La SA-3 es titula Què ens fa humans?, i a aquesta hem pogut veure com s'ha definit l’ésser humà a diferents perspectives filosòfiques al llarg de la història.

En primer lloc, tenir els dossiers en paper m'ha ajudat a entendre la matèria, més del que ho hauria fet només amb les explicacions a l’aula. Penso que a partir d’aquesta situació d’aprenentatge he millorat una mica l’extracció i la síntesi d’informació, per poder fer mapes conceptuals o esquemes a partir d’aquesta.

Pel que fa al temari, m’ha semblat bastant interessant. Igual que a les anteriors situacions d’aprenentatge, m’ha agradat aprendre la relació del context històric amb les postures filosòfiques antropològiques perquè influencia considerablement el pensament dels diferents filòsofs. Per exemple, com la revolució industrial va influir a la teoria antropologia cartesiana respecte a veure el cos com una màquina, el motor del qual és l’ànima.

M’impressiona la capacitat de l’ésser humà per cercar motius i causes tan enrevessades com per afirmar l’existència de l’ànima. Personalment, la majoria de teories antropològiques plantejades a classe no ressonen en el meu pensament. Puc arribar a entendre el que tracten de contar, però em sembla que s’intenten donar evidències a unes explicacions sense fonaments comprovables, fet que fa caure la seva teoria. Sobretot quan s’empra a Déu com a creador, només per intentar justificar que l’home és superior o diferent d'altres espècies (l’existència del qual em sembla absurda i considerablement improbable).

Comprenc que pel context en què es trobaven totes aquestes persones no se sabien les mateixes coses que sabem ara, fins i tot puc empatitzar en el fet de l’angoixa que dona no entendre el que t’envolta i voler justificar-ho amb alguna cosa més gran que tu, ja sigui en la forma d’una divinitat o qualsevol altra explicació. Aquesta és una de les coses que més m’ha interessat, la forma en què es tracta de donar una resposta a qüestions que, potser, mai no tindran una resposta encertada, o que mai no sabrem si hem encertat; i, així i tot, s’insisteix a trobar-n’hi una.