Benvingudes i benvinguts a l’aturada nº9 de l’itinerari dels tresors de sa Badia de Portmany! 

Estau al port de Sant Antoni, a l’alçada de l’Ajuntament vorera de la mar, on hi ha uns bancs per a asseure’s i     protegir-vos del solei. En aquesta aturada vos presentam el tresor número 9: les primeres residències d’estiu. 

Al llarg de la primera meitat del segle XX, sa Badia de Portmany va ser el lloc triat per moltes famílies de Vila però també de fora de l’illa per a fixar la seva segona residència per poder-hi venir a descansar, sobretot, a l’estiu.

A primera línia de mar, i on es troba actualment l’Ajuntament de Sant Antoni, es trobava el xalet des Solalles (motiu eivissenc lligat sempre al llinatge Tur) , una construcció colonial d'estil anglès d’una família de Vila propietària de farmàcies. 

Al costat i també del mateix estil, hi havia es xalet de la família Wallis (conegut com "Cas Gualis"). A l’actualitat aquest xalet està encara en peu i s’hi ubica un negoci de restauració. 

Altres indrets o llocs de Sa Badia de Portmany per a cases de descans d’estiu van ser  Caló des Moro, on hi havia la Família Sorà; sa Platja de s’Arenal i ses Savines, on hi residia la Família Tur de Montis i la família catalana dels Cunillera; la Família Matutes va fixar la seva residència d’estiu al Putxet i Cala Gració va ser escollida per a la família Albert i també pels valencians Roso i Escribà. 

Però la primera residència d’estiu que va tenir sa Badia de Portmany, estava situada on hi ha ara l’edici Portus Magnus, l’edifici que es troba aferrat a l’edifici Tànit, dos dels edificis més alts des poble de Sant Antoni. 

Aquesta vil·la fou construïda a finals del segle XIX i tenia un estil colonial de Cuba. Era propietat de la família Montero de Vila, i es coneixia com "Palàcio" dels Montero o es “palàcio”. 

Avançau un poquet l’itinerari direcció cap al Club Nàutic, per a veure de més a prop, l’edifici Portus Magnus. 

Tancau els ulls per uns moments, podeu imaginar es "Palàcio" en comptes de l’edifici Portus Magnus? 

No vos preocupeu, s’ha adjuntat alguna imatge antiga per a viatjar al passat i poder-ho veure amb els vostres ulls. Molt polit, veritat? 

De fet, l’arribada de totes aquestes famílies a passar els estius a Sant Antoni, coincideix també amb l’aparició progressiva dels primers negocis, la majoria situats al carrer Ample i al carrer Progrés. Negocis com per exemple: 

Forns: com els dos primers des poble de Sant Antoni, el forn de Can Rafal i el forn de Can Fumeral que obriren l’any 1931. 

Peixateries com la d’en Pau i la d’en Pepito Roig i la primera carnisseria, propietat de Vicent Ribes. 

Cafès: com el cafè Bellver o cafè d’en Xumeu Ferrer, el cafè de ca n’Escandell, el cafè de ca n’Esteve,  o el cafè Central de s’Estanyer, entre altres.    

Fusteries com la d’en Toni Vinyes, la d’en Mestret i la d’en Llucià. 

Ferreries com la d’en Vicent Petit i la d’en Barda.

Botigues de menjar i queviures com Casa Alfonso i Can Prats.  Precisament durant els anys vint, Alfonso Ribas Piqué, propietari de Casa Alfonso, va muntar una empresa que exportava fusta, carbó, garroves, ametlles i altres productes agrícoles entre el port de Portmany i el llevant peninsular. A la tornada, els vaixells portaven cap al port de Sant Antoni arròs, oli o adobs químics per al camp entre d’altres productes.

A principis de segle XX, tingué lloc també la incorporació d’altres indústries relacionades amb la mar com va ser el cas de la pesca de l’esponja dins de sa Badia de Portmany per part d’una empresa amb treballadors de Grècia, la instal·lació d’un viver de llagostes i peix per a vendre a Barcelona situat a la Cova des Vell Marí (topònim inicial) situada a la costa des Cap Blanc, entre el Caló des Moro i Cala Gració i coneguda també com Cova des peix o Cova de ses Llagostes. 

Finalment, destacar la continuïtat de l’activitat de la construcció naval amb el mestre d’aixa Joan Marí “es Calero”. 

I fins aquí el tresor nº9. Esperam que vos hagi agradat.

Consultau el quadernet de camp per a completar l’enigma nº9.

Faceu una foto per al record i compartiu-la, si voleu, a les vostres xarxes socials amb el #PrimeresResidènciesD’estiuAsaBadiaDePortmany.

Ajudau-vos del mapa per a dirigir-vos a la següent aturada i poder conèixer el següent tresor, que, per cert,  és molt, molt, molt, a prop!

Primera línia de mar amb els primers xalets que serveien de residència d'estiu a famílies de Vila. A la dreta de la imatge, trobam "es Palàcio" de sa Família Montero, xalet amb arcades i d'estil colonial de Cuba. Al mig, el xalet de la Família Solalles i, a l'esquerra, el xalet de la Família Wallis. Imatge del llibre "Eivissa Antiga" publicada al llibre de Felip Cirer "L'Hotel Portmany: la utopia d'un antonienc Josep Roselló Cardona".

"Es pas de Maria". Sonador flaüta i tambor: Josep Maria Cardona Serapio.