Embedded Files
En aquesta situació d'aprenentatge hem explorat diferents antropologies i hem après com aquestes defineixen què ens fa humans. Vam començar amb Plató, el qual defensa un dualisme antropològic de cos i ànima, on aquesta ànima eterna, perfecta i immaterial té una separació tripartita de funcions (tripartició de les seves dimensions, però no de funciions, la qual cosa és el prisma aristotèlic) i és el que ens fa ser humans, ja que només nosaltres estem animats i som un ésser superior.
Després, vam seguir amb l'hilemorfisme antropològic d'Aristòtil, que reformula una mica la tesi de Plató. Tots dos coincideixen en el fet que hi ha una divisió entre cos (principi material) i ànima (principi vital), però Aristòtil planteja que aquest segon només es troba en el món sensible i desapareix amb la mort del cos. Per tant, l'ànima no és eterna. A més, l'hilemorfisme també defensa que tots els éssers vius estem animats, a diferència de Plató.
Seguidament, vam estudiar una mica l'antropologia filosòfica cartesiana, on encara tenim cos i ànima, però el cos passa de ser una "presó" a un mecanisme, el qual és posat en marxa per la substància pensant. Per tant, si no hi ha "res cogitans", la "res extensa" mor. Així doncs, l'anima ara és immortal, però no eterna, ja que és creada per Déu. Llavors, em pregunto, què passa amb la gent que pateix demència? Aquestes persones d'alguna manera "deixen de pensar" i continuen vivint, la qual cosa, segons Descartes és impossible. Cura! Viuen, però segons el raonament cartesià, no existeixen en tant que substàncies pensants, sinó tan sols com a cossos. Aprofita per desenvolupar de manera argumentada aquestes aportacions crítiques, que són tan enriquidores!
Deixant aquest tema enrere, ara ens hem dividit en grups per preparar-nos per un debat i el meu haurà de defensar l'antropologia filosòfica de Hannah Arendt, sobre la qual parlaré a continuació.
Personalment, m'ha cridat l'atenció la visió de Hannah Arendt perquè, a part de ser bastant interessant, em captiva el seu context social, sent una dona jueva a l'Alemanya nazi. Arendt defensa que hi ha tres formes d'activitats que ens defineixen. Per començar, tenim la labor (subsistència), la qual engloba totes les activitats per mantenir-nos amb vida, tot allò que és una necessitat, ja sigui la producció d'aliments, la reproducció, etc. Seguidament, hi ha el treball (mundanitat), el qual engloba totes les construccions, maquinàries o utensilis fabricats pels humans, amb els quals controlem la natura i fem més que sobreviure. Finalment, tenim l'acció (pluralitat), que fa referència al que ens fa ser pròpiament humans, com una identitat. Mitjançant les accions ens mostrem al món i aquestes tenen unes conseqüències sobre el mateix món o les altres persones. És per això que Arendt considera que l'acció (pluralitat) és el que realment ens defineix com a humans. D'aquesta manera, ens motiva a pensar per nosaltres mateixos, al debat racional, ser lliures i a "no ser part del ramat". Aquesta perspectiva suposa un posicionament en contra de les dictadures i el feixisme, on ningú no pensa i tothom només obeeix ordres.
Tanmateix, crec que la seva visió té qualque problema, ja que Arendt estableix com una espècie de jerarquia entre labor, treball i acció, on aquesta darrera és considera la més elevada perquè és la que ens permet la llibertat i la vida política. Això pot ser problemàtic perquè sento que menysprea la labor i el treball (producció d'aliments, manteniment d'infraestructures, etc.) com si fos secundari o "menys humà", quan en realitat és clau per a l'existència i el benestar de la societat. Per tant, hi veig aquest petit inconvenient, fet que, òbviament, no impedeix que la filosofia de Hannah Arendt sigui brillant per aquells temps i també avui en dia.
Com he mencionat abans, durant aquesta situació d'aprenentatge hem estat fent feina en petits grups de quatre, vaig amb tres companys amb els quals potser no tinc tanta confiança i que probablement no triaria per treballar conjuntament. Però aquesta és la gràcia de treballar en grup. Crec que el grup en general funciona bé i sense gaires problemes. Així i tot, per la meva part trobo que potser podria aportar una mica més i, sobretot, intentar solucionar els meus dubtes i els dels altres dins el grup, si es pot. A part, també em vull proposar ser més actiu a classe (independentment del treball en grup), demanant dubtes i participant perquè molts cops no entenc conceptes claus i després em passa factura.
Page updated
Report abuse