals i dues verticals, formant una quadrícula de nou espais. Per torns, cada jugador ha de posar una X o un O a un dels quadrats que quedan a dins la quadricula, intentant fer una línia vertical, horitzontal o diagonal.
JOC TRADICIONAL EE UU:
Cada jugador es col·locarà ajupits amb les mans els genolls, desplaçant-se fen petits salts amb els peus junts. Cada jugador que deixa de saltar se seurà al terra, fins que termini la partida.
La partida acabarà quan només quedi un jugador saltant, que serà el guanyador.
JOC TRADICIONAL DEL MARROC:
Els jugadors es seuen en el terra formant un cercle al voltant d'una muntanya de pedres.
Cadascú tindrà una muntanyeta amb cincs pedres.
El primer jugador tindrà que agafar una pedra de la muntanyeta del mig del cercle, el tindre que agafar sense moure res, si ho aconsegueix es queda la pedra, però si mou alguna tindre que posar una pedra de la seves. Així tots els jugadors.
JOC TRADICIONAL DE DINAMARCA:
Cada jugador es seurà a una cadira formant un cercle. Un d'ells es l'escollit per representar el paper de lleó. El resta de participants son diferents classes d'animals. El lleó comença a donar voltes per l'exterior del cercle i va dient noms d'animals. Els jugadors que tinguin aquells noms tenen que aixecar-se i anar darrera del lleó. Quan exclami "tempesta", tots i totes tenen que intentar seure a una cadira perquè algú es quedi sense ella i li tocarà ser el lleó.
JOC TRADICIONAL DEL REGNE UNIT:
Els jugadors romandran asseguts a una cadira formant un cercle. Un d'ells a estat escollit com ha carter i li taparan els ulls amb un mocador i el posaran al mig del cercle. Els participants escolliran diferents noms de pobles o ciutats, quan el animador digui "el correu va de Barcelona a Girona", els jugadors nombrats han de canviar de cadira sense que el carté els atrapi. De tan en quan l'animador explanarà "reorganització postal", i tots canviaran de cadira, si algú d'ells es tocat es convertirà amb carter.