Descobertes simpàtiques
"Arriba la sèrie més addictiva. Un bon grapat d’excel·lents novel·les que han estat adaptades per a fer les sèries d’èxit, actuals o ja clàssiques.
Cada mes et portarem un nou capítol amb propostes d’apassionats lectures, que tenen algun tema en comú. Novel·les que han estat premiades, d’aclamades veus literàries, moltes vegades best-sellers i d’altres descobriments sorprenents per al gran públic."
Sèries futuristes, de ciència ficció, de detectius, de mons fantàstics, de misteri i intriga...
Capítol 6: Desenllaç inesperat
Novel·les que narren grans misteris. Et mantindran en tensió i et despertaran una gran expectació, intriga i fins i tot, a voltes, angoixa, per les històries que et relaten. Algunes d’elles basades en fets reals, d’altres narrades amb tanta versemblança que les sentiràs com a reals. Però, sabrem mai del cert què va passar? A vegades no, misteris mai resolts que et faran especular amb allò que podria haver succeït. A vegades sí, però amb unes trames molt ben elaborades, amb girs i sorpreses impactats i finals que no t’esperes. Altes dosis de misteri, tensió i emoció. Intriga en estat pur.
Àlies Grace, Margaret Atwood, ebiblio
És l'any 1851, i la Grace Marks compleix condemna al penal de Kingston per l'assassinat d’en Thomas Kinnear i la Nancy Montgomery, l'amo i la governanta de la casa on servia. Detinguda amb16 anys, en fa vuit que és objecte dels judicis discordants de l'opinió pública, propensa a veure-la ara com una santa, ara com un botxí. Cada setmana s’entrevista amb el doctor Jordan, un jove psicòleg a qui ha contractat un grup de feligresos convençuts de la innocència de la Grace, per tal d'esclarir els fets i, així, aconseguir l'indult per a la reclusa.
Va assassinar realment la Grace a aquestes dues persones? És víctima dels prejudicis socials o de la ineficàcia de la policia? Qui és en realitat la Grace? La magnifica ploma de la Margaret Atwood ens condueix per aquesta impactant, angoixant i alhora fascinant història basada en un fet real, ocorregut al Canadà l’any1843. Excel·lent novel.la adaptada de manera també excel·lent l’any 2017, amb guió de la mateixa Margaret Atwood.
Expedients, Kate Atkinson
Cambridge és asfixiant durant un estiu inusualment calorós. Per en Jackson Brodie, ex inspector de policia convertit en investigador privat, el món consisteix en un full de comptabilitat: perduts a l'esquerra, trobats a la dreta, i els dos mai semblen estar equilibrats. Envoltat per la mort, la intriga i la desgràcia, i amb la seva pròpia vida turmentada per una tragèdia familiar, Jackson intenta resoldre tres casos diferents i comença a adonar-se que, tot i que semblen no tenir relació, tot està connectat. Tots tres són crims antics: una nena que va desaparèixer d'una tenda de campanya al jardí de casa seva; un desconegut que va entrar en una oficina i va degollar una noia; i una dona que van trobar asseguda a la cuina, a tocar del cos del seu marit, que lluïa una destral clavada al cap.
Kate Atkinson és una de les millors veus actuals de la novel.la de suspens. Històries originals i fascinants, trames juganeres i laberíntiques, personatges entranyables i una narrativa amb un estil únic, intel·ligent, divertida, sarcàstica i mordaç. Amb aquest títol s’inicia una magnífica saga protagonitzada pel detectiu privat Jackson Brodie.
Pequeñas mentiras, Liane Moriarty, ebiblio
Un assassinat? Un tràgic accident? O simplement uns bons pares que no s'estan portant tan bé com haurien de fer-ho? El que és indiscutible és que algú ha mort. Però, qui va fer què? Big Little Lies (Pequeñas mentiras) és una història sobre tres dones en una cruïlla, sobre exmarits i segones esposes, mares i filles, escàndols de pati de col·legis i les perilloses mentides que ens expliquem a nosaltres mateixos per poder sobreviure.
En paraules de l’escriptor Stephen King: és un llibre realment bo. Divertit i sinistre alhora.
Sèrie estrenada el 2017 que compta amb un repartiment amb cares força conegudes (Reese Witherspoon, Nicole Kidman, Alexander Skarsgård, Zoë Kravitz, Laura Dern, Meryl Streep).
La Dama de blanc, Wilkie Collins, ebiblio
En Walter Hartright es trasllada a Limmeridge per fer classes de dibuix a la Laura, una jove rica hereva, neboda del baró́ Frederick Fairlie. Poc abans de marxar, però, topa amb una misteriosa dama vestida de blanc que li parla de Limmeridge i de la seva propietària, ja morta, la senyora Fairlie. Des d'un bon començament, en Walter se sent molt atret per la Laura, que al seu torn està promesa amb sir Percival Glyde, que l’únic que vol és quedar-se amb la seva herència. Només li barra el pas la misteriosa dama de blanc.
D’ençà̀ de la seva aparició́, l'any 1860, La dama de blanc no ha deixat de captivar els lectors fins al punt que els seus personatges s'han convertit en figures de la literatura universal.
Adaptada en diferents ocasions, tant per a pantalla petita com a gran, l’última vegada ha estat el 2018, com a minisèrie. Amb Jessie Buckley, Olivia Vinall de protagonistes.
Ferides obertes, Gillian Flynn, eBiblio (castellà)
Després d'una estada breu en un hospital psiquiàtric, la periodista Camille Preaker s’ha d’enfrontar a un encàrrec desassossegador: ha de tornar al seu poblet natal del Midwest per cobrir els assassinats de dues preadolescents. Durant anys, la Camille amb prou feines ha mantingut el contacte amb la seva mare, neuròtica i hipocondríaca, o amb la germanastra que gairebé no coneix: una nena preciosa de tretze anys amb un estrany poder al poble. Ara, instal·lada en la seva antiga habitació de la mansió victoriana de la família, la Camille comença a identificar-se amb les víctimes. Perseguida pels seus propis dimonis, haurà de resoldre el trencaclosques psicològic del seu passat per descobrir la veritat. I sobreviure a la tornada a casa.
Novel.la de suspens que retrata magníficament la problemàtica psicològica dels seus personatges i que ens ofereix un final impredictible.
Adaptada com a minisèrie el 2018, amb Amy Adams i Patricia Clarkson en els papers protagonistes.
Habitaciones cerradas, Care Santos
A la convulsa i fascinant Barcelona del Modernisme, la matriarca d’una de les nissagues més prestigioses de la ciutat es disposa a organitzar el trasllat a la seva nova llar, un preciós palauet proper al naixent Passeig de Gràcia. Les parets d’aquesta casa seran les guardianes silencioses d’unes vides plenes d’ambició, secrets inconfessables i passions ocultes.
L’any 2010 la jove Violeta vol convertir el palauet al Passeig de Gràcia de Barcelona, herència de la seva família, en un museu dedicat al seu avi, un famós pintor modernista. Durant les obres de reforma de l'edifici apareix el cadàver d'una dona. Quina identitat s'amaga darrere d'aquest cos?
Adaptada el 2015 com a minisèrie, està protagonitzada per Adriana Ugarte, Álex García i Laia Costa entre altres.
Detrás de sus ojos, Sarah Pinborough, eBiblio
En David i l’Adele semblen una parella ideal. Ell és un competent psiquiatre i ella l'esposa perfecta que l'adora. Però, per què ell és tan controlador? I, què és el que amaga ella? A mesura que Louise, la nova secretària de David, entra en l'òrbita de la parella, en comptes de trobar respostes es va trobant amb preguntes cada vegada més inquietants. L'únic que està clar és que en aquest matrimoni hi ha alguna cosa perillosa. Però Louise no s'imagina fins a quin punt és així, i fins on pot arribar algú per protegir els seus secrets.
Thriller psicològic amb molta intriga, suspens i constants girs i un final inesperat.
Adaptada amb molt èxit aquest 2021.
Ritos funerarios, Hannah Kent
Islàndia, 1890. L’Agnes morirà i assistim als últims dies de la seva vida. Les autoritats que l'han condemnat per assassinat han decidit que passi el temps que li queda a la granja d'un matrimoni amb dues filles que la vigilaran i li donaran treball. Rebrà, a més, les visites d'un jove reverend perquè es penedeixi dels seus pecats abans d'enfrontar amb la mort.
Tot i que Hanna Kent és una escriptora australiana hem inclòs aquesta magnífica novel.la perquè l’autora ens transporta a la Islàndia del S XIX per novel·lar uns fets històrics, els de l'Agnes Magnúsdóttir, decapitada acusada d’haver assassinat dos homes.
El Jardín de bronce, Gustavo Malajovich
Moira, la filla de l'arquitecte Fabián Danubi, desapareix sense deixar rastre. La petita i la seva mainadera havien d'anar a un aniversari, però mai van arribar. Així comença per Fabián un malson que haurà de durar anys. El xoc inicial dóna lloc a l'esperança, i aquesta, al seu torn, és reemplaçada per un silenci que desemboca en impotència quan el temps passa i les pistes no apareixen. No obstant això, en un Buenos Aires ple de policies ineptes i corruptes, la desesperació es converteix en el motor que manté a Fabián viu. Amb l'ajuda d'un extravagant detectiu privat, furgarà allà on semblava no haver-hi res fins a trobar un prim fil d’on estirar.
Inquietant per la temàtica i intrigant per la seva narrativa, aquesta novel.la ha estat adaptada de manera notable en una sèrie argentina.
Deu negrets, Agatha Christie
Deu persones són convocades a un illot de la costa de Devon, a una mansió que té un tal Mr. Owen. Un cop tots reunits, són rebuts amb un gran sopar a partir del qual les coses només aniran a pitjor. Una veu els anuncia que han comès un crim i llavors començarà un joc macabre: aniran sent assassinats un a un, de manera similar a la que s'esmenta en cada estrofa d'una cançó infantil.
Aquesta és novel·la més venuda d'Agatha Christie i també és considerada la novel·la de misteri més venuda de la història.
Adaptació d’aquesta fascinant novel.la en una sèrie de la BBC el 2015, protagonitzada per Maeve Dermody, Charles Dance, Toby Stephens, Sam Neill i Miranda Richardson.
Picnic en Hanging Rock, Joan Lindsay
Febrer de 1900. Un grup d'alumnes del selecte col·legi per senyoretes Appleyard, es disposa a celebrar un pícnic el dia de Sant Valentí. El que comença com un innocent dinar campestre es torna en tragèdia quan tres nenes i una professora desapareixen misteriosament entre els racons de Hanging Rock, un imponent conjunt de roques envoltat de la salvatge i asfixiant vegetació australiana. L'única noia que aconsegueix tornar, presa de la histèria, no recorda res del que va passar.
Considerada una de les més intrigants novel·les de culte de la literatura anglosaxona, Picnic a Hanging Rock ha donat lloc a una pel·lícula de Peter Weir l’any 1975 i a una sèrie el 2018, protagonitzada per Natalie Dormer, que han contribuït a incrementar l'èxit d'una obra ja mítica.
Mai es va revelar si els fets narrats van ser reals o no.
12 refranys catalans sobre l'estiu!
1. A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar.
2. A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment.
3. A l’estiu tota cuca viu.
4. A la vora del riu no hi facis el niu ni a l’hivern ni a l’estiu.
5. Qui diu mal de l’estiu, no sap què diu.
6. Per Sant Mateu, l’estiu adéu.
7. Pluja d’estiu i amor de bagassa, aviat passa.
8. Qui a l’hivern té prou roba, a l’estiu en té de sobra.
9. Terra de regadiu, dolenta per l’estiu.
10. Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
11. El raïm d’agost, pel setembre most.
12. Migdiada d’agost emborratxa més que el most.
"Mirada estràbica"
El Jaume té dues mames,
i quan li agafa la vergonya s’amaga entre les seves cames.
L’Esther va néixer amb un sol braç,
però l’hauries de veure com n’és de bona fent gimnàs.
El Gael te més de tres-centes pigues,
ho sabem perquè van comptar-les totes, les seves amigues.
La Patrícia sempre ha portat ulleres,
al cotxe li agrada mirar l’asfalt calent de les carreteres.
El Francesc fa dos anys es deia Lara,
van estar quatre mesos decidint el nom amb la seva mare.
La Valentina fa futbol i és la pitxitxi,
però no éstà pas inquieta esperant que algun gran equip la fitxi.
El Moha té un trastorn de l’espectre autista,
li poses un tema de Xiula i es torna el rei de la pista.
La Jéssica està enamorada de la Ruth
i li escriu en un paper el més bonic que se li acut.
L’Oriol quan parla a vegades tartamudeja
i té unes expressions tan ocurrents que a mi em provoca un pèl d’enveja.
La Yasmina és la més alta de la classe,
ens mira a tots des d’allà dalt i pregunta Ola k ase?
El Patrick té dos papes,
és tan xerraire que no calla ni cosint la boca amb grapes.
La Berta es mou pel món amb cadira de rodes,
no vegis com flipava a primera fila en el concert dels Jonas Brothers.
La mirada poc centrada,
que és la primera vegada,
que em mires tan fix,
podríem ser amics.
El Samuel viu en un centre residencial,
li estan muntant a l’habitació una nau espacial.
La Maria no pot menjar gluten,
li encanta tocar la farina i notar que les mans s’embruten.
El Jose viu amb la seva iaia Loli,
diumenge van acabar els dos vermells quan van tornar d’un Holi.
La Carmina ens parla amb les mans,
i ha aconseguit que al pati no es molestin ni petits ni grans.
El Biel té síndrome de Down,
mou les caderes com aquell cantant que no coneix, James Brown.
La Judith confón el vermell i el verd,
és molt bona trobant el seu hàmster quan es perd.
El Macià cada divendres fa dansa,
si sona bona música, el tio mai es cansa.
L’Ona va tenir un càncer en un os prop del maluc,
i ara et ven una pulsera i diu: jo ajudo tant com puc.
El Yussuf té el fèmur de titani,
i és tan valent que va creuar en barca tot el Mediterrani.
La Nayeli necessita moure’s quan és a l’aula,
i mira quins dibuixos més currats que té a la taula.
Al Ponç li agrada jugar amb nines,
fa diàlegs molt més guais que amb les patrulles canines.
La Clara arriba als llocs tot xino-xano,
i ara estic feliç que sigui ella qui toqui el piano.
La mirada poc centrada,
que és la primera vegada
que em pugen formigues,
podríem ser amigues.
I després hi ha la Lluna,
el regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d’una,
amb una mutació genètica que de manera frenètica
ens ha canviat la vida d’una forma bastant poètica.
A la meva ninona, que li falta l’equilibri,
però que amb la mà ens acarona, i és genial que amb això vibri.
I és que hi van haver dies que només vèiem tragèdia,
Se’ns anava omplint la casa de joguines i ortopèdia.
I amb això vas fent, vas tancant ferida,
que segueix coent, però és que això és la vida.
I et pot semblar que amb la vida haurem generat un deute,
però és que també en tenim una altra, que ara és fisioterapeuta.
I l’Aixa baixa fins a la Lluna
que té atrofiat el cerebel,
però que ens està donant més llum, mireu amunt,
que la lluna del cel.
La mirada poc centrada,
que és la primera vegada
que et penso escrita,
t’estimo, petita.
"Alba Donati va ser una nena infeliç que llegia novel·les, o una nena no del tot infeliç perquè llegia novel·les."
La història d'una poeta i crítica literària reconvertida en llibretera.
La pots llegir clicant aquí, al mitjà digital cultural "Catorze".
"14 iniciatives inspiradores que acosten el plaer de la lectura"
"Cicle de coreografies curtes creades a partir de textos literaris per ser interpretats a les sales de lectura dels equipaments bibliotecaris d’arreu del territori."
La biblioteca de la plaça, a Camprodon
1. La plaça del Diamant.
Publicada per Club Editor el 1962.
"La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia despatxant dolços i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la tanca com una petxina d’or. "
2. La plaza del Diamante.
Traduïda per Enrique Sordo, amb pròleg de Gabriel García Márquez, i publicada per Círculo de Lectores el 1989.
3. La Piazza del Diamante (italià).
Traduïda per Anna Maria Saludes i Amat i publicada per Bollati Boringhieri el 1990.
4. La Place du Diamant (francès).
Traduït per Bernard Lesfargues amb la col·laboració de Pierre Verdaguer. Publicat a Gallimard el 2006.
5. Ploshtad diamant (búlgar).
Traduïda per Maya Genovai i publicada per Ciela el 2012.
6. Demantni Trg (eslovè).
Traduïda per Janko Moder i publicada per Pomurska zalozba el 1981.
7. Auf der Plaça del Diamant (alemany).
Traduïda per Hans Weiss, amb pròleg de Gabriel García Márquez i publicada per Suhrkamp el 2016.
8. Timanttiaukio (finès).
Traduïda per Jyrki Lappi-Sepälä i publicada per Otava el 1988.
9. Diamantpladsen (danès).
Traduïda per Marianne Lautrop i publicada per Albatros el 1981.
10. Demantstorgið (islandès).
Traduïda per Guðbergur Bergsson i publicada per Forlagið el 2013.
11. I Plateia ton Diamantion (grec).
Traduïda per Dina Sidere i publicada per Dorikos el 1987.
12. In Diamond Square (anglès).
Traduïda per Peter Bush i publicada per Virago el 2013.
13. A Praza do Diamante (gallec).
Traduïda per Pilar Vilaboi Freire i publicada per Edicións Positivas el 1995.
14. Diamantearen Plaza (eusquera).
Traduïda per Maite González Esnal i publicada per ELKAR el 1994.
Beethoven dibuixat
"Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres."
Ballar amb Picasso
«No vaig començar a ballar fins als 11 anys. Practico un estil de dansa que va començar amb el rap underground de Memphis, i aquella música, la manera com es produïa, ens va donar un cert equilibri. Quan tenia cap a 16 anys vaig començar a fer ballet: vam fer un tracte amb el director artístic, que nosaltres ensenyaríem hip hop i ells ens ensenyarien ballet. Així és com va passar. Com a artistes i ballarins, ho percebem tot com a art.»
Charles “Lil Buck” Riley
Un recorregut per obres del pintor austríac.
Tour of the moon in 4K
Take a virtual tour of the Moon in all-new 4K resolution, thanks to data provided by NASA's Lunar Reconnaissance Orbiter spacecraft. As the visualization moves around the near side, far side, north and south poles, we highlight interesting features, sites, and information gathered on the lunar terrain.
Poemes visuals de Joan Brossa
Fosca
I so enjoyed the novel by Rousseau.
Giorgio
Yes, it's wonderful. It's my favorite, really.
Fosca
The character of Julie is a great mystery.
Giorgio
You should have kept the book longer to meditate over.
Fosca
I do not read to think. I do not read to learn.
I do not read to search for truth
I know the truth, the truth is hardly what I need.
I read to dream.
I read to live. In other people's lives.
I read about the joys, the world
Dispenses to the fortunate,
And listen for the echoes.
(Fiercly)
I read to live,
To get away from life!
(Calmer)
No, captain, I have no illusions.
I recognize the limits of my dreams.
I know how painful dreams can be
Unless you know they're merely dreams.
(Smiling aridly)
There is a flower which offers nectar at the top,
Delicious nectar at the top and bitter poison underneath.
The butterfly that stays too long and drinks too deep
Is doomed to die.
I read to fly, to skim -
I do not read to swim.
(Bitterly)
I do not dwell on dreams.
I know how soon a dream becomes an expectation
How can I have expectations?
Look at me.
No, captain, look at me -
Look at me!
(Exalted)
I do not hope for what I cannot have!
I do not cling to things I cannot keep!
(Tightly)
The more you cling to things, the more you love them,
The more the pain you suffer when they're taken from you...
(Calming down again)
Ah, but if you have no expectations,
You can never have a disappointment.
(Gives a short laugh; music continues under)
Forgive me. I must be mad to chatter on about myself like this to you.
Giorgio
I assure you.
Fosca
No, forgive me, please...
Giorgio
But truly, there is nothing to forgive -
Fosca
Have you explored the town?
It is remote, isn't it?
And provincial, don't you think?
Giorgio
Yes.
Fosca
And everything so brown:
The streets, the fields, the river even,
Though there are some lovely gardens.
You do like gardens, I hope?
Giorgio
Yes.
Fosca
Good, I can show you gardens.
And then of course there is the castle.
The ruined castle.
Giorgio
Ah.
Fosca
I find it lovely. Probably because it's ruined,
I suppose.
Giorgio
I didn't know there was a castle.
Fosca
I like to take excursions there -
When I'm in better health.
Perhaps you join me and my cousin
One day...
Giorgio
That would be delightful.
I don't believe I've seen a flower or a garden since
the day I arrived.
(Fosca suddenly gets up and slowly leaves the room.
Confused, Giorgio rises and, after she has gone, takes
his books and begins to leave. We hear the distant
sound of field drums, muffled, funereal. Fosca, just
as unexpectedly, returns, carrying a small bunch of
flowers, which she offers to Giorgio without a word)
Giorgio
Thank you. How delightful.
Fosca
(Crossing to the window)
I'm surprised you haven't seen our wonderful greenhouse.
Giorgio
Greenhouse?
Fosca
Yes, we haven't had much luck with the vegetables this year.
But the gardenias and petunias are magnificent.
(Giorgio joins her at the window,
as the drums become louder.)
Giorgio
Oh look. There's a funeral procession. I suppose
they come here for flowers to adorn the casket.
(Fosca stiffens and steps back, drawing her
hand to her mouth, her eyes staring)
It's good to know that the dead here -
(Fosca begins to tremble)
Signora?
(Fosca lets out a terrible cry and collapses
on the floor. Giorgio bends over her.)
Doctor! Doctor! Help!
(Two female attendants and the Doctor rush in
and reach her. Giorgio steps back, staring
helplessly as they carry her off).
"La campanya Donants de veu té com a propòsit crear una xarxa de 100 persones voluntàries, enregistrar i editar 100 audiolectures de les obres clàssiques de la literatura catalana i publicar-les a espais web i plataformes obertes perquè tothom qui ho vulgui pugui escoltar-les i gaudir-ne."
Infografia de Marta Cava
PETITES ACCIONS QUOTIDIANES PER DEDICAR MÉS TEMPS A LA LECTURA.pdfIl·lustracions de Piluca Hernández que transmeten missatges positius, d’esforç, de confiança amb un mateix, de companyerisme i de superació.
Beauty, Rino Stefano Tagliafierro
"Un camí de sospirs a través de les emocions de la vida.
B E A U T Y és una curta història sobre les emocions més importants de la vida, des del naixement fins a la mort, l'amor i la sexualitat a través del dolor i de la por.
És un homenatge a l'art, a la vida i a la seva bellesa desarmant."
Fons àudio.
Obres de la Col·lecció MACBA explicades pels artistes.
"Amb gairebé una cinquantena d'episodis a l'arxiu, la sèrie FONS ÀUDIO reconstrueix i contextualitza en primera persona obres de la Col·lecció MACBA. Un relat oral, íntim i capritxós, que obre la caixa d'eines, metodologies, recerques, records, relacions i afectes de la pràctica artística contemporània, des de prismes i experiències tan diverses com Sergi Aguilar, Ignasi Aballí, Sandra Balsells, Judith Barry, Eric Baudelaire, Alfons Borrell, Carlos Bunga, Esther Ferrer, Joan Fontcuberta, Eulàlia Grau, Rita McBride, Josep Maria Mestres Quadreny, Muntadas, Daniela Ortiz, Àngels Ribé, Francesc Ruiz, Perejaume, Portabella, The Otolith Group i Eulàlia Valldosera, entre molts altres."
Àlbums que reflecteixen l’experiència de la Covid-19
Teresa Duran - Escriptora i especialista en LIJ
Hem viscut una experiència mundial que deixarà rastre en la memòria de tothom. Explicar-la pas a pas és molt complex, però en aquest article Teresa Duran demostra que hi ha uns quants àlbums que ens permeten aprofundir en les sensacions i els efectes de la pandèmia.
Descobertes - Faristol.pdf