El cicle cel·lular és el procés mitjançant el qual les cèl·lules es divideixen en dos, per tal d'augmentar el nombre de cèl·lules dels organismes pluricel·lulars i reciclar les cèl·lules danyades.

El cicle cel·lular es divideix en diferents fases, entre le que hi ha la interfase, que és la més llarga. Durant la interfase la cèl·lula creix, aconsegueix energia, es repara, i duu a  terme les funcions pròpies en cas de formar part d'un organisme pluricel·lular.

En un moment determinat, normalment determinat pel creixement de la cèl·lula, aquesta ha de dividir-se, repartint tant el citoplasma i els seus orgànuls, com el nucli i la cromatina, de forma equitativa, entre les dues cèl·lules filles. Durant aquest procés, denominat fase M, es produeix la mitosi i la citocinesi. Durant la mitosi es divideix el nucli i els distribueixen els cromosomes mentre que durant la citocines es divideix la cèl·lula per estrangulació, en el cas de les cèl·lules animals, o per septació, en el cas de les cèl·lules vegetals.

Durant la mitosi, els cromosomes es distribueixen entre els dos nuclis resultats. Les fases de la mitosi són la profase, la metafase, l'anafase i la telofase.

A vegades, es produeix algun error en el cicle cel·lular, donant com a resultat una cèl·lula que no està sota control del cicle cel·lular, provocant el que coneixem com a tumor. Les cèl·lules tumorals creixen de forma descontrolada, afectant les funcions de l'òrgan que les conté, i generant un conflicte sistèmic, que arriba a ser incompatible amb la vida.

El massatge genètic contingut en el DNA és el que defineix els diferents sistemes biològics. L'ordre dels nucleòtids en el DNA i la seva correcta transcripció a l'RNA i la traducció a les proteïnes, converteixen aquesta informació en realitat. Les proteïnes són les molècules efectores de la informació genètica; a grans trets, podem dir que la quantitat i el tipus de proteïnes d'un sistema biològic, en determina la forma i les funcions.

Entenem per mutació un canvi a l'atzar en l'ordre dels nucleòtids del DNA. Normalment les mutacions no generen cap tipus d'afectació en els sistemes biològics, o són la font d'alteracions genètiques que acaben en malalties o trastorns incompatibles amb la vida.

De tant en tant, però, les mutacions provoquen un canvi en la proteïna que codifiquen, afegint un avantatge en l'entorn, afavorint la viabilitat de l'organisme i de la població. És la base de l'evolució.

Entenem per biotecnologia l'ús de les tècniques d'enginyeria genètica amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels éssers vius. La tecnologia del DNA recombinant ens permet diagnosticar malalties, estudiar i reparar alteracions genètiques, identificar organismes, classificar els éssers vius am partir de la similitud en el DNA...

La biotecnologia obre un camp de futur en la millora de la qualitat de vida dels éssers humans.