Reflexió sobre el primer trimestre

Pel que fa a les dificultats que he trobat al llarg de les dues primeres situacions d'aprenentatge, al principi de cada SA vaig tenir algunes confusions respecte als conceptes que s'anaven treballant, però a mesura que van passant les classes i vaig revisitant els apunts aquests m'han quedat més clars i ja no tinc aquests dubtes. Pel que fa a l'assignatura, és veritat que al principi no vaig seguir-la massa bé perquè no repassava els apunts diàriament, però una vegada ho he començat a fer, no n'he trobat cap dificultat, fins i tot m'ha semblat més fàcil del que creia a l'inici del curs. En la meva opinió, per continuar amb un bon ritme hauria de seguir al dia en aquest aspecte.

De tot el temari que hem fet fins al dia d'avui, el que més ha despertat el meu interès és com les diferències en el context històric de cada filòsof condicionen d'una forma o d'una altra el seu pensament, i tot el que implicà el cristianisme per la filosofia. Aquest últim aspecte em sembla molt interessant, ja que una de les coses que més m'agraden són les sectes i les formes en què es controla i convenç les persones d'idees que des de l'exterior semblen absurdes o que, a vegades, no tenen cap fonament. Opino que les religions, sobretot aquelles amb més practicants, són molt perilloses, perquè quan s'adoctrina i es prediquen certs valors i creences específiques col·lateralment es causa que els creients exerceixin violència i tractin de convèncer (el complement directe, en català, no va precedit per preposició) persones que no hi creuen o tenen una altra religió que la seva creença és la correcta. Per a mi, el problema és aquesta idea de què tenen la raó, que la seva religió hauria de ser l'única perquè és la vertadera i que la resta són errònies.