Embedded Files
Mar
El pont de setmana del 12 al 14 van fer la festa dels Orígens. Van fer algunes activitats com el joc del pinyol: la gent es va apuntar dies abans, llavors li donaven una oliva amb pinyol a cadascú dels tres participants. ja que van quedar finalistes, Adrià i Edgar
Una altra activitat va ser el joc de la morra, es juga amb les mans i amb els dits. Es tracta d’anar jugant amb els rivals. Per exemple: quan dius TOT i tens el punt tu es perquè el rival i tu amb els dits has tret 5.
L’altra es diu com trillaven l’arròs, van posar amb una circumferència l’arròs segat i llavors al cavall van enganxar-li el trill darrere el seu llom. Després el cavall passava per damunt de l’arròs i amb l’ajuda del trill i xafaven l’arròs segat. Una volta fet aquest pas el cavall va marxar a un costat i el pagès amb una forca aixecava l’arròs segat, i el gra d’arròs es quedava baix.
També van fer la subhasta del peix, era un home que estava vestit de mariner i deia un munt de números, seixanta, seixanta, seixanta, seixanta seixanta-vuit. i així asta que es van acabar les cistelles amb el peix
L’altre també va ser el concurs de beure amb el porro es tractava de beure amb un porró i, al mateix temps que engolien havien de dir: un tito, dos titos, tres titos, quatre titos... i així fins que s’ofegaven i els queia el vermut.
Ivan
Abans el carrer sempre estava habitat durant tot el dia el carrer tenia una gran activitat ja que hi havien dones al carrer remendant xarxes , nens jugant amb rems que estaven lligats a la vora de l’entrada de les cases i algun mariner jubilat “Llop de mar” assegut a una cadira antiga amb la pipa a la boca.
Abans els veïns del carrer feien una festa amb pa xocolata etc.. entre ells es solia fer una col·lecta per a les despeses de la festa.
A la tarda el que sobrava es portava a l’Església i feien una xocolatada.
Des del mollet passant pel carrer sant Francesc i Santa Eulàlia hi havia un mur de pedra sobreposada com a marge perquè no passés l’aigua aquesta era un desavantatga de viure en primera línea de mar. Les cases tenien dos esglaons per evitar que no passés l’aigua
La casa Moya era una espècie de tenda, el tio “Landete” venia coses per als mariners com ara petroli, cordes, malles etc..
Alba
LA RÀPITA FA UNS ANYS:
La Ràpita fa uns anys era molt bonica, però poc poblada.La gent treballava molt més i sobretot al camp. Los nens jugaven al carrer, amb pilotes, hils, o coses que abans estaven de moda en los jocs. Però ara estan més posats en les tecnologia, com les plays, los ordinadors, les tables o los mòvils. Les tecnologies han empitxorat unes coses i millorat uns altres. Ara amb les màquines és més fàcil fer el treball artesa o pagès, la gent abans pasaba fam per que no tenien ajudes en los seus treballs durs, com la pesca o cuidar del blat,o al hort.El poble a cambiat molt desde abans, no hi havien casi cases més enllà de “Barranc dels Penjats”.La Ràpita era un poble poc poblat i no tenia importància. El treball era desde petits, comensabes ajudant a la teva mare o al teu pare i acavabes treballant a los 12 anys.La gent madrugaba molt, homes, dones o nens. Loa vaixells ademés eren a vela per que a la Ràpita és va tarda més en arribar la motorització.I han moltes anècdotes a la Ràpita, ja que és un poble petit
Fatima
L’època en que les barques eren posades al terra, les remendadores treballant a l’ombra, les xarxes secant al sol, els rems plantats a la paret i les nanses als portals de les cases.
La nit del 26 de desembre de 1920 hi va haver un temporal en què les embarcacions anaven a cops, es va armar un gran escàndol, crits..etc La gent va acudir per col·laborar-hi en els salvaments.
El carrer més famós es al nº5 del mateix, es troba la casa on va néixer i va viure els primers anys de la seva infantesa, Sebastià Juan Arbó (és una caseta vella de fatxada grisa amb dues finestres estretes i una porta de color roig).
Les activitats al carrer eren immenses, les dones al carrer llimpian les xarxes, els xiquets jugant als carrers amb els rems de les muletes que estaven lligats a la vora de l’entrada de les cases, i a algun vell mariner assegut en una cadira baixa, amb la pipa a la boca i preparant els palangres per a pescar.
El carrer del Bisbe Aznar ha estat un dels carrers més transitats en la història del poble, pagès i mariner.
Les primeres notícies que es van conèixer de noves barques de pesca perdudes i les tripulacions de quatre d’elles, que amb altres pescadors donava un total de cinquanta víctimes, les quals unes sí, d’altres no, la mar va anar tornant a les platges de Benicarló, València i Cullera.
Els carrers d’abans marn molt més menuts i casi que no hi havien pisos, el més normal era tindre una “caseta” de una planta i un balconet.
Quan hi plovia es poden inundar les cases gairebé fàcilment ja que les cases eren de planta baia.
Els carrers més transitats eren aquells on estaven els mariners, pagesos i pescadors,hi havia molt de comerç.
Al carrer Sant Eulalia es podia veure com antigament es podia pesar el peix.
al carrer de Sant Pere abans només hi havien poques cases, en aquestes cases es podia mirar el mar abans de que construeixen unes vivendes.
El carrer Sant Rafael era pràcticament casi igual tenia les mateixes característiques.
El carrer Sant Roc és anomenat així gràcies a un patró de la Rapita, principalment vivien pescadors.Durant el dia hi havia molta gent ,xiquets jugant i les dones fent les seves feines.
El carrer Bisbe Aznar es un dels carrers mes tranzitats del poble ia que era una de les vies de comunicació ia com vendre peix o per vies de comunicació.
El carrer sant pere i el carrer sant rafael abans de que se construeixen unes vivendes estaven a primera linea de mar ia que no els tapava res.
CARRER DE JESUS
El carrer de Jesús està documentat a l’arxiu Parroquial l’any 1867, i a l’arxiu de l’Ajuntament l’any 1870.
El carrer de San Joan consta a l’arxiu Parroquial l’any 1874, i al de l’Ajuntament l’any 1870.
El carrer de Sant Llorenç data de l’any 1866 a l’arxiu Parroquial. Aquest carrer també va rebre el nom de carrer de Sant Llàtzer (1870).
Durant els anys quaranta, els aiguats van ser un problema per a les cases d’aquests carrers, degut a les possibles inundacions de les plantes baixes. Així, aquests carrers des de sempre es van notar com a terrenys guanyats a la mar, fins a les obres d’urbanització de la ciutat.
CARRER SANTA EULALIA
El carrer de Santa Eulàlia el trobem documentat a l’arxiu de l’Ajuntament a l’any 1870, i a l’arxiu Parroquial a l’any 1871.
És un carrer més o menys curt i estret. Les cases que formen el carrer són d’un pis o dos com a màxim. Això fa del carrer un lloc per al record de l’encant mariner d’antany.
Carrer de Santa Eulàlia vist des del carrer Sant Pere i en direcció al Montsià. Podem veure la casa on antigament es pesava el peix. Deia Joan Bruno Castella:“...a falta de gel, al peix es posava lliri blau de la Sèquia Mare.”
CARRER DE SANT PERE
El carrer de Sant Pere el trobem documentat a l’arxiu Parroquial a l’any 1867, i a l’arxiu de l’Ajuntament a l’any 1870.
Abans al carrer només hi havia un pany de cases, les que miraven a la mar fins que no es va construir el grup de vivendes “Santa Maria de la Ràpita” per als pescadors.
Era tot un arenal. Des del Mollet, passant pel carrer Sant Francesc i fins el de Santa Eulàlia, hi havia un mur de pedra sobreposada, com a marge.
CARRER DE SANT RAFAEL
El carrer de Sant Rafel el trobem documentat a l’arxiu Parroquial a l’any 1860 i a l’arxiu de l’Ajuntament a l’any 1870.
El carrer de Sant Rafel, al igual que el de Sant Pere, forma part del barri mariner i, com aquest, fins que no es van fer les obres del vell espigó era a primera línia de mar.
També ha estat un carrer d’un sol pany de cases fins que als anys seixanta es van construir el grup de vivendes de “Santa Maria de la Ràpita”. En aquest carrer no trobem cap bloc de pisos sinó cases d’un pis o dos.
CARRER DE SANT ROC
El carrer de Sant Roc apareix a l’arxiu Parroquial a l’any 1958 i al de l’Ajuntament a l’any 1870. Se li posà aquest nom en honor a Sant Roc copatró de la Ràpita.El carrer estava habitat principalment per pescadors. Durant tot el dia el carrer tenia una gran activitat ja que es podien veure les dones al carrer remendant les xarxes, als xiquets jugant amb els rems de les muletes, que estaven lligats a la vora de l’entrada de les cases, i a algun vell mariner “llop de mar” assegut en una cadira baixa, amb la pipa a la boca i preparant els palangres per a pescar.
CARRER BISBE AZNAR
Aquest carrer el trobem documentat a l’arxiu Parroquial a l’any 1893.
El carrer del Bisbe Aznar ha estat un dels carrers més transitats en la història del poble, pagès i mariner. Era, i encara ho és, la via de comunicació amb la zona de la ribera, les pesqueres i la Torre de Sant Joan d’Alfacs.
Prop de les últimes cases hi havia un pont giratori per creuar el Canal de Navegació i abans del Canal es trobava i es troba l’edifici de la “Real Compañía de Canalización del Ebro” amb les instal·lacions respectives i el que va ser dàrsena per acollir els vaixells que creuaven el Canal.
Don Pedro Aznar Pueyo (1879-1893) per les atencions que va donar a les famílies marineres de la Ràpita amb motiu de la tragèdia dels dies 20, 21 i 22 de Desembre de 1891 en què van desaparèixer moltes tripulacions i barques de pesca.Roger
Ma rebesiaia Maria, un testimoni de la Ràpita d'abans.
Ma rebesiaia Maria, un testimoni de la Ràpita d'abans.
Mar Bayarri Reverte
Maria Casajust Matamoros, neix el 1927 al carrer Sant Sebastià. I ara te 91 anys apunt de fer els 92. Quan Maria tenia 4 anys, va començar al col·legi de les monges, era l’any 1931. Al any 1936 va començar la Guerra Civil i van fer fora a les monges i va haver de deixar l’escola. El carles III el van fer servir per al ferits i els morts, llavors el nens i nenes van haver de marxar.
Ella explica que, el temps d’abans no era com el d’avui que vas cap allí i cap allà sino que abans Maria, totes les tardes cosia al costadet de la seva mare ja que les dos feien “ ganxillo “, punt de creu i altres labors.
Conta que tenien animals a casa dels quals s’alimetaven.A casa de la Maria tenien dos porcs i cada any el Tio Roig en matava un. D’allí en treien: butifarres, salsitxes, pernils…
A més els domenges mataven alguna gallina. La iaia Marieta que era la iaia i Maria era l’encarregada.
Ella sempre s’ha dedicat a l’agricultura, ja que ella tenia camps d’arrós, oliveres, garrofers i horta.
Explica que quan anaven a collir olives, ella sempre es posava dos ungles de llauna ja que així no li rellisaven les olives i llavors les podia plegar millor.
La Maria sempre diu que:
No tenien el que volien però estimaven tot el que tenien i així eren feliços.
Report abuse