Ombres i llums

Entre els miralls, em veig tan petita,

soc ombra de la vida que em limita.

Els somnis ballen sense parada,

però el cor sent una pena infinita.

La consciència em parla amb veu trista,

potser és “una mena d’amor”,

un amor trist,

“si és que n’hi ha”.

En la foscor del temps, em perdo,

busco llum, però només trobo fred.

Les esperances, en silenci, es queden,

i els dies són com somnis,

però mai no es compleixen.

Però dins meu hi ha una força adormida,

un raig de llum que em parla a cada pas.

L'autoestima, una flor que desperta,

i al final, potser trobaré la meva pau.