Embedded Files
Oficis que han desaparegut i que van fer història
Dan Vidal Gojgarea
(Fotos: esmolet de la Ràpita, César i les Royes fent matalassos)
Per començar, els oficis antics anaven apareixent segons les necessitats del moment; si per exemple una dona tenia castanyes, per la tardor feia castanyes i la deien la castanyera. Els oficis han anat passant de generacions en generacions fins als nostres pares.
Hi ha molts oficis antics. Hi ha alguns que a simple vista pareixen una ximpleria però de tota manera quan es feien eren molt útils com per exemple el/la matalasser que eren les persones que li portaven els matalassos de llana i desfeien el matalàs i el deixaven al terrat perquè “respirés” la llana. A més a més, hi havien altres oficis més “normals” com per exemple: el polero és el gelater mòbil que anava pels carrers del poble, també estava l'agutzil que anava amb la seva corneta i, quan la tocava, la gent anava per veure les notícies que contava. Seguidament hi ha més oficis com els campaners que eren els que cuidaven les campanes i les feien tocar, després també estava el recader que era qui portava les mercaderies d’un lloc a l’altre, i a més està l’esmolet que era el que anava amb la seva motocicleta a esmolar els instruments de cuina.
Amb poques paraules, les persones que feien els oficis com l'esmolet, el campaner, el polero, el cisteller... eren com úniques. D'altra banda possiblement eren les úniques persones que sabien fer aquests oficis i per això trobo que es mereixen que es faci un recordatori en esdeveniments o festes com la que es farà aquest cap de setmana a Orígens.
CACAUER
Ilènia Sánchez
El cacauer antigament era un ofici molt popular en les Terres de l’Ebre, especialment a la Ràpita. Es dedicava a passar per les cases del poble recollint tot el cartró, paper, roba o fins i tot anava als contenidors de brossa i recollia tot el que trobava fora als contenidors. Quan ho aconseguia dels domicilis, a canvi dels materials, ell donava cacaus, tramussos o qualsevol fruit sec.
Aquest home anava en cavall i passava cada dos dies perquè un dia feia el primer sector del poble i el segon dia l’altre. Tocava la trompeta per anunciar que ja estava a prop i la gent anava allí i li donava tot tipus de paper i drapets i ell, segons la quantitat de material que portaves, et donava una quantitat de cacaus.
Avui en dia aquest ofici ja no és existent a la Ràpita, perquè ara tot ho tirem als contenidors tant de paper com de roba.
Treballs desapareguts
Pau Reverté
A l’antiguitat existien molts de treballs variats però amb la creació i evolució de les noves tecnologies han anat desapareixent treballs. Alguns dels exemples de treballs que han desaparegut són carboner, llauter, aiguader, etc.
En general els carboners, com be diu el nom fabricaven i venien el carbó. durant el segle passat va ser molt popular entre la població d’aquell temps. Es va practicar fins als anys 1960 i 1970, ja que al cap de poc temps va arribar el gas butà als pobles i ciutats i per tant ja no calia fabricar carbó. Els carboners també contaven en una gran amplitud de eines per a treballar.
Els llaüters eren persones que es dedicaven a restaurar i muntar llaüts. Actualment no hi han moltes persones dedicades a aquest ofici perquè els llaüts ha sigut substituïts per les barques i a motor. I també es substitut la manera de avançar al mar que era amb rems i ara es amb els motors usant la gasolina per fer que funcioni.
Les noves tecnologies han fet que desapareguessin alguns oficis.
Els oficis dels nostres iaios
Alba Reverté
Antigament els treballs eren molt artesanals i més costosos perquè la tecnologia no estava tant desenvolupada com avui en dia. Els treballadors d’èpoques passades es dedicaven majoritàriament al treball al camp o a les artesanies i els pobles eren força rurals amb barraques, patis i algun que altre taller d’artesà.
Un dels oficis més comuns en aquells temps era l’ofici d’esquilador, normalment qui desenvolupava aquest treball era el pare de la família molts cops ajudat pel fill i rarament era la mare qui ho feia perquè ella s’encarregava de les feines domèstiques. L’esquilador el que feia era extreure manualment, amb l’ajuda d’alguna fulla d’afaitar o unes tisores, tota la llana que acumulaven les ovelles sobre la seva pell, d’aquesta llana es podien fer peces de roba com jerseis, ponxos i mitjons. Actualment aquesta feina esta automatitzada per màquines d’alta tecnologia i suposa poca força per a les persones comparat amb abans on l’esquilador havia d’aguantar fortament l’ovella perquè es quedés quieta.
Un altre ofici antic era el de ferrador, aquest treball consistia a donar-li forma al metall fos per a construir utensilis per a la vida diària al camp o per a les batalles però en les viles rurals bàsicament es feien ferradures per als cavalls, falç, arades i aixades. Era un treball molt artesanal i requeria molta dedicació i traça a més a més de força per a picar el ferro i donar-li forma.
FILADORS, SERENOS, REMENDADORES, CALAFATS, CAMÀLICS...
Mar Pitarch
Fa unes nits vaig tenir un somni estrany: em trobava a la Ràpita de principis del segle XX. Un home vell em guiava de la mà ensenyant-me els racons més destacats del poble en aquells temps: el Cóc, el moll, el carrer llarg, la marineria... Aquell home vellet que em feia de guia m’anava presentant alguns personatges que ens trobàvem pel camí.
-Mira, aquell és Cintet “lo filador”. Aquell que veus mes enllà és Pepe “lo sereno” que està parlant amb Maria “la remendadora”... I així vaig anar coneixent la professió i l’ofici que tenien alguns dels nostres avantpassats.
Encara vam poder saludar al traginer que creuava la plaça amb el seu carro i matxo camí del port on l’esperaven els camàlics. Ens vam aturar a parlar amb Pere, “el calafat”. Discutirem amb “lo tio Angel” de la taverna del carrer Sant Francesc i, arribant al moll, vam veure dos muleters amb animada conversa i al veler reparant les veles d’una parellona. Aquell vellet i jo, vestits d’època, vam enfilar cap a la ribera, on colles de segadors venien en sentit contrari. De tornada al poble ens van espantar els cops de martell que sortien del taller del ferrer i de poc, que no ens xafen les ovelles d’un ramat que menava un pastor camí de la garriga. Tot el poble era un bullici d’activitat i un anar i venir de dones i homes amunt i avall.
Les primeres llums del dia em van despertar, posant així final a un somni que de ben segur que per als nostres iaios era una realitat en el seu dia a dia.
OFICIS QUE VAN MARCAR UNA ÈPOCA
Roser Reverté Carles
Anys enrere, en petits pobles com la Ràpita, la gent no solia tenir una feina pels seus estudis, sinó que cada família, ja per herència dels avantpassats i evolucionant depenent les necessitats de cadascuna, existien oficis ben detallats per a complir amb els menesters i així sobreviure humilment.
Un dels molts oficis antics, era el de cistellera. Consistia a fer i vendre cistells, cistelles, paneres... Amb fibres vegetals com la canya, el vímet o la sarga; plantes pròpies de l’entorn humit del Delta de l’Ebre i les seves zones humides.
Els pescadors i pagesos utilitzaven aquests tipus de canastres per portar els productes a la plaça o al mercat. Però a més a més s’arribaven a construir encanyissats de tanca i cels rasos per a alguns habitatges.
Les eines principals en el treball de confecció dels cistells eren el ganivet de fulla corba, utilitzat per a partir, tallar i refinar la canya; els punxons, rectes o torts que ajudaven a passar el canyís en el moment d’ordir el cistell i les tisores per a rematar-lo.
Malgrat que ja no és un ofici indispensable per a la societat actual i ja es parla d’una artesania, hi ha joves que estan tenint continuïtat amb l’ofici. Això sí, variant una mica la funció i la utilitat d’aquelles antigues peces adaptant-les als nous temps. D’aquesta manera podem ser testimonis del treball manual tenint present els valors de l’economia del nostre passat.
OFICIS ANTICS
Tatiana Valentinyova
Molts oficis antics han desaparegut o bé ja no són com abans. Com per exemple l’ofici del ferrer. El ferrer és el que fa les ferradura pels cavalls a mà, però ara en canvi en aquest època hi ha molt poca gent que fa les ferradures a mà ara se fan més amb màquines.
O també l’ofici de curador o curandero que feia que curava la gent dient unes paraules màgiques i se curava la gent, però ara ja la medicina ha anat avançant i ara para curar-te vas al cap i te curen i te donen medicaments que te tindries de prendre.
O com l’ofici d’esquilar les ovelles tu abans havien d’esquilar les ovelles tu para fer-te una manta i un coixí per a l’hivern per a no patir fred. Però ara ja no cal que les esquiles tu i tampoc és necessari que te facis coixins o mantes, les pots comprar.
Aquells oficis s’estan perdent ja que molts ja no es conserven en la nostra època.
“OFICIS DESAPAREGUTS DE LES TERRES DE L’EBRE”
Katy Zúñiga
TREBALLS DE CAMP:
Tots aquest tipus de treball s'estan perdent molt perquè ara la majoria de persones joves ja no estan interessades en treballar al camp o a segar l'arròs.
Definició:són treballs que es fan a la terra (l'arròs, remoure la terra, etc…)
“OFICIS DESAPAREGUTS DE LES TERRES DE L’EBRE”
FUSTER:
El treball de fuster també estem perdent a poc a poc.
Definició: el treball de fuster és un home o una dona que es dedica a la fusta( talla fusta, fer petites construccions, etc…)
Report abuse