Pensaments i paraules
Montserrat Abelló (Tarragona1918 - Barcelona 2014) Poeta i traductora catalana
Cadascú ha de tenir...
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
vindrà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
Extret de LletrA, projecte "Poesia dibuixada"
Angela Davis (Alabama, EUA 1944) Filòsofa, política i activista
"Radical només vol dir “anar a l’arrel de les coses”.
"Les dones negres han hagut de desenvolupar una visió més extensa de la nostra societat que cap altre grup. Han hagut d’entendre els homes blancs, les dones blanques i els homes negres, i han hagut d’entendre’s a elles mateixes. Quan les dones negres guanyen victòries és un impuls per a pràcticament tots els sectors de la societat."
"Crec que la importància de l’activisme és, precisament, que et permet considerar-te no només com un sol individu que pot haver aconseguit alguna cosa, sinó com a part d’un moviment històric en curs."
"És més possible trobar persones pobres i de color a la presó que a les institucions d’educació superior."
"Els aliments que mengem amaguen molta crueltat. El fet que puguem seure i menjar pollastre, sense pensar en les horribles condicions sota les quals estan criats industrialment, és un senyal dels perills del capitalisme. De com el capitalisme ha colonitzat les nostres ments, ja que no mirem més enllà de la mercaderia. Ens neguem a comprendre les relacions que s’amaguen sota les mercaderies que consumim diàriament."
"Les presons no fan desaparèixer els problemes socials, fan desaparèixer persones. No tenir casa, l’atur, l’addicció a les drogues, les malalties mentals i l’analfabetisme són alguns dels problemes que desapareixen de la vista pública quan les persones a qui els passa queden relegades a les gàbies."
"Per entendre qualsevol funció de la societat s’ha d’entendre la relació entre homes i dones."
"No estic acceptant les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar."
"Tothom està familiaritzat amb l’eslògan “allò personal és polític”. No només allò que vivim a nivell personal té implicacions polítiques profundes, sinó que les nostres vides interiors i emocionals estan afectades per la ideologia. Sovint fem la feina de l’estat a través de la nostra vida interior. El que assumim com a nostre sovint ve de fora i s’utilitza per perpetuar el racisme i la repressió."
"Sempre derrotaràs els teus propis propòsits en les lluites de la justícia social si no pots imaginar les persones amb qui lluites com a iguals."
"Hem de parlar d’alliberar ments així com parlem de l’alliberament de la societat."
"S’ha d’actuar com si fos possible transformar radicalment el món."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Paulo Freire (Recife, Brasil 1921 - Sao Paulo, Brasil 1997) Pedagog
"No hi ha canvi sense somni, igual que no hi ha somni sense esperança."
"L’única forma d’ensenyar a estimar és estimant."
"L’educador ha de ser sensible, ha de tenir gust. Perquè l’educació és una obra d’art."
"Només és possible posar nom després de fer les coses."
"Ensenyar exigeix saber escoltar."
"Les escoles no es transformaran si no accepten que hi ha un procés de canvi."
"Ensenyar implica aprendre."
"L’estudi no es mesura pel nombre de pàgines llegides en una nit, ni per la quantitat de llibres llegits en un semestre. Estudiar no és un acte de consumir idees, sinó de crear-les i recrear-les."
"És necessari desenvolupar la pedagogia de la pregunta. Sempre estem escoltant la de la resposta. Els professors contesten a preguntes que els alumnes no han fet."
"Alfabetitzar-se no és aprendre a repetir paraules, sinó a dir la teva paraula."
"Ensenyar és un acte creador i crític, però no mecànic."
"Tots sabem i ignorem alguna cosa. Per això aprenem sempre."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Sònia Moll (Barcelona 1974) Poeta
Tota jo
Em veig tota en els teus ulls.
Tota jo. El meu somriure d’avui, lleganyós, agraït,
de son recuperada després de tantes nits dormint massa poc.
La meva emoció sobtada quan recordo el somni
que acabo de deixar entre els llençols i tu m’aculls i m’escoltes.
Tota jo. La tristesa de la mare, el neguit quan no em surten les paraules i dubto de tot i no puc escriure.
La manera massa brusca que tinc de vegades de posar límits.
Em veig tota en els teus ulls. Tota jo. La meva alegria de dins, les ganes de ballar quan escolto la cançó que parla de bicicletes i penso l’illa i els camins que encara em queden per recórrer.
Els ulls que em brillen quan estic amb persones que estimo tal com són i que sento que m’acullen i m’arrisco i m’esplaio i parlo d’aquella manera tan meva, tan de dins. Em veig tota en els teu ulls.
Sense filtres, sense barreres. Tota jo.
Extret de LletrA, projecte "Poesia dibuixada"
Ramón y Cajal (Navarra 1852 - Madrid 1934) Metge i científic
"Tothom pot ser, si s’ho proposa, escultor del seu cervell."
"Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar."
"Les idees no duren gaire. S’ha de fer alguna cosa amb elles."
"No hi ha res que m’inspiri més veneració que un ancià que sap canviar d’opinió."
"El pitjor no és cometre un error, sinó provar de justificar-lo en comptes d’aprofitar-lo com un avís prudencial de la nostra ignorància."
"O es tenen moltes idees i pocs amics, o molts amics i poques idees."
"Es coneixen moltíssimes classes d’ignorants, la més deplorable és la dels xerraires entossudits a demostrar que tenen talent."
"No tens enemics? És que mai has dit la veritat o has estimat la justícia?"
"La naturalesa ens és hostil perquè no la coneixem: les seves crueltats representen la venjança contra la nostra indiferència."
"Si hi ha alguna cosa en nosaltres verdaderament divina, és la voluntat. Per ella afirmem la personalitat, moderem el caràcter, desafiem l’adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament."
"És comú que els vanitosos i els presumptuosos fingeixin posseir el que desitgen."
"Mentre el cervell sigui un misteri, l’univers continuarà sent un misteri."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Sigmund Freud (Freiberg, Moràvia 1856 - Londres 1939) Neuròleg
"Som amos del que callem i esclaus del que diem."
"No som mai tan vulnerables com quan estimem."
"He estat afortunat a la vida: res m’ha estat fàcil."
"Només l’experiència personal fa l’home més savi."
"Les emocions que no expresses mai moriran, han quedat enterrades vives i tornaran més endavant."
"Abans d’autodiagnosticar-te depressió o autoestima baixa, assegura’t que no estàs envoltat d’imbècils."
"Rere les teves vulnerabilitats s’hi amaga la teva força."
"Els nens no busquen cridar l’atenció, sinó tenir amor. "
"L’única persona amb qui et pots comparar és amb el teu jo del passat."
"La ment és com un iceberg del qual només sura a l’aigua una setena part del seu volum. Només en coneixem una petita part."
"La majoria de la gent realment no vol la llibertat, perquè implica responsabilitat, i la majoria de la gent té por de la responsabilitat."
"Et pots defensar dels atacs, però davant dels elogis estàs indefens."
"Si dues persones sempre estan d’acord amb tot, puc assegurar-te que un dels dos pensa per l’altre."
"Error a error descobreixes la veritat."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Dorothy Parker (Long Branch, Nova Jersey 1893 - Nova York 1967) Escriptora
"Hi ha una distància infernal entre la broma i l’enginy. L’enginy té veritat, una broma és fer només gimnàstica amb paraules."
"No són les tragèdies, el que ens mata, són els embolics."
"La cura per a l’avorriment és la curiositat. No hi ha pas cura per a la curiositat."
"Quatre són les coses sense les quals hagués estat millor: amor, curiositat, pigues i dubtes."
"Estaria bé que gravessin això a la meva làpida: “A tot arreu on va anar, inclús aquí, va ser contra el seu bon criteri.”
"No pots ensenyar trucs nous a un vell dogma."
"La bellesa és només superficial, però la lletjor arriba fins als ossos."
"Si teniu amics joves que aspiren a convertir-se en escriptors, el segon favor més gran que podeu fer-los és regalar-los una còpia de The Elements of Style. El primer, és clar, és disparar-los ara, mentre encara estan contents."
"La brevetat és l’ànima de la llenceria."
"Pren-me o deixa’m; o, com és l’ordre habitual de les coses, totes dues coses."
"El primer que faig al matí és raspallar-me les dents i esmolar la llengua."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
David Jou (Sitges 1953) Físic i poeta
Una mare planxa una camisa del seu fill per a una entrevista de feina
El seu futur ja no depèn de mi,
sinó tan sols d’ell i de la sort.
Però li planxo la camisa com si li dibuixés una aura protectora,
com si a través d’ella la meva presència l’hagués d’acompanyar
sense que ell ho sàpiga,
inspirant-li la resposta justa i el gest adient
–que, ben mirat, no sé quins són–.
Elimino les arrugues
com si planxés les ones de les tempestes de la vida,
com si li estigués aplanant els camins del món.
Ell ni se n’adonarà, de tot això,
com mai no ens adonem d’allò que trobem fet,
a punt, en ordre, esperant-nos
com si fos natural i no exigís cap esforç.
Però és el que puc fer i el que em plau fer:
somiar mentre planxo
-tan pesat, tan avorrit, però de vegades,
com ara,
amb un toc d’amor, d’ansietat i de tendresa
tan intens, que alguna cosa salva–
Extret de LletrA, projecte "Poesia dibuixada"
Chimamanda Ngozi Adichie (Enugu, Nigèria 1977) Novel·lista
"Si fem alguna cosa un cop rere l’altre, acaba esdevenint normal. Si veiem el mateix una vegada i una altra, acaba tornant-se normal. […] Si només veiem homes presidint empreses, ens començarà a semblar «natural» que només hi hagi presidents d’empreses."
"Ensenyem a les noies a tenir vergonya. «Tanca les cames». «Tapa’t». Les fem sentir com si, per haver nascut dones, ja siguin culpables d’alguna cosa. I així, les noies creixen per convertir-se en dones que no poden dir que senten desig. Dones que callen. Que no poden dir què pensen de debò."
"Passem massa temps dient a les dones que no s’enfadin, que no siguin agressives ni dures, la qual cosa ja és prou dolenta, però, a sobre, després ens girem i ens dediquem a elogiar o justificar els homes pels mateixos motius."
"Intento desaprendre moltes lliçons de gènere que vaig interioritzar mentre creixia. Però, de vegades, encara em sento vulnerable davant de les expectatives."
"El món sencer va ple d’articles de revistes i de llibres que diuen a les dones què han de fer, com han de ser i com no han de ser si volen atraure i complaure els homes. Hi ha moltes menys guies que ensenyin els homes a complaure les dones."
"Definim la masculinitat de manera molt limitada. La masculinitat és una gàbia dura i petita i nosaltres hi fiquem els nois. Ensenyem els nois a témer la por, la feblesa, la vulnerabilitat. […] Com més dur s’obliga un home a ser, més dèbil és el seu ego. I llavors, fem un gran mal a les noies perquè les eduquem perquè satisfacin l’ego fràgil dels mascles."
"La situació general en matèria de gènere és molt injusta. Estic rabiosa. Tots hauríem d’estar rabiosos. La ràbia té una llarga història de propiciar canvis positius. I a més de ràbia, també tinc esperança, perquè crec fermament en la capacitat dels éssers humans per reinventar-se i ser millors."
"Ensenyem a les dones que, en relacions, el que la dona fa més sovint és renunciar."
"No és fàcil parlar sobre gènere. A la gent la fa sentir incòmoda, de vegades, fins i tot la irrita. Els homes i les dones són reticents a parlar-ne, o bé descarten ràpidament que hi hagi un problema de gènere. Perquè pensar a canviar l’statu quo sempre és incòmode."
"El feminisme, lògicament, forma part dels drets humans en general, però decidir utilitzar l’expressió vaga de «dret humans» és negar el problema específic i concret del sexe. Seria una manera de negar que el problema del gènere se centra en les dones. Que el problema no és ser humà, sinó concretament ser una dona."
"Una vegada parlava de qüestions de gènere i un home em va dir: «Per què has de parlar com a dona? Per què no ho fas com a ésser humà?». Aquesta mena de preguntes és una manera de silenciar les experiències específiques d’una persona. Lògicament, soc un ésser humà, però a la vida em passen coses concretes perquè soc una dona."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Emili Teixidor (Roda de Ter 1933 - Barcelona 2012) Escriptor i pedagog
"Les paraules, la lectura, ens ordenen el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat: de seguida trobem allò que busquem."
"Els llibres són la memòria del món."
"Llegir i parlar ens dona felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera."
"Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se’ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions… Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida!"
"Contagiar el desig de llegir és com contagiar qualsevol altra convicció profunda: només es pot aconseguir, o millor intentar, sense imposicions, per simple contacte, imitació o seducció. El millor contagi/contacte és l’exemple."
"La literatura pot ajudar els joves a distanciar-se dels seus sentiments, de manera que els poden observar, els poden comprendre i s’hi poden adaptar."
"Un mestre que no llegeix només pot transmetre la seva pròpia buidor."
"No es tracta de llegir només el que és políticament correcte, s’ha de procurar llegir el que és literàriament correcte."
"Val més un sol poema ben sentit que una antologia de poemes gruixuda però morta."
"Un adult, un pare o un mestre no ha de menysprear mai els llibres escollits lliurement pels joves. Seria com burlar-se dels seus gustos personals. La lectura també és un hàbit, una mecànica, i aquests llibres poden ajudar els joves com a mínim a llegir amb més fluïdesa. Ja descobriran textos que siguin millors. I recordem que nosaltres, els adults, tampoc no llegim sempre el millor ni per altíssims motius espirituals."
"Som humans perquè tenim paraules i podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. Com més paraules tenim, més humans som."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Gustave Flaubert (Rouen 1821 - Canteleu1880) Escriptor
"Un cor és una riquesa que no es ven ni es compra, però que es regala."
"El futur ens tortura i el passat ens encadena, és per això que el present se’ns escapa."
"Compte amb la tristesa: és un vici."
"Crec que si miréssim sempre el cel, acabaríem tenint ales."
"La manera més profunda de sentir una cosa és patint per ella."
"Hi ha tantes formes de llegir i fa falta tant de talent per llegir bé."
"Un home que jutja un altre home és un espectacle que em faria riure, si no em fes llàstima."
"Els records no poblen la nostra soledat, com ho acostumen a dir; més aviat el contrari: la fan més profunda."
"Hem d’esperar quan estem desesperats i caminar quan esperem."
"La humanitat és com és. No es tracta de canviar-la sinó de poder-la conèixer."
"Ves amb compte amb els somnis, són la sirena de les ànimes. Ella canta. Ens crida. La seguim i mai més en tornem."
"Estimeu l’art, d’entre totes les mentides és la que menys enganya."
"No llegiu per divertir-vos, com ho fan els nens, o per instruir-vos, com ho fan els ambiciosos. Llegiu per viure."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Marie Curie (Varsòvia 1867 - Passi 1934) Científica
"No hem de témer res a la vida, només hem d’intentar-ho comprendre. Deixem de tenir por d’allò que hem après a entendre."
"La millor vida no és la més llarga sinó la més rica en accions bones."
"El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil."
"El dia que l’home fos conscient en temps real de les seves equivocacions, s’hauria acabat el progrés de la ciència."
"Hi ha científics sàdics més preocupats per caçar els errors que per establir la veritat."
"La ciència la fan les persones on sigui, quan tenen el geni investigador, i no els laboratoris, per més rics que siguin."
"Quan vam descobrir el radi, ningú sabia que seria útil als hospitals, allò era ciència pura. La feina científica no s’ha de considerar per la seva utilitat directa. S’ha de fer per la bellesa de la ciència."
"La ciència s’interessa per les coses, no per les persones. Jo sento menys curiositat per la gent que per les idees."
"No podem construir un món millor sense millorar les persones. Cadascú de nosaltres ha de treballar en la pròpia millora."
"La vida no és fàcil per a ningú. Però hem de tenir perserverança i, sobretot, confiança en nosaltres mateixos. Hem de sentir-nos dotats per fer alguna cosa i aquesta cosa l’hem d’aconseguir costi el que costi."
"No ens adonem mai del que hem fet, només del que ens queda per fer."
"La vida no mereix que ens preocupem tant."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Albert Camus (Mondovi 1913 - Villeblevin 1960) Escriptor i filòsof
"No ser estimat és una simple desventura. La desgràcia de debò és no saber estimar."
"Pot ser que el que fem no ens doni la felicitat, però si no fem res no hi haurà felicitat."
"L’èxit és fàcil d’obtenir però difícil de merèixer."
"L’estupidesa sempre insisteix."
"La tirania totalitària no es construeix en funció de les virtuts dels totalitaris, sinó de les mancances dels demòcrates."
"L’ésser humà té dues cares: no pot estimar sense estimar-se."
"Tenim el costum de viure abans de pensar."
"Feliç i jutjat, o bé absolt i miserable."
"Innocent ho és qui no necessita explicar-se."
"Totes les desgràcies de l’ésser humà passen perquè no parlem clar."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Joana Raspall (Sant Feliu de Llobregat 1913 - Sant Feliu de Llobregat 2013) Escriptora
Podries
Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fóra casa teva, i
diries "sí" en un altra llengua.
T'hauries criat d'una altra manera més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega...
Tindries amics i jocs d'una altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
que importa tenir les mans ben obertes
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra,
la tristesa d'ell podria ser teva.
Extret de LletrA, projecte "Poesia dibuixada"
Stuart Mill (Londres 1806 - Avinyó 1873) Filòsof
"Pregunta’t si ets feliç i deixaràs de ser-ho."
"Fes el que voldries que et fessin i estima com t’estimes a tu."
"Com a força social, un individu amb una idea val per noranta-nou amb un sol interès."
"Les lleis no millorarien mai si no existissin persones amb uns sentiments morals millors que les lleis que existeixen."
"A l’estudiant que mai se li demana que faci el que no pot, mai farà el que pot."
"És millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet."
"He après a buscar la meva felicitat limitant els meus desitjos en comptes de satisfer-los."
"La humanitat surt guanyant si permet que cadascú visqui a la seva manera, en comptes d’obligar-los a viure a la manera dels altres."
"Després de l’egoisme, la principal causa d’una vida insatisfeta és la falta del cultiu intel·lectual."
"No existeix una millor prova del progrés d’una civilització que la del progrés de la cooperació."
"Cadascú és el guardià de la seva pròpia salut, sigui física, mental o espiritual."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Rita Levi-Montalcini (Torí 1909 - Roma 2012) Neuròloga
"En lloc d’afegir anys a la vida, és millor afegir vida als anys."
"No temis les dificultats: el millor neix d’elles."
"El futur del planeta depèn de la possibilitat de donar a totes les dones accés a la instrucció i al lideratge."
"El cervell mai s’ha de jubilar, sinó que ha de treballar nit i dia."
"Gràcies a l’experiència, als cent anys la meva ment és superior que quan en tenia vint."
"Envellir amb dignitat és viure independent ajudant els altres."
"Que el cos faci el que vulgui. No soc el meu cos, soc la meva ment."
"Primer troba la pau en tu mateix. No mengis gaire. Mantingues el cervell actiu. Estima."
"El cervell té dos hemisferis: un arcaic, que governa els nostres instints i emocions, i un altre més jove en què resideix la nostra capacitat de raonar. Avui en dia, l’arcaic n’és el dominant i és la causa de totes les tragèdies que passen."
"L’única forma és seguir pensant, desinteressar-se per un mateix i ser indiferent a la mort. Perquè la mort no ens colpeja a nosaltres, sinó al nostre cos. I els missatges que un deixa persisteixen. Quan mori només morirà el meu cos petitíssim."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Alcem el taló del món Reflexions que defineixen el teatre.
"El món sencer és un teatre." William Shakespeare
"Si el teatre és infinitament fascinant, és perquè és tan accidental com la vida." Arthur Miller
"El teatre és la poesia que surt del llibre per fer-se humana." Federico García Lorca
"La Terra és un teatre, però té un repartiment deplorable." Oscar Wilde
"No faig teatre ni per predicar ni per indicar quin camí s'ha de seguir." Peter Brook
"El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta amb ella mateixa." Arthur Miller
"La vida és una obra de teatre sense assajos. Així que canta, riu, balla, plora i viu amb intensitat cada moment de la teva vida abans que el teló s'abaixi i l'obra s'acabi sense aplaudiments." Charles Chaplin
"La vida és una gran obra de teatre amb un tercer acte mal escrit." Truman Capote
"Qui condemni el teatre és un enemic del seu país." Voltaire
"Una obra de teatre ha de ser la imatge precisa i viva de la naturalesa humana." Victor Hugo
"Si la gent només vol veure allò que pot entendre, no hauria d'anar al teatre sinó al lavabo." Bertolt Brecht
"La creació comença en l'amor, en la necessitat d'estimar, de compartir, de comunicar, i és per l'amor que hem creat el teatre." Marcel Marceau
"La vida és com un teatre: hi ha qui fa d'actor, però la majoria fa d'espectadors, jutjant i criticant els qui viuen." Héctor Tassinari
"En una ciutat o en un poble, tenir un gran teatre és el símbol visible que hi ha cultura." Laurence Olivier
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Joan Turu (Sant Just Desvern 1984) Il·lustrador
Susan Sontag (Nova York 1933 - 2004) Assagista i narradora
"La literatura és llibertat."
"La meva biblioteca és un arxiu d'anhels."
"Critiquem en els altres allò que reconeixem i menyspreem com a propi, com ara l'ambició artística."
"El perill, quan no és massa perillós, fascina."
"La mentida és la forma més simple d'autodefensa."
"Estimar fa mal. És com entregar-se per ser escorxat sabent que en qualsevol moment l'altra persona se'n pot anar i endur-se la teva pell."
"Quan sentim por, disparem. Quan sentim nostàlgia, fem fotos."
"La fotografia és una manera de mirar, no és la mirada mateixa. El problema no és que la gent recordi a través de les fotografies, sinó que només recordi les fotografies."
"Estimo les limitacions perquè són la causa de la inspiració."
"El més important a l'hora d'escriure és pensar que algun lector espera amb ànsia aquell text."
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Galileu (Pisa 1564 - Florència 1642) Físic, matemàtic i filòsof
"La ciència ha avançat més pel que ha ignorat que pel que ha tingut en compte."
"Mai he conegut una persona tan ignorant que em resultés impossible aprendre alguna cosa d'ella."
"El dubte és la mare de la invenció."
"Totes les veritats són fàcils d'entendre una vegada descobertes. La qüestió és descobrir-les."
"Mesura el que es pugui mesurar, i el que no, fes-ho mesurable."
"L'objectiu de la ciència no és obrir la porta al saber etern, sinó posar límit a l'error etern."
"Dues veritats no poden contradir-ne una altra."
"Conèixer-se un mateix és la saviesa més gran."
"On els sentits ens fallen, la raó hi intervé."
"Els humans sempre hem d'estar preparats per pronunciar aquesta sàvia, enginyosa i modesta declaració: "No ho sé." "
Extret de "Catorze: Cultura viva", magazín cultural
Màrius Torres (Lleida 1910 - Sant Quirze Safaja 1942) Poeta
Els núvols
Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins
passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l'esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,
l'aire els dona una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l'aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus.
Extret de LletrA, projecte "Poesia dibuixada"