L'objectiu per aquest curs és ajudar als alumnes a l'assoliment de les Competències Bàsiques de l'Àmbit Cientificotecnològic. Ho farem a través d'activitats diverses i metodologies també diverses basades en els continguts clau que hem d'aprendre. Les competències esmentades són les següents:
DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA
Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Aquesta competència comporta:
Identificar els grups de fenòmens que es poden explicar amb els principals models que es corresponen a la biologia i la geologia.
Apropiar-se dels models teòrics de la biologia i de la geologia; les seves preguntes, les seves hipòtesis, les seves explicacions, per assolir els conceptes i relacions entre conceptes que els són propis.
Utilitzar els models de la biologia i de la geologia per elaborar explicacions científiques i per fer prediccions, i confegir explicacions completes, pertinents i creatives dels fenòmens amb el llenguatge científic i amb maquetes, gràfis i dibuixos.
Tenir criteri per seleccionar dades, hipòtesis i proves experimentals que reforcin o refutin una explicació científica segons un determinat model teòric.
Competència 3. Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.
Aquesta competència comporta:
Identificar el pas del temps com a motor de canvi;
Construcció d’escales temporals;
Interpretació de talls geològics;
Estudi dels fòssils.
Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Aquesta competència comporta:
Aquesta competència implica buscar la resposta a qüestions susceptibles de ser investigades experimentalment.
Comprendre el problema a resoldre.
Identificar les variables que hi intervenen.
Fer hipòtesis sobre la relació entre les variables d’acord amb els models científics explicatius dels fenòmens que s’estudien.
Mantenir constants altres variables que puguin influir (control de variables)
Escollir la mida de la mostra, planificar-ne les rèpliques, el grup de control, la durada de l’experiment.
Efectuar mesures amb els instruments adients i amb exactitud i precisió.
Enregistrar i representar les dades per obtenir la relació entre les variables.
Avaluar-ne el resultat.
Treure’n les conclusions adients en relació amb les hipòtesis establertes inicialment.
Comunicar amb precisió i adequació la investigació realitzada, i fer prediccions sobre el fenomen que s’estudia o sobre d’altres similars.
Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Aquesta competència comporta:
Relacionar una situació problemàtica que es produeix en la vida quotidiana amb els fenòmens estudiats en diferents sistemes (físic, químic, biològic, geològic).
Fer una proposta d’intervenció: avaluar les diferents maneres d’intervenir, identificar les accions que es necessiten per fer front a aquesta situació problemàtica segons la proposta d’intervenció que es fa.
Mostrar sentit pràctic en planificar l’actuació que es proposa dur a terme, comptant amb els condicionants que imposa la situació real en la qual volem intervenir, els recursos de què disposem i les lleis científiques que utilitzem.
Justificar els resultats que s’espera assolir, transferint adequadament els coneixements científics alhora que es concreten les condicions en les quals aquests coneixements poden ser rellevants.
Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Aquesta competència comporta:
Evidenciar que el coneixement científic parteix de problemes que cal resoldre i, per tant, de preguntes que canvien al llarg dels temps. Els raonaments científics per respondre aquestes preguntes es basen sempre en dades que es poden obtenir fent hipòtesis i planificant dissenys experimentals per contrastar-les o per altres procediments.
Respondre aquestes preguntes depèn de les possibilitats tècniques, econòmiques i socials del moment.
Reconèixer, en diferents èpoques, els models que han estat mediadors entre la realitat que es modelitza i les teories sobre aquesta realitat. Els models i les teories determinen la interpretació de les proves; poden canviar (en les anomenades “revolucions científiques”), i aquests canvis condicionen també el valor de les proves experimentals.
Valorar que les dades que s’obtenen en una investigació depenen de diversos factors, com ara els instruments utilitzats i la forma de portar a terme les mesures. Per contrastar l’exactitud de les mesures, cal repetir-les amb altres instruments, i per millorar la precisió dels resultats, cal repetir diverses vegades les mesures.
Valorar les interpretacions i afirmacions relacionades amb la ciència que es publiquen als mitjans de comunicació. Identificar quines preguntes són investigables, conèixer els procediments científics (grup control, doble cec, etc.), i valorar si són adequats per poder assegurar que les afirmacions publicades estan justificades des del punt de vista científic. Poder jutjar fins a quin punt són apropiades i justificades les conclusions, a partir de l’argumentació i la crítica.
Reconèixer que la imaginació i la creativitat dels científics tenen un paper essencial en la construcció del coneixement científic, en l’establiment de les hipòtesis, en el disseny dels experiments i en l’elaboració dels models explicatius.
Argumentar la validesa de les hipòtesis relacionant-les amb les proves obtingudes i amb els marcs teòrics, en diferents moments de la història. Aquest procés d’argumentació és individual i col·lectiu.
Reconèixer que el coneixement científic establert, les creences, les expectatives, els valors, les condicions i les circumstàncies del context sociocultural en què es desenvolupa influeixen a l’hora de planificar els experiments, recopilar les dades i interpretar-les. Factors com la política, l’economia, la religió, la cultura i les necessitats sociosanitàries i ambientals contribueixen que s’atribueixi a uns camps de la ciència més interès que a d’altres, per ser investigats, que se’ls dediquin més recursos, i que certes teories siguin millor acollides que d’altres. Per tant, tot i que el coneixement científic es pot considerar objectiu, la seva validació requereix d’una aprovació consensuada de la comunitat científica. D’altra banda, el desenvolupament científic i tecnològic influeix en la configuració sociocultural de la societat.
DIMENSIÓ MEDI AMBIENT
Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.
Aquesta competència comporta que els alumnes vagin adquirint models (conceptes i relacions entre conceptes) dels elements del sistema Terra i la seva integració en una visió més global que tingui en compte les interaccions entre aquests elements, així com les interaccions amb les activitats humanes que puguin comportar riscos per a les persones. A banda de l’apropiació d’aquests models, un segon aspecte tant o més rellevant que hauria de comportar l’assoliment d’aquesta competència és la presa de decisions amb criteri que permeti minimitzar l’exposició als riscos naturals del nostre entorn. Això implica l’adopció de mesures d’autoprotecció adequades a diferents situacions que evitin les pèrdues i danys que poden causar els diferents riscos naturals. En qualsevol cas, i tant a llarg com a curt termini, l’objectiu últim de l’assoliment d’aquesta competència és la formació de ciutadans responsables envers la seva seguretat.
Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.
Treballar aquesta competència requereix fer èmfasi en la presa de decisions i en l’adopció d’actituds que permetin minimitzar els impactes mediambientals que les activitats humanes originen. Això implica conèixer les causes i efectes d’aquests impactes, per triar, amb criteris científics, les actituds que permetin adquirir hàbits propis d’una societat basada en un desenvolupament sostenible o, si més no, que tendeix a assolir-lo.