DESEMBRE

NOVEMBRE

L'esport a l'institut

Mohamed Z i Denis K

Una nova edició del projecte Acompanyem-nos

El divendres 21 de novembre es va dur a terme el projecte “Acompanyem-nos”. Vam anar a preguntar a l'alumnat de 1r i 3r d'ESO com creien que seria aquest projecte i què els sembla.

La majoria dels alumnes de primer van contestar que els feia molta il·lusió tenir un amic/tutor de 3r d’ESO, perquè coneixen molt més el centre que ells i els poden ajudar en algunes coses simples.

Pel que fa als alumnes de tercer, pensen que és una responsabilitat bastant gran ser tutor d’un alumne de primer. Intentaran ajudar-los i fer el màxim possible perquè se sentin benvinguts a l'institut.

Mohamez Z i Denis K

OCTUBRE

Es jubila! Entrevista a l'Esteve Nicolau

P: Quants anys portes ensenyant tecnologia?

R: 23 anys.

P: I a l’institut sant Elm?

R: 23 anys, també.

P: Quants anys vas haver d’estudiar?

R: Vaig estudiar durant 5 anys, una FP, i després ja vaig passar a ensenyament.

P: Has treballat sempre de profe de tecnologia?

R: Sí, des dels 20 anys.

P: Què et va motivar a estudiar això?

R: Sempre m’ha agradat, i quan els meus companys em demanaven que els hi expliqués, se’m donava bé.

P: Explica'ns una anècdota graciosa que hagis viscut en aquest institut.

R: En un partit que vam jugar professors contra alumnes, vaig marcar un gol de porteria a porteria i van venir tots els alumnes a felicitar-me com si fos Messi.

P: Si poguessis escollir una altra feina, quina t'agradaria haver fet?

R: No ho sé, no m’ho havia plantejat mai. És una feina que m’agrada molt.

P: Què faràs després de la jubilació?

R: Viure la vida. Descansar, pescar, anar en barca, en bici...

P: Quin ha sigut el teu somni des de petit?

R: No ho sé. Viure dia a dia.

P: Quines altres aficions tens a part d'ensenyar?

R: Col·leccionar miniatures, sobretot de cotxes.

Núria, Ona, Mar, Elsa T., Alex i Nil R.

Entrevista a Sergi Sacristán

El volem entrevistar per saber més sobre el teu punt de vista com a professor de l’institut

Per què vas decidir ser professor?

Perquè m’agrada ensenyar a la gent jove i progressar i tenir una vida més digna i que la nostra societat continuï endavant i sigui més forta.

Què és el primer que fas quan arribes a l’institut?

Actualment, deixo la roba d'abrigar a la sala de professors i estic fent xerrada amb els companys relaxant-me i quan és l'hora, vaig a classe.

Si poguessis impartir qualsevol altra assignatura que no sigui Física i Química o Matemàtiques, quina seria?

M’agradaria impartir filosofia.

Si poguessis canviar qualsevol qüestió de l’institut, quina seria?

L'optativa de batxillerat.

Quin és el teu curs preferit per ensenyar?

2n de batxillerat, és especial, tenen una edat que ja són quasi adults. És veritat que a segon hi ha la responsabilitat de les proves PAU. Però, també m’agraden els petits, m’ho vaig passar molt bé a 2n de l'ESO, és una altra qüestió, m’agraden tots, però si he d'escollir em quedo amb 2n de batxillerat.

Quin és el company de feina amb qui més et portes?

És difícil de dir, em porto bastant bé amb tothom, tinc bastant afinitat amb la Carme de socials, la Mercedes, amb la Txell. No vull deixar-me a ningú perquè si no s'enfaden amb mi. Tinc molt bon rotllo amb els "profes”.

Què és el que més t’agrada d’aquest institut?

Les vistes. És innegable que aquest institut té les millors vistes de tota Catalunya, almenys de les escoles públiques. També l’alumnat.

Quina ha sigut la teva pitjor experiència a l’institut?

Em preocupa més el patiment d'un l’altra persona que el meu propi. La pitjor experiència que he tingut va ser un intent de suïcidi en directe, he hagut d'intervenir per baixar a una persona del sostre d’un institut. I crec que això va ser molt dur.

Quin és el que més odies que fan els estudiants?

Que no estudien ni treballin, penso que es perden tantes coses i ens perdem moltes coses com a societat, si no estudiem no ens fem forts, nosaltres perdem, però la societat és feble, i les societats febles són perilloses.

Quin és el tema que més t’agrada ensenyar? I el que menys?

El que més m’agrada és la química quàntica, ja que és una mica diferent del que estem acostumats i si ens fixeu alguna cosa a segon de l'ESO deixava caure. El que menys m’agrada formulació química, és avorridíssima, no té màgia per la creació.

Segons el teu horari, quin és el millor dia de la setmana per tu?

Aquest curs, els dimarts.

Aquest any, on t’agradaria fer el viatge de fi de curs?

Aquest any els de segon volen anar a Berlín. Berlín és una ciutat molt maca, per tant, em desagrada, si et refereixes a viatjar amb estudiants, si fos un viatge privat, hi ha molts llocs per anar, però no sé on aniré aquest estiu, aquest Nadal aniré a fer immersions a les illes Bahames.

De què volies treballar quan eres petit?

He tingut moltes fases com tots tenim, però sempre m’ha agradat la ciència. Des de l'ESO ja volia ser físic, volia dedicar-me a la física quàntica i nuclear, però no era possible pel nivell de desenvolupament que hi ha aquí i aleshores vaig decidir ser professor; al final; així i tot, o era una cosa que m'agrada i punt, però també m'hagués agradat ser astronauta.

Què fas en el teu temps lliure?

Bastants coses, entreno a un equip de bàsquet femení a Girona, intento tocar la guitarra, la qual cosa és bastant trista quan la toco jo perquè no soc molt hàbil, m’agrada passejar i faig ioga.

Si poguessis tenir qualsevol habilitat sense haver d'aprendre-la, quina seria?

Si pogués tenir una habilitat diferent de la qual tinc m’agradaria tenir mans per tocar bé la guitarra.

Quina música escoltes?

Escolto bàsicament dos blocs de música, encara que qualsevol cosa l’escolto, escolto música clàssica, però o el que m'agrada molt i escolto més és de des de Jimi Hendrix pujant el nivell de duresa de la música. M’agrada molt el black-metal, el thrash-metal, tot el que sigui molt dur, molt estrident, amb molta guitarra.

Què vas estudiar?

Soc llicenciat en ciències físiques per la Universitat de València.

Has treballat en altres llocs abans de ser professor?

Sí, he fet diverses coses, he estat carter i he treballat en una botiga.

Què t’ha semblat l’entrevista?

Molt bé, molt ben preparada amb preguntes molt interessants, una barreja de coses de la feina i coses humanes, perquè de vegades ens oblidem tots plegats a l'institut que tots som persones i penso que està bé que hi hagi una manera d'apropar-se entre tots. Igual que vosaltres per mi també sou persones, no només una nota o un examen, nosaltres també som persones i m’ha semblat molt maca, molt humana.

Arnau Buendia i Sara Oriol

SETEMBRE

El canvi a 1r d'ESO

Els hem anat a preguntar als alumnes de primer que què tal els ha anat aquest inici de curs, i en general ens han respost que els havia anat bé. A continuació trobareu la resta de preguntes que els hem fet.

1.Què us sembla el canvi de 6è a 1r d’ESO?

Davant d’aquesta pregunta, ens han dit que no és tan radical, sinó que el més diferent és l’estructura de l’institut, canviar de classe, etc...

2. Heu fet amics o amigues?

La majoria de persones a les que els hi hem preguntat han dit que sí, però que també conserven les seves amistats d’abans.

3. Esteu acostumats al canvi de classe a cada assignatura?

La resposta és gairebé sempre quasi ningú hi està acostumat.

4. Esteu acostumats al vostre nou horari?

No estan prou acostumats al nou horari perquè encara han de saber amb certesa a quina classe han d’anar a cada hora.

5. Us han separat dels vostres amics a la classe?

A la majoria de nois i noies els han posat amb els seus amics, així que no.

6. Quin és el profe que us agrada més?

Han dit majoritàriament que l’Irra, la Susanna i la Mar Bota.

7. De quina escola veniu?

Molts alumnes venen de l’escola L’Estació i del Gaziel, però també de l’Ardenya i del Baldiri.

8. Trobeu més difícil aquest curs?

Alguns han dit que de moment està sent fàcil, però els altres han dit el contrari.

9. Com va anar el primer dia?

A tots el primer dia els va anar bé perquè no van fer molta cosa, els van explicar com seria aquest nou curs per a ells en 2 hores i se’n van anar a casa.

10. Ja coneixeu a tots els vostres professors?

Tots nens han dit que sí, però també que no coneixen els altres professors d’altres classes, és a dir, només coneixen els seus.

11. Us agrada la vostra classe?

Tot i que alguns han contestat que no, la gran majoria sí que estan contents amb la seva classe.

12. Us sembla bé el pati cada dues hores?

La majoria ha dit que no perquè és molt poc temps per anar al lavabo i esmorzar.

13. Teniu amics d’abans a la vostra classe?

Tots han respost que sí.

Fatou, Khadija, Sofiia i Richard

Nova directora al Sant Elm

Aquest any hi ha hagut alguns canvis en l’equip directiu, per això hem preparat diverses preguntes per fer-los. Avui parlarem amb la nova directora, la Isabel Miquel.

Li vam preguntar què s’havia de fer per ser directora, i ens va explicar que primer cal ser funcionari, és a dir, haver aprovat unes oposicions. A més, va afegir que s’han de fer com a mínim cinc anys com a funcionari abans de cursar un postgrau de direcció de centres. Un cop es tenen aquests requisits, cal presentar-se a un concurs que consisteix en un projecte de quatre anys davant d’un tribunal, i, si aquest projecte és acceptat, s’obté la direcció del centre.

Després li vam preguntar si havia estat difícil arribar fins aquí, i ens va confessar que havia estat un procés una mica pesat. Feia quinze anys que havia aprovat les oposicions, el 2020 havia fet el postgrau de direcció de centres, i l’any passat havia elaborat el projecte, que va trobar llarg i exigent.

Quan li vam preguntar com havia estat el canvi, ens va dir que havia estat tranquil, ja que coneixia molt bé l’institut i el seu funcionament. Va comentar que li havia resultat relativament fàcil adaptar-se, encara que de vegades s’oblidava que era la directora i continuava fent tasques pròpies del cap d’estudis.

Li vam preguntar també si el canvi li havia resultat complicat, i va respondre que no, que simplement havia deixat de fer unes coses per dedicar-se a unes altres que ja sabia que hauria de fer.

Quan li vam preguntar si treballava més o menys que abans, va dir que treballava igual: feia les seves nou hores de classe i, a més, totes les hores de gestió del centre.

Li vam preguntar també si preferia ser directora o cap d’estudis, però ens va respondre que encara necessitava dos anys més per poder donar una resposta clara.

Respecte a les responsabilitats, ens va explicar que ara en tenia moltes més, ja que qualsevol cosa que passava a l’institut era responsabilitat seva, com a directora.

Pel que fa al seu dia a dia com a directora, ens va explicar que es passava tot el temps amunt i avall, solucionant problemes i intentant ajudar el personal perquè no caigués en una crisi per la feina acumulada. A més, comentava que havia de signar i presentar molts documents i dedicar moltes hores a la gestió administrativa.

Finalment, li vam preguntar què tenia pensat canviar a l’institut. Ens va explicar que, de moment, havien començat millorant-ne l’aspecte, amb la idea de pintar tot l’edifici i deixar-lo més bonic. Va afegir que li agradaria que l’Institut Sant Elm fos un lloc agradable i acollidor, tant per treballar-hi com per estudiar-hi, on els alumnes estiguessin contents de venir i poguessin progressar segons el seu nivell i necessitats.

Denis i Mohamed Z.

JUNY

Intercanvi 2n d'ESO

intercanvi 2n.pdf

JOCS FLORALS ESCOLARS DE CATALUNYA

Aquest any hem participat per primer cop als Jocs Florals Escolars de Catalunya. Hi vam enviar quatre treballs: la narració "Massa tard" de Iune Zapirain (2n d'ESO), el poema "Gira-sol" de Marc Sánchez (1r d'ESO), la narració "Entre espines" de Wisal Charki (4t d'ESO) i el poema "L'oceà desenfrenat" d'Eloi Izcara (4t d'ESO). Tots quatre treballs van ser seleccionats, després de la primera fase, per representar el Baix Empordà a la fase territorial. A més, el dia 23 de maig vam saber els guanyadors de tot Catalunya i un dels nostres alumnes va ser premiat: en Marc Sánchez! Moltes felicitats a tots quatre i, especialment, a en Marc Sánchez!

Però, què són els Jocs Florals?

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al segle XIVa la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc per a premiar el gènere poètic en llengua provençal.

Alba Ch. i Marina Navarro

Sortida al teatre: els treballs de 1r de Batxillerat prenen vida a l’escenari

El passat dimecres vam tenir l’oportunitat d’assistir a una sortida molt especial al teatre, on es va presentar una recopilació dels treballs dels alumnes de primer de batxillerat. Aquesta mostra artística va recollir diverses propostes creades durant el curs i es va convertir en una experiència tant educativa com emotiva per a tothom qui hi va assistir.

Al llarg de la sessió, vam poder gaudir d’una barreja d’expressions artístiques: des de curtmetratges, fins a audicions musicals, recital de poemes, espectacles teatrals i fins i tot titelles. Cada proposta mostrava una part del procés creatiu i personal dels alumnes, i totes elles van destacar per la seva originalitat, esforç i compromís.

Va ser especialment interessant veure com cada grup o alumne havia enfocat el seu projecte, amb temàtiques molt variades i perspectives personals que convidaven a la reflexió. Alguns treballs eren més íntims i emocionals, mentre que d’altres tenien un to més crític o lúdic, però tots van aconseguir connectar amb el públic d’una manera o altra.

L’activitat no només va servir per posar en valor la feina feta al llarg del curs, sinó també per viure una experiència cultural conjunta fora del centre. A més, va reforçar la idea que l’art és una eina potent per expressar idees, emocions i mirades sobre el món.

En definitiva, va ser una jornada molt enriquidora que segurament recordarem amb il·lusió. Enhorabona a tots els alumnes de primer de batxillerat per la feina feta i per l’espectacle tan complet i inspirador.

Alexia i Clàudia C.

MAIG

Intercanvi a Holanda: 2n d'ESO

Com ha anat l'experiència general a Holanda?

Molt bé, va ser una experiència molt divertida i vam gaudir molt.

Quina va ser la teva primera impressió del país?

La meva primera impressió d’Holanda va ser que els preus eren molt elevats en comparació a aquí Catalunya, però òbviament quan vam arribar també vam pensar que era un país molt maco.

Com era la teva família d’acollida?

Eren molt amables i amigables, parlaven molt en anglès i gràcies a això vaig pujar el meu nivell, eren molt atents a preguntes que tenia i sempre ajudaven a resoldre-les.

Què és el que més et va sorprendre de com viuen?

El que més em va sorprendre va ser que aquí és més comú anar per la ciutat amb moto, en cotxe o caminant, i a Holanda anaven a tots llocs en bicicleta. Em va xocar, ja que aquí gairebé cap persona utilitza la bicicleta com a vehicle habitual.

Vas tenir bona connexió amb la teva parella d’intercanvi?

Bé, sí que vaig tenir bona relació amb la meva parella d’intercanvi, però a estones no ens portàvem tan bé.

Com era l’institut holandès comparat amb el nostre?

L’institut holandès és molt millor, a nivell d’edifici és molt modern, el professorat és més amable i les aules són molt més grans.

Com són els joves d’allà? Es comporten molt diferent?

Es comporten molt diferent a com ens comportem els joves que vivim aquí a Catalunya.

Què t’emportes d’aquesta experiència?

Ens emportem moltes anècdotes, molt amics i molta gent nova que hem tingut l'oportunitat de conèixer i sobretot aprendre anglès, perquè és l'única manera de comunicar-te tant amb la parella d’intercanvi com amb la gent dels serveis públics.

Hi tornaries si poguessis?

És clar que hi tornaria, m’ha agradat molt l'experiència i la recomanaria als alumnes que fan primer per l’any que facin 2n o 3r, que s’animin a apuntar-se al intercanvi, perquè a més d’una oportunitat per aprendre anglès, coneixes un nou país amb els teus companys de curs.

Xènia Gonzàlez Martí, Claudia De Jager Requena i Íngrid Colomeda Bravo

Parelles lingüístiques

El dimecres 28 es va fer l'acte de tancament de les Parelles lingüístiques, una activitat que coordina el Consorci per a la Normalització Lingüística i impulsada des del Pla educatiu d'entorn. Alumnes voluntaris de tots els centres de Sant Feliu han fet parella amb altres alumnes nouvinguts que tenen ganes d'aprendre la nostra llengua.

Durant vuit sessions, s'han trobat al Punt jove o a la Biblioteca municipal amb un únic propòsit: parlar en català i millorar la seva comunicació oral. Moltes felicitats a tot l'alumnat que hi ha participat i ha arribat al final d'aquest voluntariat!

El judici de la literatura catalana

Els alumnes de 1r de Batxillerat han representat una obra de teatre titulada "El judici de la literatura catalana"; l'han treballat des de l'assignatura de català, però la dramatúrgia l'ha realitzat els alumnes de 2n de Batxillerat de l'optativa de literatura dramàtica.

Aquí sota hi trobareu el vídeo de la representació, que es va dur a terme a Blanes fa unes setmanes. Gaudiu-lo molt!

Opinió personal sobre el canvi climàtic

Jo penso que el canvi climàtic és un problema molt greu, i que ens afecta molt més del que sembla. No és una qüestió de futur llunyà: ja està passant, i les seves conseqüències ja es noten arreu del planeta. El planeta s’està escalfant, cada vegada hi ha més sequeres, incendis, tempestes extremes i el gel dels pols es va fonent. I tot això no és casualitat: està passant per culpa de les accions de les persones, especialment per la contaminació que generem des de fa molt de temps.

Una cosa que em sembla bastant malament és que moltes persones poderoses com: governs, empreses, etc. Saben que això passa, però no fan prou per aturar-ho. Prefereixen guanyar diners ara que protegir el futur. I al final, qui ho pateix més són les persones que menys culpa tenen, com les que viuen en països pobres, que són les primeres a patir les conseqüències del canvi climàtic.

Tot i això, crec que nosaltres també tenim una part de responsabilitat. No podem quedar-nos sense fer res esperant que ho solucionin els altres. Podem fer petits canvis com reciclar, estalviar aigua i llum, evitar el plàstic d’un sol ús, utilitzar més el transport públic o caminar, i sobretot parlar-ne i informar-nos. Com més conscients siguem, més podem ajudar.

En resum, crec que el canvi climàtic és real, urgent i molt injust. Però també crec que si ens ho prenem seriosament, encara som a temps de canviar el futur. Jo no vull viure en un món ple de contaminació i desastres naturals. Vull un planeta viu, sa i just per a tothom.

Alexia Perez

Les optatives de 4t d'ESO

Ja estem a la recta final del curs, per tant, com cada any, els alumnes de 3r van rebre la visita de la Soraya, que va venir a explicar totes les optatives de l’any que poden triar, tenint en compte que potser no tothom farà l’optativa que vol. Va fer una mica d'explicació de totes les optatives, i ens va ajudar a triar en funció del que volem fer cara al nostre futur.

Ibra, Javi i Youssef

Com més diversitat, millor!

Entrevista a Sara Planas

D’on vens i quant de temps fa que treballes com a professora?
Vinc de Fornells de la Selva i fa aproximadament tres anys que treballo.
Què et va motivar a dedicar-te a l’ensenyament?
Des de petita sempre que em preguntaven els meus companys de classe com es feien els problemes m’agradava explicar-ho. A part, vaig començar a fer classes particulars quan estava a la universitat i després a la universitat estava molt interessada en l’ensenyament.
Has fet altres substitucions abans? Com han estat?
Sí. M’han anat molt bé cadascuna de les que he fet i m’he sentit molt a gust.
Com t’has sentit en arribar a aquest centre?
M’he sentit molt acollida per part dels alumnes i dels professors, i m’està agradant molt.
Quines diferències has notat entre aquesta escola i altres on has treballat?
Sempre he sigut professora de ciutat i de muntanya, mai de costa, i aquest ha sigut la primera vegada en un institut de costa; els alumnes tenen un comportament diferent, però igualment està molt bé.
Què va ser el més difícil del primer dia?
Ubicar-se en el centre i integrar-se, però al segon dia ja estava molt bé.
Com t’han rebut els alumnes i els professors?
M’han rebut molt bé.
Com descriuries els alumnes d’aquesta escola?
Tenen molt de potencial i ambició i tenen molt bones idees.
Què és el que més t’agrada de treballar amb adolescents?
Els comprenc molt perquè tinc germans i cosins d’aquesta edat i m’agrada molt treballar amb ells.
Tens alguna anècdota divertida o curiosa des que vas arribar?
De moment no.
T’agradaria quedar-te més temps en aquesta escola si poguessis?

Sí, m'agradaria molt.

ABRIL

Treball de síntesi 3r ESO

TDS Montserrat.pdf

MICFOOTBALL

El micfootball és una competeció de futbol base en què participen equips de tot el món, de categories des de U12 fins a U18, icloent-hi futbol femení. Es juga a molts terrenys de joc a la Costa Brava i és una experiència inoblidable per la ubicació, ja que té molts llocs turístics. Les finals es juguen a l’estadi de Palamós i a l’estadi de Vilatenim, a Figueres, i aquests són el equips que juguen al MIC.

Javi, Ibra i Youssef

Sortida al saló del còmic

El saló del còmic és una celebració que té lloc al recinte Gran Via de la fira de Barcelona, ubicat a l'Hospitalet de Llobregat. Aquest any se celebra la 43a edició, que tindrà lloc del dia 4 al 7 d’abril. S'hi poden fer molts tallers que tenen a veure amb el dibuix i l'art del còmic.

El dia 4 d’abril els alumnes de 3r d’ESO van anar al saló del còmic a Barcelona, on van veure algunes escultures i van fer activitats sobre l'art. El taller que vam fer els alumnes de 3r d’ESO consistia a dibuixar un superheroi amb algun superpoder i després el mateix superheroi en una posició d’atac.

Unes de les obres artístiques que més ens ha agradat s'ha sigut la de l’estàtua de Hulk, ja que era una obra molt difícil de fer i estava molt ben feta.

Javi, Ibra i Youssef

MARÇ

Els desperfectes del nostre institut

Aquest pati de tipus bosc presenta diversos desperfectes que poden afectar tant la seguretat com l'estètica de l'entorn. Es poden observar arrels d'arbres exposades, que no només dificulten el pas, sinó que també poden representar un risc de caigudes. A més, hi ha restes d’arbres tallats, com ara bases de troncs visibles, que podrien ser indicatius d’una gestió forestal recent o d’un deteriorament progressiu de la vegetació.

En general, aquest espai necessita una millora per garantir-ne la seguretat i la conservació, tot respectant el seu entorn natural.

Les escales de marbre mostren signes de desgast, especialment a les vores, cosa que indica un ús freqüent sense manteniment adequat. A la part inferior de les escales hi ha una petita deixalla, fet que dona una imatge de falta de neteja. La il·luminació és desigual, ja que la zona superior està més ben il·luminada que la inferior, fet que pot generar problemes de visibilitat. Només hi ha una barana al costat esquerre, mentre que a la dreta no hi ha cap suport, un possible risc per a la seguretat, sobretot per a persones amb mobilitat reduïda. A més, la paret dreta presenta algunes marques o esquerdes, possiblement a causa del desgast o la humitat.

Aquest pati de tipus bosc presenta diversos desperfectes que podrien afectar la seguretat i la funcionalitat de l’espai. El terreny és irregular i està marcat per la presència de nombroses arrels d’arbres exposades, les quals poden dificultar el pas i representar un risc de caigudes. A més, s’observen grans formacions rocoses amb signes d’erosió, fet que pot provocar inestabilitat en determinades zones.

També es poden veure restes de troncs tallats, indicant una possible gestió forestal prèvia, però deixant elements que podrien suposar un obstacle. La vegetació natural, tot i aportar un entorn agradable, no sembla estar controlada, fet que podria contribuir a l’acumulació de terra i residus. Finalment, la barana de fusta situada al fons mostra signes de desgast, la qual cosa podria comprometre la seva funció protectora. En conjunt, l’espai necessita manteniment per garantir-ne la seguretat i millorar-ne la integració amb l’entorn natural.

Aquest pati de tipus bosc presenta diversos desperfectes que poden afectar la seva seguretat i manteniment. La barana de fusta es troba en un estat deficient, amb diversos trams trencats o inexistents, la qual cosa redueix la seva funció protectora i pot suposar un risc per als usuaris.

El terreny és irregular, amb presència d’arrels d’arbres exposades i pedres soltes, fet que pot dificultar el pas i augmentar el risc de caigudes. A més, s’observa la base d’un arbre tallat, indicant una possible gestió forestal prèvia, però deixant un element que podria representar un obstacle.

Les plantes i matolls al voltant del camí creixen de manera descontrolada, envaint parcialment el pas i contribuint a la sensació de deixadesa. En general, aquest espai necessita millores en la seva infraestructura i un manteniment adequat per garantir tant la seguretat com la seva integració amb l’entorn natural.

S'ha detectat un possible perill a la barana de fusta d’aquesta escala, que podria posar en risc la seguretat de les persones que la fan servir. Un dels principals problemes és que l’extrem de la barana acaba de manera brusca i sense protecció, cosa que podria causar cops o rascades si algú hi topa sense voler.

A més, cal comprovar si la barana està ben subjecta, ja que si es mou podria fer perdre l’equilibri a qui s'hi recolzi. També és important revisar la seva alçada i si és contínua al llarg de tota l’escala, ja que en alguns punts pot faltar i això dificulta agafar-se bé, sobretot per a persones amb dificultats de mobilitat.

Finalment, el pas del temps pot afectar la fusta, fent que es trenqui o es torni menys estable. Per això, es recomana fer una revisió i manteniment per assegurar que la barana sigui segura i ajudi a prevenir accidents.

A la imatge es pot veure un desguàs metàl·lic al terra amb una reixeta de ranures inclinades, que té una vora pintada de color groc fluorescent. El terra està fet de ciment amb còdols petits i presenta un desnivell que pot ser perillós per als vianants. A la part superior de la imatge, es poden veure baranes i escales, indicant que es tracta d’una zona de pas en un espai públic o escolar.

Si diversos professors han caigut a causa d’aquest desnivell, podria ser necessari millorar la senyalització, afegir una superfície antilliscant o modificar l’estructura per fer-la més segura. La pintura fluorescent ja és una mesura de prevenció, però potser no és suficient.

Alba, Íngrid, Marina i Xènia

Muay Thai

Orígens:

La història del Muay Thai es remunta al clan Sukhothai de Tailàndia, al voltant del segle XIII, la primera vegada que el Muay Thai es feia servir en una competició fora de Tailàndia. A causa d'aquest èxit Nhai Khanom Tom va ser reconegut pel poble tailandès com el Pare del Muay Thai o el Creador del Muay Thai.

Regles i Tècniques:

Es competeix en un ring similar al de la boxa, amb rounds de 3 a 5 minuts.
Es permet colpejar amb punys, colzes, genolls i cosses.
Es pot agafar per controlar l'oponent i atacar amb genolls, però no es pot tirar a terra a no ser que et tirin amb una cossa.
Els cops als testicles, ficar el dit dins l’ull de l’oponent, tirar cosses mentre el rival està a terra o no fer cas a l'àrbitre esta penalitzat o inclús et desqualifiquen, també hi ha alguns esports de contacte on es poden fer cops de cap a l'adversari, però a Muay Thai està totalment prohibit.

Proteccions utilitzades:

Guants de la mateixa mida (14 o 16 unces); un casc pactat, és a dir, és opcional, depèn dels lluitadors; protector bucal, inguinal (una protecció per als testicles); protecció a les cames i una armilla. Aquesta última també és opcional, però a partir d’una edat.

Beneficis del Muay Thai:

Entre els principals beneficis hi ha la millora de la condició física, de la resistència i la flexibilitat. També augmenta la disciplina, la confiança i la capacitat de reacció. Però el més important és que és un excel·lent mètode de defensa personal.

Alex, Ian

FEBRER

Quina és l'opinió del alumnes sobre la xerrada d'orientació?

Aquests últims dies s'han fet unes xerrades sobre recursos laborals a 4t d'ESO, a càrrec del SOM (Servei d'Ocupació Municipal).

Durant la sessió informativa, els alumnes van tenir l’oportunitat de conèixer diferents opcions acadèmiques, com els batxillerats, els cicles formatius (FP) i els PFI. Tot i això, alguns van trobar que la informació no era del tot completa i van haver de buscar molta part del contingut pel seu compte.

En general, la sessió els ha ajudat a tenir més clar el camí que poden seguir, tot i que no han descobert res especialment nou. Han destacat que el batxillerat és més difícil del que pensaven. Tot i això, els hauria agradat rebre més informació detallada sobre les opcions que se’ls van presentar i que hi hagués més xerrades explicatives.

Pel que fa al futur, un dels entrevistats de 1r d’ESO es veu treballant a l’aire lliure, concretament en un jardí. Té interès a ser professor d’educació física o entrenador personal. A més, si pogués crear la seva pròpia feina, muntaria una empresa de xocolata. En cas d’haver de triar entre treballar amb tecnologia, persones o animals, optaria per una combinació original: crear gossos robots.

Conclusions

L’experiència va ser útil per als estudiants, però podria haver estat més completa amb més explicacions i suport. Tot i que alguns recomanarien la sessió, també suggereixen que en futures edicions es proporcioni més informació guiada. Pel que fa a les aspiracions professionals, queda clar que la passió i la creativitat tenen un paper important en les seves decisions de futur.

Marina, Xènia, Alba i Íngrid

TALLER: la pornografia no mola

Aquest 18 de febrer va venir la Marta, que treballa al punt jove de Sant Feliu de Guíxols, i ens va fer un taller sobre la pornografia a totes les classes de 3r: a 3r A des de les 9 h fins a les 10 h, a 3r B des de les 12.30 h fins a les 13.30 h i a 3r C des de les 11.15 h fins a les 12.15 h.

Ens va explicar algunes coses interessants sobre la pornografia, vam resoldre dubtes, ens va donar alguns consells sobre els dubtes que teníem o com reaccionar a qualsevol situació. Ens va ensenyar un vídeo que tractava sobre la pornografia i vam reflexionar.

També vam fer una activitat en grup: ens donaven un text, l'havíem de llegir i fer una reflexió davant de tota la classe; les preguntes estaven relacionades amb la pornografia. Finalment li vam donar les gràcies, ja que va venir expressament a explicar-nos un tema molt important per als joves.

Ibra, Youssef i Javi

VISITA AL CASTELL D'HOSTALRIC

Aquest 4 de febrer, els alumnes de 3r d'ESO van visitar el castell d'Hostalric, van vindre dues monitores que es deien Eulàlia i Yasmin.

Primer ens van posar una mica en context, ens van explicar una mica la història del castell d'Hostalric, de quin any és... Van separar-nos en grups, i vam fer unes activitats que són les següents: primer uns grups feien l'activitat de mates, i els altres van fer un tour pel castell. L'activitat de mates, havíem de fer alguns llocs. Finalment, van tornar a sant Feliu de Guíxols molt contents, gràcies a la Eulàlia i la Yasmin, que ens ho van explicar molt bé tot, i tant de bo que tornem a fer una altra sortida igual.

Ibra, Youssef i Javi

El Certamen de Lectura en Veu Alta: un èxit de participació i talent

Sis participants van demostrar les seves habilitats lectores en un esdeveniment que va emocionar el públic

El passat 30 de gener, al Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols es va celebrar la setena edició del Certamen de lectura en veu alta. En aquesta edició, vuit alumnes de l’Institut Sant Elm van presentar-se al Certamen, dels quals sis van ser escollits per participar en la ronda de lectura davant del públic. L’acte va començar a les 13.15h del matí.

A la primera part de la jornada, l'acte va comptar amb la participació dels alumnes de 3r i 4t d’ESO, que van començar llegint de manera individual, per posteriorment formar grups de tres i compartir una lectura conjunta. Els lectors d’aquesta categoria van ser Maria Garriga, Aytana Ceballos, Sydney Tucker, Íngrid Colomeda, Albert Nadal i Aleix Rosell, que van demostrar les seves habilitats en la lectura en veu alta.

Després d'una consulta, el jurat format per Víctor Geli, Teresa Pouplana, Pitu Solà, Raül (membre del PAS) i Mar Escamilla va escollir com a guanyadors: Maria Garriga, Aytana Ceballos i Aleix Rosell, mentre que Albert Nadal va quedar com a suplent. Com a premi, van rebre un llibre i un diploma.

A la segona part, va ser el torn dels alumnes de 1r i 2n d'ESO. Els participants en aquesta categoria van ser Clàudia Viñas, Sara Ventura, Núria Maya, Quirze Auladell, Emma Esclusa, Ferran Prats, Tiago Rojas, Marina Rodríguez, Núria López, Wifredo Baiges, Sergi Andrade, Aroa Urbano, Emma Polo i Nil Barbé.

El jurat va decidir que la guanyadora d'aquesta categoria fos Sara Ventura, mentre que Aroa Urbano va quedar com a suplent.

Wafa Lakhloufi

GENER

EL CANVI DE 2n A 3r D’ESO

Els alumnes de 3r ens han explicat com estan vivint la seva experiència amb el canvi de 2n a 3r. La gran majoria dels alumnes diuen que 3r està sent un curs complicat, perquè 2n va ser com una ampliació a tot el que vam fer a 1r; en canvi 3r és un curs on tot el que estem fent és temari nou.

L'assignatura que més està costant és socials, ja que són treballs teòrics i temes més complexos. Per això creuen que han de tenir més hores d’estudi, com a mínim 2 hores, i estudiar amb temps, perquè si no s’acumula.Un consell que donen és que es concentrin ens els estudis i que li posin ganes, perquè si no serà difícil.

Els alumnes de 2n ens expliquen com pensen que serà el canvi. Pensen que serà difícil perquè han sentit a dir que s’han d'aplicar, però amb bones tècniques d’estudi es podrà superar aquest curs tan important a la ESO. Tenen unes bones expectatives, però serà dur.

Jana, Georgina i Rayan

Entrevista: Laura Hugas

Què et va motivar a convertir-te en professora?

Doncs jo, des que era molt petita, sempre deia que volia ser professora de català perquè la meva mare ho és, i des de petita m'ha cridat molt l'atenció, per aquesta raó ho vaig fer.

Quins són els reptes més grans que afrontes a l’hora d’ensenyar?

Depèn, per exemple assignatures com català, que els alumnes entenguin els coneixements que intento transmetre, és important no només saber sinó saber explicar i que els alumnes t'entenguin. Les altres assignatures depèn, per exemple a l'optativa de Revista l'objectiu és que la gent treballi de manera autònoma.

Quin curs t’agrada més o estas més còmode fent classe?

Com que he fet vàries substitucions he pogut fer diferents cursos, i els que m’ha agradat més sempre són: 3r d'ESO, 4t d'ESO i 1r de batxillerat.

Què consell donaries a algú que vulgui seguir el teu camí i ser professor/a?

Doncs que rodi per bastants centres potser, perquè és una molt bona manera de veure diferents maneres de treballar, diferents tipus d'alumnes, fas diferents cursos, veus les diferents metodologies, a mi això em va servir moltíssim.

Quins moments recordes amb més estima de la teva carrera docent?

La graduació de 4t ESO quan vaig treballar a l'institut de Vidreres, perquè vaig hi estar molt de temps i va ser molt bonic, em van fer pujar a l'escenari i em van regalar un ram de flors molt bonic. També quan uns alumnes de batxillerat de Blanes, que jo havia tingut en un curs anterior com a substituta, em van convidar a la seva graduació de 2n de batxillerat. Em va fer molta il·lusió que es recordessin de mi.

Quins objectius tens per a la teva carrera docent en el futur?

Doncs anar millorant, anar trobant estratègies que em permetin fer les coses millor que ara, i que els meus alumnes continuïn aprenent.

Hi ha alguna àrea de la teva docència que t’agradaria millorar?

Sí, sempre podem millorar, jo intento sempre buscar maneres d'explicar les coses millor, fent esquemes o buscant estratègies perquè els alumnes puguin aprendre més, i també m’agradaria millorar el control a l’aula, que sempre és interessant millorar-lo.

Què et motiva cada dia per continuar ensenyant?

Jo, la veritat, estic molt contenta, avui en dia. Em llevo al matí i tinc ganes de venir a treballar; semblarà una mica estrany, però jo tinc ganes de treballar, perquè a mi m'agrada molt la meva feina i espero que mai em deixi d'agradar. Ara, en el moment que em deixi d'agradar, plegaré, faré una altra cosa, però de moment estic molt i molt contenta.

Com t’agradaria que et recordessin els teus alumnes?

M'agradaria que em recordessin com una professora amb qui van aprendre, no només el temari, sinó d'altres aspectes de la vida.

Jana, Georgina i Rayan

ENTREVISTA: ESTEVE NICOLAU I MAURICI MALLOL

Com van ser els vostres primers anys com a professors? Recordeu alguna experiència especial dels inicis?

Esteve: Sí, recordo que vaig començar de molt jove i moltes vegades em confonien per un alumne, i estava jo de guàrdia pels passadissos i em deien què feia per allí i em deien que anés cap a classe, quan en realitat el que estava fent era guàrdia.

Maurici: No, va ser un any normal, i va ser al 1986 a l'institut Sant Narcís, a Girona, un institut que ja no existeix. I era professor de pràctiques d’electricitat.

Quins canvis importants heu vist en l'educació des que vau començar fins ara?

Esteve: Doncs primer, molta burocràcia, s’han de omplir molts papers, molts formularis... Ens ho demana el departament d’ensenyament. I després també una mica de davallada en el rendiment dels alumnes.

Maurici: Els canvis han estat importantíssims, cada vegada s’assembla més a primària. Aquesta és la realitat, el nivell va baixant d’exigència. Jo he tingut molts sistemes educatius: formació professional, la ESO; he vist com el nivell de batxillerat ha passat de ser molt difícil d’aprovar a ser un nivell cada vegada més baix, en fi, vull dir, és un desastre. I l’alumnat cada vegada més divers, moltes vegades he hagut de fer classes amb 35-40 alumnes.

Què és el que més us ha apassionat de la vostra feina com a docents?

Esteve: El que més m’ha apassionat és el poder explicar als meus alumnes allò que més o menys sé i veure com els agrada la meva manera d’explicar.

Maurici: A mi, poder donar classes de formació professional d’adults.

Quin ha estat el major repte que heu hagut d’afrontar com a professors?

Esteve: El major repte ha sigut tenir la classe en ordre i poder explicar bé els continguts, però normalment ha funcionat bastant bé.

Maurici: El Covid, vam haver d’informatitzar la totalitat de la matèria de 1r a 4t d’ESO i de 1r a 2n de batxillerat en dos anys.

Quina ha estat la vostra relació amb altres companys i amb els estudiants al llarg dels anys?

Esteve: Amb els meus companys és cordial, correcte… I amb els estudiants també, molt bé, tot i que de vegades he tingut algun conflicte amb algun alumne.

Maurici: Bé, generalment he tingut bona relació, i sempre em trobo exalumnes, alguns ja són pares amb fills.

Quin consell donaria cada un de vosaltres a un professor que tot just comença?

Esteve: És difícil d'aconsellar perquè cadascú ha de saber quines son les seves millors opcions o quina és la seva principal característica. Però el més important és tenir molta paciència i anar fent.

Maurici: Que tingui molta paciència i que es formi ell mateix, que no confiï gaire en la formació oficial reglada pel departament d’ensenyament.

Com creieu que ha canviat la manera d'ensenyar amb les noves tecnologies?

Esteve: Per mi és molt positiu. El que passa és que també s’ha d’entendre que és una eina més, no l'eina definitiva. És un recurs molt important, però que també s’ha de dosificar, perquè sinó se'n fa un mal ús.

Maurici: Ha canviat moltíssim, hi ha coses que han millorat molt i que permeten millorar el rendiment, però per altra banda hi ha alumnat que fa mal ús de la tecnologia com la IA, i la utilitzen per copiar i no veu que el professor se n'adona.

Què creieu que caldria millorar o canviar en l’educació d’avui en dia?

Esteve: Jo crec que el que s’hauria de fer és reduir el nombre d’alumnes per classe, és a dir, el repte o la massificació ens comporta que el rendiment sigui més baix. És millor que hi hagi pocs alumnes per classe i el rendiment augmentaria.

Maurici: Jo crec que aniria bé reduir el ratio d’alumnes per professor. Màxim 15 per aula. Evidentment caldria incluir temàtiques que no s’expliquen per res, com economia, també caldria conèixer alguns documents com els testaments, assegurances… Coses com aquestes son molt necessàries i no s’ensenyen.

Com us esteu preparant per a la jubilació? Teniu algun projecte en ment?

Esteve: El meu projecte és viatjar, gaudir del temps lliure i sobretot descansar.

Maurici: Jo tinc molts projectes. M’agradaria anar cada dia a l’hort, anar amb bicicleta, a l’estiu poder estar moltes hores a la platja i esperar que la meva filla acabi els estudis.

Quines emocions sentiu a mesura que us apropeu a aquest moment?

Esteve: Fa una mica de por, bé, una mica de respecte. Perquè són 40 anys en aquest ofici, i penses “Com ompliràs el temps?”. Però crec que hi ha temps per tot. Cada vegada que s’apropa més el dia fa una mica de cosa.

Maurici: Estic molt preparat i tinc moltes coses a fer. I hi ha moltes coses que m’agradaria fer i ara tindré temps lliure per fer aquestes coses, com per exemple estar a la natura i anar amb el meu fill d’excursió.

Hi ha alguna cosa que sabeu segur que trobareu a faltar de la docència?

Esteve: Home, la joventut, els meus alumnes. Sobretot això, els meus alumnes em transmeten a mi molta energia i això ho trobaré a faltar segur.

Maurici: El que sí que trobaré molt a faltar és la relació amb l’alumnat que, tot i que pot ser complexa, són vivències molt importants i això sí que ho trobaré a faltar.

Com us agradaria ser recordats pels vostres alumnes i companys?

Esteve: Doncs com a un esportista que ho ha donat tot en el camp i que sempre guanya.

Maurici: M’agradaria que com a mínim pensin que els he ensenyat alguna cosa positiva, que els hagi servit pel futur.

Quina creieu que és la lliçó més important que heu donat als vostres estudiants?

Esteve: Sobretot educació i respecte. Ser respectuós i educat us obrirà moltes portes, segur.

Maurici: Una de les coses que em diuen els alumnes que els ha ajudat més és ensenyar-los una tècnica d’estudi nova, que consisteix a no fer esquemes, sinó mapes mentals, facilita molt la feina. A més també s’ha d’intentar convèncer l’alumne que estudiï cada dia, però no més de mitja hora, perquè sinó, no s’assimila.

Si poguéssiu definir tota la vostra carrera en una paraula, quina seria i per què?

Esteve: És complicat definir-ho amb només una paraula però jo diria “superació”. És molt important superar-me dia a dia, tot i que a vegades és difícil perquè has d’explicar molts de continguts, però sobretot això, superació i formar-te.

Maurici: Això és molt difícil, jo estic d’acord amb l’Esteve, és una superació diària, perquè mai saps el que et trobaràs, i el que va bé per un grup no va bé per un altre.

Amal, Aina i Pablo

Page updated

Report abuse