Entre parets i records

A la casa gran, ressona el meu plor,

Aloma soc, sense amics ni consol,

entre parets es guarden records,

de nits sense fi i dies de dol.

La ciutat fora brilla amb llums,

mentre dins meu la foscor es manté,

busco un rostre amable, però res em calça,

només el vent em parla, sense fe.

L’única, cosa que posseeixo,

l’estic perdent.

El lloc amb tants bons i mals records,

l’únic lloc que conec i que “me l’estimo” molt.

Passejo sola per carrers buits de vida,

amb un cor, que és un vaixell a la deriva,

amigues mai he tingut, ni una mà amiga,

la solitud em segueix, sempre activa.