Faceu clic AQUÍ per escoltar l'àudio d'aquest tresor.

Benvingudes i benvinguts a l’aturada nº11 de l’itinerari dels tresors de sa Badia de Portmany! 

Vos trobau davant el moll de pescadors de Sant Antoni. En aquesta aturada, no vos presentam un tresor, 

sinó dos: l’ofici de mestre d’aixa i es llaüt eivissenc de vela llatina.

Un mestre d’aixa és la persona que s’encarrega del disseny, construcció i/o reparació de tot tipus d’embarcacions de fusta. A l’illa d'Eivissa una de les embarcacions tradicionals de fusta és el llaüt eivissenc amb vela llatina, una embarcació que es pot dir que és una mescla de tots els dissenys que ha hagut al llarg de la història de la navegació a la Mediterrània. Al moll de pescadors i també al Club Nàutic de Sant Antoni hi ha encara persones aficionades a la navegació i/o a la pesca que tenen un llaüt de vela llatina.

La construcció d’un llaüt eivissenc amb vela llatina comença per la quilla, que és la columna vertebral de tota embarcació i es correspon a la seva part inferior. 

La fusta usada per a construir la quilla és una fusta rígida com és la fusta de roure o la fusta d’iroc, una fusta procedent de l'Àfrica tropical, molt emprada en construcció naval per la seva resistència a l’aigua. 

A sobre de la quilla es col·loca la peça i a sobre d’aquesta, van les costelles, fetes amb fusta de pi, que és una fusta flexible. Les costelles serviran de subjecció a les taules que han de forrar tot el casc.

Per a poder endoblar i donar la curvatura necessària a les taules i altres peces de l’embarcació sense que es rompin, s’usa un forn de vapor d’aigua. Per cert, sabeu quan de temps necessita cada taula per a endoblar-se o curvar-se?  …. Unes 2’5hores!!! 

A carai!!!! Quina enfeinada que és això de construir un llaüt!!! 

Doncs, una altra informació curiosa que té a veure amb la construcció d’un llaüt és que entre ses juntes de ses taules que conformen el casc de l'embarcació, s’hi fica fibra de cànem, un gran aïllant natural. 

De fet, a aquesta acció se la coneix com “calafatar juntes” (calafatear en castellà). 

Una vegada s’han calafatat les juntes, s’aplica a tot el casc una mescla que eviti que la fusta amb el temps es podreixi. Antigament aquesta mescla es feia amb greix de peix i quitrà de pi obtingut de la cocció de la seva reïna en un forn de pega. A l’actualitat, s’usa quitrà d’origen mineral. 

I fins aquí una petita mostra d’un ofici admirable i en vies d’extinció que requereix molt rigor, paciència, temps i vocació. Esperam que vos hagi agradat.

Consultau el quadernet de camp per a completar l’enigma 11.

Faceu una foto per al record i compartiu-la, si voleu, a les vostres xarxes socials amb el #Mestred’AixaConstrueixLlaüts. 

Ajudau-vos del mapa per a dirigir-vos a la següent aturada i poder conèixer el següent tresor, el nº 12. 

1) Com es diu la persona que s'encarrega de la construcció i/o reparació d'embarcacions de madera?

a. Mestre d'embarcacions        b. Mestre llaüter       c. Mestre d'aixa.        d. Cap és correcta.

2) A les embarcacions de fusta, per evitar que l'aigua entri, entre les juntes de les taules que formen el casc, s'aplica un aïllant (aquesta acció se la coneix com "calafatar juntes"). Quin material s'aplica?

a. Fibra de cànem              b. Tres capes de pintura.         c. Enquitrà o pega de pi.

"La Llarga". Sonador flaüta i tambor: Josep Maria Cardona Serapio.