SA 1: Quin és l'origen de tot el que és?

Com bé saps, al meu treball final de la SA 1 vaig comparar la meva pregunta amb la visió dualista d'Heràclit d'Efes, a més també vaig fer servir aquesta mateixa figura al passat examen concentrat de novembre. Doncs, realment la seva visió dualista em crida l'atenció, on les oposicions són l'ordre del fonament del món. Ell defensa que hi ha un equilibri constant entre oposats, entre allò que és i allò que no és, el foc i l'aigua... Com una espècie de Yin i Yang. Aquests oposats no són per res incompatibles, sinó que són complementaris, es complementen entre ells, es necessiten per mantenir l'harmonia el món, en el qual tot flueix. Però, jo em pregunto, què passa amb els contraris com la guerra i la pau, o la vida i la mort? Si la guerra és necessària per a la pau, i la mort ho és per la vida, què passa si no hi ha un equilibri perfecte? El món es transforma en un complet caos? A més, se'm fa difícil de creure aquesta complementarietat entre conceptes tan incompatibles (guerra i pau). Però és precisament això que em crida l'atenció, ja que des de la perspectiva d'Heràclit, no es pot conèixer la pau sense la guerra, així com la vida no té un significat com a tal sense la seva absència, com també seria el cas de la malaltia, la qual ens permet saber què és la salut.