Durant aquesta SA m'ha cridat bastant l'atenció la definició de realitat d'Aristòtil, però especialment Plató. D'aquest últim encara tinc incògnites que esmentaré després. Per començar, m'ha semblat curiós que Plató defensi el dualisme ontològic, però Aristòtil defensi que aquest no explica res. Dos genis en desacord, però tots dos tenen la raó a la seva manera. Aristòtil sobretot m'ha semblat que ha revolucionat una mica aquesta percepció de realitat i el seu concepte de substància, que es manté constant, crec que és brillant. A més, demostra que la filosofia és la ciència mare i que aquesta cerca el perquè, sent metafísica i no física. Així i tot, Plató no fa curt, per ell el món sensible no és més que una aparença, no és real (cosa que honestament encara avui se'm fa difícil de creure) i, en canvi, el món suprasensible, el qual es basa en el raonament i l'intel·lecte, és real i hi regna el concepte d'Idea, sent aquest perfecte, immutable, etern i immaterial. Més enllà d'allò que percebem amb els sentits. Malgrat això, la percepció de realitat de Plató em segueix provocant interrogants.
El mite de la caverna de Plató, el qual vàrem llegir i comentar un fragment a classe, em genera diverses incògnites. No sé si és perquè no ho vaig acabar d'entendre, o perquè només en vàrem llegir un fragment o per altres raons. Així, partint de la base que Plató suggereix que només mitjançant el coneixement intel·lectual d'allò etern, immutable i immaterial (les idees) es pot arribar a la veritat. En canvi, el món sensible és només una mena de còpia mal feta del món suprasensible. Doncs, jo em pregunto com és que una persona pot arribar a conèixer aquest món de les idees sense haver estat mai en contacte amb ell? Vull dir que sense els sentits no crec que mai s'hagués arribat aquesta idea. Per mi, aquests dos mons es complementen i sense el món sensible no hi hauria món suprasensible. En canvi, Plató sembla suggerir que el coneixement intel·lectual és innat o es pot accedir a ell sense experiència directa del món sensible, cosa que considero qüestionable. Així i tot, no estic posant-me en desacord o posicionant-me en contra de Plató, ni de les seves creences, simplement soc una mica escèptic.
Per acabar, trobo que aquesta segona SA ha estat més interessant i almenys a mi m'ha semblat més entretinguda que la primera. A part, els diferents fragments de textos que hem treballat a classe s'han entès bé, tot ser força complexos. A més, m'agradaria comentar que el tema de la fe relacionada amb la filosofia, amb exemples com Tomàs d'Aquino i Anselm de Canterbury, m'ha semblat també bastant intrigant i captivador. Espero poder veure més coses d'aquest tema en futures SA, ja que, a part de ser un tema molt actual, també envolta una gran controvèrsia des de fa molts anys. Així i tot, trobo que en general podria donar un millor rendiment a classe i acabar de donar la volta als conceptes treballats a classe.