Construïm una maqueta de corbes de nivell

Material necessari

• Mapa de corbes de nivell de Sant Llorenç del Munt (us el donarà el professor)

• Paper vegetal per calcar les corbes de nivell

• Cartró, suro o goma eva (per les corbes de nivell)

• Tisores, celo, cola, pintures, pinzells, agulles de cap.

Instruccions

• Agafeu el mapa de corbes de nivell i localitzeu les corbes de nivell (des de la cota 200 m fins la corba que indica 1.000 m d’altitud).

• Calqueu (al paper vegetal) les corbes de nivell: 200, 300, 400, 500, 600, 700, 800, 900 i 1.000 i retalleu-les.

• Agafeu la corba de nivell en paper vegetal i resseguiu el seu contorn al material escollit per fer la vostra maqueta (goma eva, cartró, suro,...) i un cop estiguin totes les corbes resseguides, retalleu.

• Un cop tingueu totes les corbes ben retallades (ara ja amb el material definitiu), podreu muntar la maqueta. Abans d’enganxar amb cola cadascuna de les corbes de nivell, assegureu-vos que la maqueta estigui ben col·locada (caldrà tenir el mapa per no equivocar-vos).

• Ara ja només us falta marcar els cims amb unes etiquetes i agulles (La Mola, Montcau,...) i la decoració final amb pintura (si ho considereu i depenent del material que hagueu escollit per fer el vostre treball.

Per saber més:

Els excursionistes fem servir mapes topogràfics, que són uns mapes més detallats, on hi ha dibuixades les muntanyes (per mitjà de corbes de nivell), els camins i corriols, i molts més detalls, com ara cases de pagès, línies elèctriques, rieres i torrents, fonts, etc.

A un costat del mapa sol haver-hi una llegenda, que ens diu quins símbols s’han fet servir en el mapa per representar cadascun d’aquests detalls.

Antiguitat del mapa

És important triar un mapa que estigui actualitzat. Normalment en lletra petita s’indica en quin any es va fer el mapa. Penseu que si el mapa és molt antic, ens podem trobar que hagin canviat els camins que hi apareixen (alguns hauran desaparegut, mentre que se n’hauran obert de nous). Si no teniu més remei que fer servir un mapa antic, guieu-vos pel perfil de les muntanyes, valls i rius, més que pels camins que hi hagi dibuixats.

Escala

Els mapes d’excursionisme representen la realitat a escala, habitualment entre 1:10000 i 1:50000. Què vol dir això? Per exemple, si tenim un mapa a escala 1:40000 significa que cada centímetre del mapa representa 40.000 centímetres a la realitat (és a dir, 400 metres). En un mapa d’escala 1:20000, cada centímetre del mapa són 200 metres a la realitat. En un mapa d’escala 1:50000, cada centímetre del mapa són 500 metres a la realitat.

Escala gràfica

Al peu del mapa hi sol haver dibuixada una escala gràfica, que és un regle graduat que ens ajuda a convertir les longituds sobre el mapa en longituds reals. L’ escala gràfica sol tenir dues parts, una a la dreta del 0, on cada divisió representa (normalment) 500 metres, i una altra per distàncies curtes a l’esquerra del 0, on cada divisió representa 100 metres.

Mesura de distàncies

Gràcies a que està fet a escala, el mapa ens permet conèixer la distància entre dos punts.

Les distàncies en línia recta es poden mesurar amb un regle. Per exemple: tenim un mapa d’escala 1:25000; cada centímetre del mapa, seran 250 metres a la realitat. Si amb un regle mesurem que la distància entre dos punts, en línia recta, són 10 centímetres, voldrà dir que a la realitat aquella distància serà de 2500 metres (2,5 Km).

Mesurar les distàncies es complica quan no seguim una línia recta, sinó un camí amb corbes i canvis de direcció. El que fem aleshores és agafar un fil, i anar resseguint tot el camí amb les seves corbes. Després estirem el fil, i ja tenim la distància total. Podeu estendre el fil directament sobre l’escala gràfica, per transformar la longitud mesurada en el mapa en longitud real.

Corbes de nivell

Les corbes de nivell ens ajuden a visualitzar la forma de les muntanyes i les valls.

Nota: en mapes molt detallats us podeu trobar corbes de nivell cada 10 metres, en comptes de cada 20m.

Mirant aquestes corbes, ens podem imaginar quin perfil tenen les muntanyes que representen. Quan les línies estan molt juntes, voldrà dir que estarem davant d’una gran pendent, mentre que si les línies estan més separades el pendent serà més suau.

En un coll o port (el pas estret entre dues muntanyes), les corbes solen adoptar aquesta forma.

Podem intentar imaginar quin tipus de terreny ens trobarem, segons com sigui el pendent. Les pendents molt pronunciades solen ser rocoses i escarpades; les pendents suaus solen tenir vegetació. En el fons de les valls aquesta vegetació es fa molt més espessa. En les esplanades (representades com a corbes de nivell molt separades) trobarem sovint terrenys agrícoles, però també prats o boscos.

Ara bé, tot això ens ho estem imaginant, però no tenim cap garantia de que realment serà així. No necessàriament el terreny entre dues corbes de nivell ha de ser un vessant regular, entre mig podria haver-hi sortints rocosos, depressions del terreny, qualsevol variació topogràfica que no quedi mesurada dins d’aquests 20 metres d’alçada que van d’una corba a la següent. Per exemple, un cingle de 10 metres entre mig de dues corbes no quedaria registrat, i tanmateix podria fer el terreny completament impossible de travessar a peu.

El Nord en els mapes

¿Com podem saber si el lloc que veiem en el mapa, cap a on volem anar, està davant nostre, a la nostra dreta, a la nostra esquerra, o bé darrera nostre?

Per poder fer servir un mapa, abans és necessari orientar-lo correctament. La majoria de mapes es dibuixen de manera que el Nord queda a la part superior del mapa. Sabent això, serà suficient esbrinar cap a on queda el Nord per poder orientar correctament el mapa.