Un aiguabarreig de paraules oblidades i d'expressions úniques en la nostra llengua. Submergeix-te en aquest mar de mots.
Amb la col·laboració de Núria Torrents.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
CREPAR. Aixecar blens de cabells pentinant-los de la punta a l'arrel a fi d'inflar-los per aparentar més volum.
L'altre dia a la perruqueria em van crepar els cabells.
PEGATERES. Brutícia encastada a la pell.
Portes unes pegateres al coll que fas fàstic.
COÏSSOR. Picor intensa a qualsevol part del cos.
La cremada del braç em fa coïssor.
ESCARPIR. Desembullar els cabells.
Em vaig escarpir els cabells després de llevar-me.
REGALIMAR. Caure gotes.
Gotes de cera regalimaven de l'espelma encesa.
XARBOTAR. Sacsejar, agitar.
S'ha de xarbotar l'ampolla de Cacaolat abans de beure'l.
NO ESTAR FI/ESTAR PIOC. No trobar-se gaire bé.
L'examen em va anar malament perquè no estava fi/estava pioc.
FER UN PENSAMENT. Prendre una decisió.
Nois, fem un pensament o arribarem tard.
ENNUEGAR-SE. Sentir-se algú la respiració impedida perquè el menjar, la saliva, etc. se li han entravessat a la boca.
Mentre berenava m'he ennuegat amb una ametlla.
ESCARDILL. Tros petit que es desprèn d'un cos dur en esberlar-se.
Se'm va clavar un escardill de vidre al dit.
ESCABELLAR. Desordenar els cabells (d'algú), despentinar.
El fort vent m'ha escabellat.
ACOTXAR. Fer que la roba abrigui bé, especialment al llit.
La mare sempre va a acotxar el meu germà a l'hora de dormir.
ESBARRIAR. Escampar, treure una cosa d'un lloc on es guarda habitualment i deixar-la a un altre lloc (desordenar).
Ha esbarriat el carregador i no el trobo enlloc.
PÉIXER. Fornir d'aliment o de pastura, alimentar.
El meu germà encara és petit, l'he de péixer a cada àpat.
FER BONDAT. Portar-se bé, tenir un bon comportament.
Fes bondat a classe si no vols una mala nota.
FLASC/A. Fluix de caràcter, fàcil d'enganxar.
És tan flasca que s'ho creu tot.
CANALLER/A. Algú a qui li agraden molt les criatures.
Vol ser professor d'infantil perquè és molt canaller.