Entrevista a Pep Noguer, cuiner

1.Què et va inspirar a convertir-te en cuiner i com vas començar la teva carrera en la gastronomia? 

Ui, doncs mira, molt fàcil. A casa, jo vivia en un pis, aquí a la Garrotxa, que la cuina i el menjador i la sala d'estar estaven junts. Era un pis, d’aquests petitets, de tota la vida.

Llavors, jo quan arribava de l'escola, sempre veia que la meva mare estava fent el sopar i els aromes i les olors de la cuina petiteta que hi havia a casa mentre jo estava fent els deures, m'enamorava més.  M'enamorava més els aromes de la cuina de la meva mare que no pas els deures.

I quan jo era molt petitet, molt petitet, que tenia deu anys, li vaig dir a la meva mare que volia ser cuiner, perquè a mi m'enamoraven els aromes i les olors de la cuina de la meva mare. 

Sempre volia aprendre com es feien aquests aromes, d'on sortien aquells olors.

I la meva mare em va dir, doncs si vols aprendre a cuinar, quan va comenci l'estiu aniràs a cuinar a casa d'uns familiars.  Jo tenia una cosina que tenia un restaurant i quan tenia deu anys, a l'estiu, me'n vaig anar allà a aprendre a cuinar.  I així és com vaig començar a entrar al món de la cuina.

2. Quines són les habilitats més importants que creu que un estudiant de cuina ha de desenvolupar? 

Mira, avui en dia, un estudiant de cuina ha de tenir moltes habilitats. No només habilitats físiques per pensar que un cuiner o una cuinera necessita estar moltes hores dret i tot això, sinó que també ha de tenir moltes altres habilitats. Per exemple, ha de saber treballar amb grup, és a dir, un cuiner o una cuinera avui en dia, la gran majoria, no pot treballar tot sol.

Per tant, treballar amb gent, saber treballar en equip i saber comunicar, és importantíssim perquè aquesta persona pugui entrar en una cuina.

Per exemple, jo he sigut un cuiner d'un restaurant com és el Celler de Can Roca, havia de saber gestionar més de 25 persones que hi ha entre una cuina i el menjador d'un restaurant.

Perquè si no saps comunicar-te, si no saps gestionar un equip de persones, malament. També, avui en dia, un cuiner ha de ser una persona que tingui una certa tolerància a l'estrès. Avui en dia, com sempre, saps que a un restaurant, quan tu hi vas i hi ha 10 persones, no passa res, però si en aquest restaurant hi ha 150 persones, si t’hi poses nerviós amb 10 persones, què faràs quan tinguis el restaurant ple? 

Per tant, has de saber tolerar l'estrès.  Has de saber tolerar, a vegades, comportaments o crítiques que potser una persona convencional et fa.  És a dir, moltes vegades la gent diu que una cosa no està bé, un plat no està bé,  quan el que vol dir és que aquell plat no li agrada. Llavors, has de saber gestionar les crítiques, més enllà de saber cuinar i tot això. I una altra cosa, que no tothom ho ha de tenir, però que segons com sí que hi has d'estar basat,  és en ser una persona creativa.

Avui en dia hi ha dos tipus de cuiners o de cuineres; el cuiner que fa allò que li diuen i el cuiner que crea.  Avui en dia, un cuiner com en Joan Roca combina plats tradicionals amb la creació e innovació. Crear no vol dir barrejar qualsevol cosa. Crear vol dir tenir un criteri culinari, un criteri de gastronomic, per poder barrejar coses que tinguin un concepte i que, a més a més, allò tingui un discurs.

Hi ha una frase d'en Joan Roca que a mi m'agrada molt, que diu que la cuina és un llenguatge per explicar històries. Avui en dia, si tu no pots explicar una història en d’un determinat plat o en un menú que facis, no té cap sentit. És a dir, barrejar per barrejar qualsevol ho pot fer.

És important que allò que fas, tingui un sentit, que tingui un discurs i que sigui una cosa que pugui crear una certa emoció. 

3. Quins consells donaries a algú que està considerant estudiar cuina en una escola culinària? I quina escola li recomanaries?

Avui en dia, un cuiner no té perquè treballar en un restaurant.  Jo, per exemple, i ara em diràs, m'has preguntat a quina escola els hi recomanaries i evidentment jo els hi recomanaria la meva escola, que es diu CIB, que és Culinari Institut Barcelona.

Però per què et recomano aquesta escola? Perquè nosaltres no tractem la cuina només com un ofici, sinó que tractem la cuina com una manera de canviar el futur.

Nosaltres parlem que avui en dia en una escola, o en un ofici de cuiner, també hem de parlar de sostenibilitat.  De fet, nosaltres tenim unes classes en les quals parlem de sostenibilitat, parlem de biodiversitat, parlem dels objectius de desenvolupament sostenibles... 

Mira, avui mateix, per exemple, hem decidit contractar una empresa que ens ve a buscar tots els residus orgànics i se'ls emporta per fer compost. I aquest compost l'utilitza per als horts urbans, per als camps urbans que hi ha a Barcelona.

També, per exemple, estem parlant i venen a fer classes la gent de l'Institut Gutmann,

Per què venen a fer classes la gent de l'Institut Gutmann?  Doncs perquè a través de la cuina també fem teràpia.

Doncs perquè nosaltres creiem que l'ofici de cuiner és un ofici on hi ha molt estrès, és un ofici on a vegades es generen problemàtiques socials, pel fet de treballar moltes hores. Per tant també fem una reivindicació vers el treball i creiem en altres vies de ser cuiner.

Per tant, avui en dia, com et deia, hi ha molts cuiners i cuineres  que no tenen per què treballar en un restaurant.  Per exemple, a l'empresa on treballa la teva mare, que és una empresa que fa melmelades i que fa altres productes, allà hi ha un cuiner, un cuiner que segurament treballa de dilluns a divendres i no cal que treballi en un cap de setmana.

Avui en dia, per exemple, un cuiner pot treballar tranquil·lament o pot muntar un negoci d'un producte que fins i tot ell no fabriqui. És a dir, un cuiner, perquè ens entenguem, no ha d'acabar només en un restaurant.

Avui en dia, un cuiner pot fer moltes coses, ha de tenir una visió global molt diferent  a la que te podia tenir fa 15, 20 o 30 anys. 

4. Com gestiones la pressió a la cuina especialment  durant esdeveniments importants en programes de televisió o ràdio?

És molt diferent en un lloc que en l'altre. Mira, pensa que a la ràdio i a la televisió a vegades fem trampes.  És a dir, una cosa és fer un programa en directe, com pot ser, per exemple, la televisió.  Si tu poses al YouTube, per exemple, o poses al Google: Pep Noguer, divendres, programa divendres TV3,  tu pots trobar vídeos meus que jo feia programes en directe TV3, amb un programa que es deia divendres,  i que no es feia el divendres, es feia de dilluns a divendres.

I clar, fer un programa en directe comporta una situació.  A la ràdio jo faig un programa en directe i un programa gravat. El programa gravat el faig molt diferent d'en directe.

Per què? Perquè em permet poder parar, em permet poder fer una gravació i si hi ha una cosa que no m'agrada o una cosa que no la dic bé,  doncs jo puc parar i la puc muntar, la puc editar. 

En un esdeveniment, com tu deies, la programació és molt diferent.  És a dir, hi ha molta més feina a preparar aquest esdeveniment.

Per exemple, l'Aron fa 15 anys i li farem un banquet que serà d'X coses.  Pensa que la preparació en un esdeveniment en el qual passaran coses durant 6 hores  ha d'estar molt més programat que no només anem a dinar i prou. Llavors, és molt important la programació i sobretot allò que deia jo, la gestió dels equips, que tothom sàpiga què ha de fer en el moment que es diu.

Jo sempre dic que hi ha una paraula que és la de ser líder. És a dir, un cap de cuina, un xef, com diem, és un líder d'un equip.  Doncs tu saps que si t'agrada la música, el cantant o la cantant d'un grup de música  és el que dona el ritme i diu quan s'ha de començar, no?  Perquè si cadascú canta o toca quan vol, allò és un can pistraus.  Doncs això és el mateix. És a dir, en un escenari o en un banquet o en un esdeveniment s'explica molt bé què passarà aquell dia. Hi ha un control de tot allò que es donarà per menjar i es donarà per beure.  I hi ha com una mena d'ordre, com si fos un casament,  en el qual s'explica què passarà gairebé, no minut a minut, però gairebé.  Llavors tothom té clar que hi ha una persona que gestiona, que mana aquell esdeveniment.

 Si tu no tens credibilitat i tu no saps comunicar-te amb la gent, doncs allò serà un campi qui pugui. Si la gent et fa cas i tu ets una persona que saps manar i saps donar les ordres, allò serà una bassa d'oli. Serà com un concert.

5. Quins plats o tècniques t'apassionen més i per què? 

Mira, a mi em passa una cosa, i a vegades també és un problema, i és que a mi m'agraden moltes coses diferents. Perquè amb tot hi trobo que hi ha coses que són molt xules. 

Per exemple, a mi m'agrada molt la cuina tradicional, m'agrada molt el foc,  m'agrada molt la brasa, m'agrada molt les cassoles.  Perquè em recorda la meva mare, em recorda el meu pare, em recorda els meus avis, em recorda d'allà on jo vinc, de la tradició, em recorda l'origen.

I jo que, desgraciadament, ja no tinc ni el pare, ni la mare, vius perquè es van morir,  doncs la cuina tradicional m'agrada molt perquè em recorda tot allò que jo vaig aprendre quan era petit. Em recorda que hi ha una cuina viva.

Però també m'agraden les coses noves.  M'agrada pensar que no tenim per què només viure del passat, sinó que hem de poder viure del futur.  Per exemple, avui estava preparant una ponència, una sessió que faré per 16 escoles de cuina d'aquí a una setmana  i estàvem parlant de textures d'oli.

I els explicaré en aquestes escoles com podem fer d'un oli un aire,  com podem fer d'un oli una esfera petita com el caviar,  com podem fer que l'oli d'oliva verge extra, que és un producte líquid a temperatura ambient, doncs quedi espès i puguem fer una gelatina i puguem fer unes gominoles. Com podem fer una gominola dolça d'oli d'oliva. Com podem fer una neu d'oli d'oliva o com podem fer, per exemple, un gelat d'oli d'oliva.

Normalment tu no vas a cap restaurant o no vas a un supermercat avui a comprar  i et pots trobar un gelat d'oli d'oliva.  Doncs jo els explicaré com a partir de la tecnologia i a partir dels nous productes  podem fer un gelat d'oli d'oliva que sigui dolç  o, per exemple, una melmelada d'oli d'oliva però que sigui dolça però que no tingui fruita.

És a dir, jo crec que la vida és molt interessant no tancar-se a portes.  El que és interessant és poder explicar allò que fas i perquè ho fas.

6. Com veus l'evolució de la gastronomia en els pròxims anys  i quines tendències creus que seran importants? 

Molt interessant aquesta pregunta.  Mira, l'evolució de la gastronomia és molt bèstia.

 Hem de pensar que avui en dia molta  gent al món, desgraciadament només menja per una necessitat fisiològica.  És a dir, per exemple, parlem de llocs o de països  que desgraciadament estan poc desenvolupats i han de menjar per no morir.

 Això passa a llocs de l'Àfrica, per exemple.  Tu saps que hi ha molta gent que desgraciadament marxa amb pasteres,  marxa amb vaixells,  perquè no té res per menjar. És a dir, hi ha gent que avui en dia a l'Àfrica o inclús aquí, no cal que anem a l'Àfrica menja per no morir. 

Però també és veritat que els que tenim sort  de poder tenir una nevera tenim la possibilitat de veure una evolució de la gastronomia .

Quan diem gastronomia, parlem d'una ciència. Parlem del fet de menjar per un hedonisme.

Volem menjar o podem menjar una cosa per ser més feliços. Podem menjar coses que no són del nostre país. Per exemple, no sé si a casa teva tens el advocats

L’advocat és una verdura que no és d'aquí i que podem menjar-la. Perquè hi ha algú que per vaixell o per avió la porta cap aquí.  Per tant, podem menjar per plaer només, però podem menjar per necessitat.

Jo crec que l'evolució de la gastronomia és l'evolució de l'alimentació. I hem d'evolucionar amb la mateixa alçada.  Per mi, l'evolució de la cuina està en la gent que només menja per plaer,  però també la gent que menja o no pot menjar per una necessitat o per una dificultat.

 Per exemple, jo ara estic immers en un projecte en el qual vull fer coses  que siguin molt bones per la gent que no pot empassar, que té problemes perquè l'han operat del coll o l'han operat perquè ha tingut un ictus  i ha de menjar només líquids. 

A l'Hospital de Olot, per exemple, estem fent investigació perquè puguem fer coses que la gent se les pugui menjar triturades,  però que siguin molt bones de gust i que tinguin el color que han de tenir.

És a dir, fer que tota la gent que té problemes alimentaris  o que té trastorns de conducta alimentària puguin alimentar-se i puguin gaudir menjant. 

Perquè ens adonem que la gent que és feliç menjant és molt més feliç en la seva vida. 

7. Em podries explicar en què consisteixen els Premis Girona Excel·lent (27/02) i com estàs implicat en el projecte? 

Els Premis Girona Excel·lent són uns premis d'un segell de qualitat agroalimentària  de la Diputació de Girona. La Diputació de Girona és un ens estatal que el que fa és recollir diners del govern d'Espanya  i els reparteix a Girona a partir de diverses coses.

Una d'aquestes coses que fa la Diputació de Girona ha sigut ,ja fa deu anys, crear aquest segell de qualitat i el que fem és donar servei, és a dir, ajudar empreses del sector de l'alimentació i de la gastronomia  a partir d'ajudar-los a desenvolupar el seu producte o desenvolupar la seva empresa. La gent que ho fa bé i que guanya aquest segell el que fem és ajudar-los a anar a fires, és ajudar-los a crear nous productes,  és ajudar-los, per exemple, també a desenvolupar nous conceptes  o ajudar-los a ensenyar-los a vendre. Pensa que hi ha molta gent que sap fer un producte molt bo però no sap com vendre'l. Llavors el que fem és ajudar-los aquí. 

Com estic implicat? Doncs jo el que faig és una feina que és  d'assessor culinari. Què vol dir això? Doncs el que vol dir és que jo tant ajudo a les empreses que hi ha aquí en el Girona Excel·lent com també el que faig és la tasca de divulgació.  És a dir, dono a  conèixer aquest segell al públic final, al consumidor.  Per exemple, a tu o a la teva mare o al teu pare o a la teva escola.

Per exemple, nosaltres el que farem aquesta setmana que ve és fer una escola de tastadors.  Què vol dir això?  Nosaltres anem a un lloc com és Girona al Foment que és una escola i un restaurant  al qual nosaltres farem classes de gastronomia, farem classes d'anàlisi sensorial.  És a dir, ensenyarem a tastar al públic final perquè de la manera que ells aprenguin a tastar podran valorar molt més aquell producte.

Sortida a Ràdio Capital i la Fundació Josep Pla

El dijous 21 de novembre els alumnes de 3r vam anar d'excursió a Palafrugell, a la ràdio. A les 8.15h havíem d’estar a l’estació de busos per arribar aproximadament a les 8.45 - 9h. Quan vam arribar, vam esmorzar i ens van dividir en grups de set/vuit persones. 

Per grups vam entrar a la ràdio i una noia ens va rebre. Ens va explicar com funcionaria i ens va fer seure en una taula on hi havia micròfons, càmeres i més. Teníem unes notícies que ens va fer llegir; mentre llegíem sonava música i les càmeres ens enfocaven mentre parlàvem. 

Quan vam acabar, vam anar a la Fundació Josep Pla, a fer una activitat sobre la fotografia i el periodisme. Ens van explicar alguns quadres i quan vam acabar vam fer una activitat d'analitzar una fotografia. Després vam esperar tots els grups i vam tornar a Sant Feliu.

Gerard, Mar, Leyre i Clàudia

27/11/2024

Trencant el silenci

El 25 de novembre, els alumnes del taller de creació artística de l'INS Sant Elm van presentar "Trencant el silenci", una peça de dansa que va buscar visibilitzar i sensibilitzar sobre la violència de gènere. Aquesta proposta va representar la lluita entre la foscor, que simbolitzava la violència, i la llum, que va donar veu a les persones que en van ser víctimes, especialment les dones.

La posada en escena va utilitzar un fort contrast visual: unes quantes persones vestides de negre van encarnar la foscor, la violència que es podia amagar darrere de qualsevol persona en la societat, mentre que altres, vestides de blanc, van representar la llum, la resistència i la fragilitat de les víctimes. Amb aquesta obra, es va voler transmetre un missatge profund i commovedor sobre la necessitat de trencar el silenci davant d’aquesta problemàtica.

Amal

25/11/2024

25N: Dia internacional per a la eliminació la violència cap a les dones

13/11/2024

Entrevista a en Jordi

Conserge de l'institut

13/11/2024

Pissarres digitals: sí o no?

Els agraden?

Sí, perquè diuen que són molt útils per fer classe.

Els apunts, millor copiar-los de la pissarra digital o la pissarra de guix o retolador?

La majoria prefereix copiar de la pissarra digital, perquè queda tot molt net i polit, però hi ha algunes persones a qui els agrada més la pissarra de guix. En canvi, la de rotulador no li agrada a ningú, perquè diuen que és molt bruta i no s'entén gaire.

Els deixen utilitzar les pissarres digitals?

Als alumnes no els deixen utilitzar les pissarres digitals, perquè els professors tenen por que es trenquin.

Professors

Com va anar la formació sobre pissarres digitals?

A la majoria de professors els va semblar una formació molt útil i bona, però els van faltar coses per explicar. La majoria de professors la saben utilitzar, però n'hi ha alguns que no la saben utilitzar del tot.

És fàcil connectar-hi l'ordinador?

Tots els professors han dit que és molt fàcil connectar el portàtil a la pissarra digital.

És fàcil fer-les servir?

Molts professors diuen que és fàcil utilitzar les pissarres, però que encara han d'aprendre moltes coses per donar-los més utilitat.

Què preferiu, pissarra digital o projector?

Els professors prefereixen les pissarres digitals perquè diuen que són més pràctiques.

Alexia, Clàudia i Claudia

13/11/2024

Entrevista a la Mireia Valentín

1. Què et va inspirar a convertir-te en professora?

Suposo que quan vaig estudiar, podia ajudar els meus companys o explicar-los coses, i vaig pensar que allò se'm donava bé. Podia ser una bona feina.

2. Quant de temps has ensenyat i com ha sigut la teva experiència al llarg dels anys?

Aquest curs 24-25 és el meu vuitè curs i home, l’experiència ha estat curiosa perquè he passat per diferents centres, però ja porto uns quants anys en aquest, i bé, noto com de mica en mica cada any les coses van una miqueta millor.

3. Com mantens els estudiants motivats i compromesos a l'aula?

Aquesta pregunta dona per fet que els meus estudiants estan motivats i compromesos, i hi ha de tot. Intento sempre crear un vincle amb ells perquè es sentin a gust, però que també hi hagi treball.

4.Hi ha algun estudiant o moment en particular que hagi marcat la teva carrera?

Estudiants molts, sempre n'hi ha algun que destaca, algun amb qui vincules més, te’n podria dir uns quants, però seria lleig dir-ne els noms. I moment en particular, podria ser el COVID-19, perquè va ser un any complicat, amb restriccions i tal. Però així un moment en concret, no.

5. Quin ha sigut el major desafiament que t'has trobat com a professora i com el vas superar?

Doncs mira, et diria potser l’any passat, quan vaig haver de fer cursos que no havia fet mai, per tant per mi l’any passat va ser un any dur de preparar-me molt de material, de preparar exàmens, de sentir-me insegura fent classe, de molta feina nova... De no poder aprofitar res d’altres anys.

6. Com creus que la tecnologia està impactant a l'educació actual?

Penso que hem donat per fet que la tecnologia ha d’entrar en l’educació i potser l'hem deixat entrar massa. Penso que està bé, però que la final els estudiants d’avui viureu en un món, un futur, en el qual hi haurà tecnologia per tot arreu, però penso que també hem de trobar l'equilibri en emmirallar-nos també en l’escola tradicional, en escriure a mà, a fer coses en paper. 

7. Quins canvis t'agradaria veure en el sistema educatiu actual?

M’agradaria veure més recursos, perquè al final totes les vacances que hi ha, que tenim els professors, se solucionen en més recursos, amb més diners, amb més professors, amb més ajudes a dins l’aula. Per exemple, el panells tàctils que han posat estan molt bé, són molt xulos, però no els ha demanat ningú. Prefereixo tenir un professor al costat fent classe i que puguem ser dos i poder arribar a tots els alumnes més que no pas tenir panells digitals a l’aula.

8. Quin consell li donaries a un estudiant que està lluitant acadèmicament?

Que continuï, que al final als estudis és qüestió de perseverança, de continuar-ho fent, de buscar ajuda, d’enfocar-se en les coses bàsiques i poder continuar tirant endavant. 

9. Com ha canviat la teva manera d'ensenyar des que vas començar?

Penso que la meva manera d’ensenyar ha canviat perquè al principi jo em basava molt en seguir el llibre, en fer el que s’havia fet tota la vida, i mica en mica vaig tenint més seguretat, que al final la seguretat me l'ha donat l'experiència, els anys treballats, de buscar activitats noves, on hi hagi "més moviment" a dins de l’aula per fer altres coses que no siguin tant llibre, llibreta. 

10. Com maneges les situacions en què els estudiants no estan interessats o compromesos?

Si els estudiants no estan interessats, depèn del nivell; per exemple, si és un batxillerat, que se suposa que els alumnes han d’estar interessats o senzillament compromesos, la pilota està al seu teulat. En cursos més petits, doncs intento acostar-m'hi, intento que se sentin escoltats, que se sentin observats, que entenguin que hi ha algú allà que els vol ajudar i que no només els vol suspendre.   

11. Què gaudeixes més treballant com a docent?

Hi a com dues parts: el moment en què hi ha un grup classe que et diu “això no ho entenc”, i de cop i volta ho entenen, que es fa la màgia, aquest moment és molt guai. I llavors també quan un alumne et ve a buscar i et diu "escolta, tinc un problema". A mi el que em sabria molt de greu és que hi hagués un alumne patint, perquè no te ningú amb qui parlar, quan no és així.  

12. Quin consell donaries als futurs docents que estan començant la seva carrera?

El consell que els donaria a les persones que volen ser docents és que no perdin la il·lusió i que tinguin molt clar que els primers anys són molt durs, i que mica en mica la cosa va millorant, van agafant experiència i els primers anys han d’observar molt al seu voltant, han d'aprendre el que fa la gent i anar incorporant aquests aprenentatges per llavors poder-nos incorporar a l’aula amb més seguretat en si mateixos.

Alba, Íngrid, Marina i Xènia

23/10/2024

Reportatge a la Isabel Miquel, cap d'estudis

23/10/2024

Entrevista a l'alcalde de Sant Feliu, Carles Motas

Com es poden involucrar els adolescents en les decisions sobre els temes que afecten a Sant Feliu? 

Bé, això és una cosa que costa. Costa que s'involucrin perquè no tots els adolescents tenen interès en les coses de l'Ajuntament. Però d'altra banda l'Ajuntament moltes vegades fa coses sense preguntar, pensant que els joves respondran. I no sempre és així. Per exemple, els adolescents teniu una agenda ocupada els caps de setmana, amb activitats o amb els pares. Però la veritat és que aquest és un dels sectors en què l'Ajuntament no està tan a prop com podria estar. Perquè podríeu preguntar moltes coses i, com que no ho feu i l’Ajuntament només atén a aquells que preguten o demanen, no arribem a saber què vol el nostre jovent.

Per exemple, imagina't que fem un skatepark, més gran que el que hi ha, però potser vosaltres no voleu un skatepark i voleu piestes per bicicletes.  I nosaltres fem un skate, pensant que us anirà bé. En fi, si els adolescents pregunteu i demaneu a l'Ajuntament, podrem anar fent millor les coses i fer coses que realment vulgueu. A vegades falta escoltar, i  escoltant és com es fan coses. 

S'està fent alguna cosa per millorar la seguretat als instituts i als barris de la nostra ciutat? 

Sí, s'estan fent moltes coses. La seguretat és un tema molt important. En primer lloc, des de fa quatre anys s'han instal·lat càmeres de vigilància a Sant Feliu. I cada any n'instal·lem dues o tres més. Ara en devem tenir al voltant d'unes 30. I el que fem ara és vigilar cotxes, perquè no podem vigilar persones. L'Ajuntament només pot vigilar cotxes, llegir les matrícules dels cotxes i fer que la circulació sigui més segura. Podem mirar l'espai públic, i estem fent això per una seguretat passiva. Però després, també, estem fent temes de seguretat amb la policia. Hem comprat un radar i es va detectar que hi havia cotxes que anaven molt ràpid i hem pogut parar-los.

Dins de la ciutat, també s'estan fent controls de radar per la seguretat. I una altra cosa que vam fer als instituts és que vam comprar un gos policia; l'Ajuntament té un gos policia que detecta drogues. Els agents es posen a la porta de l'institut perquè no volem que, ni a la porta dels instituts ni al voltant, hi hagi persones que puguin vendre drogues. I després la policia, a vegades, de manera aleatòria, es posa a les portes de l'institut perquè el gos policia detecti aquells alumnes o aquelles persones que poden portar drogues a l'escola.

Hi ha oportunitats de voluntariat o projectes on els joves puguin participar? 

Aquesta pregunta m'agrada molt. L'Ajuntament necessita molts voluntaris sempre, per a totes les activitats. Sobretot perquè, des de fa uns anys, l'Ajuntament fa moltíssimes activitats. Per exemple, quan fem un concert de música, necessitem voluntaris que ens ajudin. Quan fem una fira al carrer, necessitem voluntaris que vinguin i ens donin un cop de mà. I moltes vegades, en els concerts de música, trobem gent més fàcilment perquè és una manera de tenir entrades i veure l'espectacle. Perquè el voluntari treballa amb nosaltres abans de començar l'espectacle; una vegada l'espectacle està en marxa, poden veure'l. Necessitem voluntaris per fer moltes de les activitats de Sant Feliu, o sigui que ens agradaria que els adolescents participessin en les nostres activitats per veure si després volen seguir col·laborant.

Com s'estan gestionant els problemes de bullying i salut mental a les escoles i instituts? 

Hi ha una coordinació entre el Departament d'Educació, Serveis Socials, la Policia Local i els Mossos d'Esquadra. Les escoles són les primeres que detecten aquestes situacions, i l'escola primer actua i parla amb la família. I en cas que la família no respongui o que el cas segueixi produint-se, contacta amb els Mossos d'Esquadra. Després, els Mossos d'Esquadra miren si aquesta família, a part dels problemes que pot generar el seu fill, té altres problemes a casa. Després, això es coordina i hi ha un Departament de la Generalitat que s'encarrega d'aquesta problemàtica, perquè moltes vegades un nen que fa bullying a un altre, ho fa perquè té altres problemes a casa. Llavors, el que l'Ajuntament mira, a través de Serveis Socials i els Mossos d'Esquadra, és que aquest nen estigui ben cuidat, que tingui ateses les seves necessitats bàsiques. I si no estan ateses, després és quan actua el Departament de la Generalitat, perquè normalment quan hi ha bullying és que aquest nen pot ser un entremaliat, però també pot ser que hi hagi altres problemes a casa. 

Quin missatge donaries als joves que vulguin fer un canvi a la seva comunitat? 

Primer, estudiar molt, perquè no es poden fer canvis des de la ignorància. És important treballar la cultura de l'esforç, quan més s'esforça un  per estudiar i per aprendre coses, després pot fer canvis a la seva comunitat en base als seus coneixements.

Primer has de formar-te com a persona. Ara els adolescents esteu creixent i cada dia que aneu a l'escola, o cada setmana, apreneu coses noves. Totes aquestes coses noves que esteu aprenent, construeixen un castell. Poseu una pedra sobre l'altra. Cada pedra d'aquestes és coneixement i va creant coneixement, i al final tindreu un castell molt gros i molt fort, i a través d'aquest castell podreu transformar la vostra ciutat. Però si no tens aquestes pedres no podreu transformar la ciutat, perquè us faltaria el coneixement.

Els adolescents no només han d'aprendre de l’escola, sinó també dels teus pares, de la seves feines, del avis, de la seves històries, fent coses i tenint experiències. Des de la ignorància,  aquell que no aprèn ho ignora i, ignorant moltes coses, mai es poden transformar les ciutats.

Quina ha estat la decisió més difícil que has hagut de prendre com a alcalde? 

Bé, n'hi ha hagut moltes. Però te'n diré una. Una que va ser difícil. Durant la pandèmia, ara fa quatre anys. Jo vaig haver de decidir que la gent no podia sortir de casa i que els avis que estaven a la residència no podien veure els seus familiars. Vaig haver de tancar les portes i els avis no podien sortir i la família no podia entrar. I això va ser complicat. Va ser difícil perquè tenia moltes famílies que volien veure als seus avis i tenia molts avis que volien veure als seus nets.

A Sant Feliu, durant la pandèmia, vam tenir zero morts a la residència. Ningú va morir de COVID. Ningú. Zero. A altres municipis del nostre entorn en van morir 67 en una residència. I ara, mirant enrere, el que va ser dur en aquell moment crec que va ser encertat. 

Amb l'equip de govern vam decidir de tancar hermèticament l’Asil. I ens vam mantenir ferms fins al final. No vam deixar entrar ningú. Tres mesos. Va ser molt dur. Perquè els mateixos usuaris, els residents, m'escrivien per Facebook. I em veien. Perquè els donava missatges cada dia. Els missatges durant 92 dies seguits. 92 dies informant perquè tothom es mantingués en calma. Transmetre aquella tranquil·litat va ser molt dur.

Quina és la visió que tens sobre el futur de Sant Feliu? 

Jo crec que Sant Feliu té un futur brillant. Brillant perquè hi ha persones com tu que faran que aquesta ciutat sigui encara millor. Que agafaran el testimoni del que som ara i la faran créixer. Perquè Sant Feliu venia de ser una ciutat que tenia un passat brillant, una ciutat del sud, una ciutat del tren, i va arribar un moment en què semblava que vivíem del passat. I la ciutat i les persones no viuen del passat. Viuen del present i treballen pel futur. Llavors, Sant Feliu necessitava una sacsejada; jo he començat i algú ha de continuar. Per això dic que Sant Feliu té un futur brillant. Perquè no tornarem a viure del passat. La nostàlgia està bé per recordar, però que no sigui el teu senyal d'identitat. 

I ara parles amb qualsevol i jo crec que et poden dir que Sant Feliu ha canviat en els últims anys. Perquè a Sant Feliu ha passat alguna cosa que ha canviat. Llavors, aquest canvi abans no es feia perquè els que tenien capacitat de decidir no s'atrevien per por de tocar el passeig, el monestir. Tenien por de tocar... Per què? Perquè criticaven. Però per això, si saps... Per això et deia que el que és important és la formació. Si tens els coneixements i saps on vols anar, tu tens un objectiu. I aquest objectiu és el que has de complir. I per això jo penso que Sant Feliu tindrà un futur brillant: perquè seràs tu, i tots els teus amics que van darrere, que fareu que aquesta ciutat sigui una ciutat millor per a tots. 

Aron Garcia

23/10/2024

Carta al director

Estimat Sr. Director,

Com a responsables de la optativa de revista, ens dirigim a vostè per fer-li arribar una proposta respecte la gestió dels lavabos a l'hora del pati.   

Durant les hores de pati ens hem trobat amb el problema que quan volem anar al lavabo hi ha molta gent fent cua i a la que sortim del lavabo ja es hora de tornar a classe, i ens quedem sense poder gaudir de l’estona de pati. 

Per això hem pensat que es podrien obrir els lavabos de la planta de 4rt per poder repartir-nos els de 3r i les de 4t als lavabos de dalt i els de 1r i 2n els lavabos de baix. Sabem que això no ho voleu fer perquè no hi ha cap professor en aquella planta, però ens comprometem que no farem mal ús de les instal·lacions, per això també hem pensat que siguem els de 3r i 4t, que som més grans i responsables. Si això no es possible, una altra idea seria obrir els lavabos de professors per les nenes, que ja ho van fer un dia, però al dia següent ja no deixaven. Va anar molt bé i no vam tenir cap problema.

Li agrairíem molt que ens acceptés alguna d’aquestes propostes per poder gaudir de les hores del pati quan hem d’anar al lavabo. Aquí adjuntem una foto de com estan els lavabos a l’hora del pati. 

Moltes gràcies per la seva atenció.

Cordialment,

Alexia, Clàudia C, Claudia DJ, Leyre

18/10/2024

Entrevista a Víctor Geli, professor del Sant Elm

1. Estàs còmode en aquest centre educatiu?

Al principi no ho estava gaire, veia que estava molt vell l'edifici i em va semblar molt estrany, però ara hi estic molt bé.

2. T’agradaria fer una altre carrera a part de professor?

Sí, jo tinc un màster d'humanitats i m'hagués agradat especialitzar-me en història de l'art i en musicologia.

3. Quant de temps fa que treballes com a professor? 

Aquest és el cinquè curs, 5 anys.

4. Quantes hores treballes al dia?

Les que toquen, de 8 del matí des que arribo fins a dos quarts de 3 del migdia i algun dia a la tarda; dos o tres dies a la setmana faig un parell d'hores a la tarda.

5. Què és el que més t’agrada d’ensenyar?

Ser bona influència, o influir els alumnes, tenir la capacitat de pensament crític de

poder arribar a ser un referent o una influència directe.

6. Com portes els conflictes de classe?

Malament, perquè no els suporto, llavors sóc una persona que reacciona molt ràpid i que soc de metxa curta i, per tant, quan tinc algun conflicte em costa gestionar-lo, però amb els anys he après a fer-ho millor. Abans cridava molt, ara no crido gaire.

7. Quin consell li donaries a un estudiant que vol fer la mateixa carrera?

Primer, si no t'agrada estar amb nens, adolescents, no ho facis, perquè encara que tinguem vacances i el salari sigui molt bo, si no t'agrada estar amb adolescents ho passes malament. I segon, que tinguis molta gestió de les emocions i el benestar psicològic; si no la tens, és una feina que t'absorbeix.

8. Hi ha diferències entre els alumnes d’aquest institut amb un altre?

Jo la veritat és que estic molt sorprès perquè els alumnes que tinc son força bons, no són gens conflictius, no tinc problemes de disciplina; és a dir, trobo que si hi ha alguna diferència, és el millor.

9. Perquè vas decidir dedicar-te al ensenyament?

Sempre m'ha agradat molt, sempre m'ha agradat ensenyar, m'agraden molt els adolescents i de poder demostrar la meva perspectiva del món que és molt diferent de la perspectiva d'algun altre i poder-ho ensenyar a les noves generacions.

10. Has tingut alguna experiència dolenta amb un alumne?

Si, moltes, en aquest institut no, en altres instituts si, hi havia una mare que em volia denunciar perquè deien que li feia bullying al seu fill, un alumne em va fer expulsar-lo de classe perquè m'insultava, em deia que anava mal vestit, he tingut més conflictes amb els pares que amb els alumnes.

Syama i Nica

09/10/2024

Què pensen els alumnes del Sant Elm sobre l'institut?

Quatre alumnes de 3r d’ESO de l’optativa de Revista hem anat a preguntar a la resta d'alumnes quins desperfectes té l’edifici o què en pensen. Hem preguntat a primer i a segon d’ESO, que són als que més temps els queda a l’institut. Molts ens han comentat que les taquilles i els llisquets dels lavabos no funcionen, ni de nois ni de noies.

Tot i que els alumnes de primer han sigut una mica vergonyosos, hem trobat unes quantes coses per millorar l’institut per intentar que la convivència sigui millor.

Els professors, a qui també hem preguntat, ens han comentat que hi ha forats arreu de l’edifici, els quals no aniria malament tapar o arreglar.

Buscant imperfeccions, ens hem trobat amb en Jordi, el conserge, qui ens ha comentat que finestres, portes, persianes i taquilles estan trencades. Ens ha dit que fa poc temps van canviar les persianes, però ja n’hi ha de trencades; per tant, no és només que l’institut sigui antic: els alumnes no cuiden el material nou que es proporciona. 

Hem recollit diversos espais del centre on hi ha coses trencades. Per exemple, el pati i l’aula d’Àrea tenen molts desperfectes que es poden arreglar:

▢ El pati (zona pineda) té la font trencada des de fa anys, i les arrels fan que molts alumnes empasseguin; els llisquets dels lavabos estan rovellats.

▢ A l’aula d’Àrea hi ha molts desperfectes: el lloc per carregar els ordinadors no funciona, els separadors per a cada alumne estan trencats i desorganitzats. 

▢ A 1r A hi ha una finestra que no s’obre i la porta està trencada; per tant,  els alumnes estan descontents. 

▢ A 2n C, com a 1r A, hi ha una porta trencada.

▢ Al pati de 3r i 4t hi hauria d’haver les escombraries més repartides, i la paperera de paper i cartró està trencada.

▢ Les guixetes deixen força a desitjar a totes les aules de l'institut, ja que els alumnes han de portar els llibres amunt i avall cada dia. 

▢ A 3r A tenen persianes, tot i que a una banda de l’aula no n’hi ha. A primera hora del matí toca massa el sol i han sol·licitat unes cortines per poder treballar en pau.

Farem el possible per millorar les condicions del nostre edifici, tant de l’interior com l’exterior. Però no podem oblidar que nosaltres també ens hem de responsabilitzar de no trencar res i de fer un bon ús dels espais que tenim.

Alba, Íngrid, Marina i Xènia