Hi havia una vegada una princesa en una torre esperant ser rescatada per un príncep. La seva mare sempre li deia:

- Has de ser pacient perquè algun dia coneixeràs el teu príncep blau.

Fins que, un dia, va agafar tota la seva roba i va fer una corda prou llarga per arribar a terra.

Va començar a caminar fins que va arribar a un riu. Va beure aigua, es va rentar la cara i va pensar: “Per què no ho havia fet això abans?”

Després de caminar mitja hora més, va trobar una botiga on venien armadures. S’hi va acostar i va dir:

- Hola. M’agradaria comprar una armadura, si us plau.

El venedor va riure i va dir:

- No saps que les armadures són pels homes i no per a princeses?

- Et pagaré amb la meva corona! – va dir la princesa decidida i el venedor va acceptar.

La princesa es va treure el vestit i els talons i es va posar l’armadura.

Va caminar dies i dies buscant princeses i, quan ja eren trenta-quatre, van fer una manifestació perquè les princeses no han d’estar en una torre esperant que vingui un príncep i les rescati.

Per això, avui dia, les princeses són guerreres.

Dian Samitier Mejías, 1er ESO C.