Dani

El gat a la finestra, lliure però solitari,

jo igual en aquesta casa de records tan feixucs,

amb la teva marxa, tot és trist i contrari,

el món s'ha tornat fosc, ple de pensaments muts.


Somnis trencats en nits de silenci i por,

tot és ombra i fred, sense la teva escalfor,

els dies són llargs, sense tu al meu costat,

el meu cor és un jardí que s'ha assecat.


Dani, el meu petit gran company de jocs,

ara lluny, el meu cor és un oceà sense ports,

com tu, n’hi havia de ben pocs,

la casa és un lloc buit, plena d’una gran dissort.


El gat lliure, jo encadenada a aquesta tristesa,

esperant un miracle, una llum en la foscor,

amb la teva absència, el temps pesa,

només desitjo tornar a sentir la teva escalfor.