Cristians, jueus i musulmans.

El cristianisme va ser la religió dominant a Europa, durant l’edat mitjana. L’islamisme també és molt important al sud del continent.

Els cristians de l’època construeixen moltes esglésies. Cada poble en té una i a les ciutats es construeixen les catedrals.

Són importants també els monestirs, eren aquells edificis on vivien les comunitats de monjos. Els monestirs estaven envoltats de camps de conreu i eren administrats per ordres religioses les quals tenien unes normes o regles que organitzaven la manera de viure dels monjos.

Els cristians volien estendre la seva religió i el seu poder per convertir a la seva fe els infidels. Per això van mantenir molts enfrontaments amb els musulmans , com van succeir en les croades.

En moltes ciutats medievals europees vivien jueus, es a dir, els que practicaven el judaisme. S’agrupaven en barris que s’anomenaven els calls i on normalment hi havia una sinagoga. La convivència amb els cristians no sempre era pacífica, ja que en alguns moments determinats acusaven la comunitat jueva de les desgràcies que patia una ciutat, com per exemple fam o epidèmies.

Els musulmans també van difondre la seva religió, l’islam o islàmica, a gran part del mon. Els territoris de religió islàmica s’organitzaven en califats i el seu cap militar i polític era el califa, el qual també tenia funcions religioses ja que era considerat el successor del profeta Mahoma. Els califats més importants van ser el de Damasc i Còrdova. Els musulmans van construir gran nombre de mesquites per celebrar els seus cultes i les seves ciutats es van convertir en grans centres econòmics i culturals medievals.

Molts jueus desenvolupen professions de prestigi a les ciutats: eren metges, advocats i joiers. Molts d’ells es van dedicar al comerç i al préstec de diners.

Els musulmans van aportar a l’Europa medieval grans innovacions en l’agricultura, l’enginyeria i l’arquitectura, especialment en la construcció de magnífiques mesquites, com ara la de Còrdova.

La societat feudal.

Durant l’edat mitjana, la major part de la població vivia al camp. La riquesa d’aquell temps provenia sobretot del fet de tenir terres.

En aquella època la majoria de territoris europeus estaven dividits en diferents regnes, governats per un rei. Els regnes comprenien diversos territoris més petits, els quals eren governats per nobles , com ara comtes i marquesos, que amb el pas del temps van esdevenir molts poderosos.

Els reis van reconèixer poder als nobles a canvi d’un jurament de fidelitat. Amb aquest jurament, els nobles es convertien en vassalls de rei i , en cas de guerra , estaven obligats a ajudar-lo. Aquests nobles també s’envolten dels seus propis vassalls , sobretot els cavallers, aquests es comprometien a ajudar-los en les guerres a canvi de rebre un terreny, aquest terreny es anomenat feu. Per això els sistema social medieval s’anomena feudalisme.

Els senyors feudals eren comtes, marquesos, barons, cavallers i eclesiàstics que exercien els seu domini sobre els camperols. De camperols hi havia de diferents tipus segons el grau de llibertat respecte del senyor.

Les ciutats tampoc no estaven al marge d’aquesta organització feudal. A partir del segle XII, moltes ciutats van créixer i van rebre part de la població que vivia al camp. Els reis les van protegir i emmurallar i a poc a poc van començar a autogovernar-se.

A partir dels segles XII i XIII els ajuntaments o comuns, que eren els noms que s’anomenava el govern d’una ciutat, van guanyar importància i amb el suport del rei van frenar el poder dels nobles. Els comuns estaven formats per grans mercaders, artesans i comerciants adinerats.

A l’edat mitjana els senyors feudals vivien en castells. El Castell és un edifici o un conjunt edificat construït amb parets molt gruixudes i sòlides i defensat per muralles i torres de pedra. Se situaven en llocs alts i difícils d’assaltar.

La vida al camp.

La major part de la societat a l’edat mitjana era formada per pagesos o camperols, que vivien en cases aïllades, en masies o en petits poblets al camp. A l’època medieval la igualtat de drets no era la mateixa per a tothom. Alguns eren propietaris d’una petita terra amb la seva família. Uns altres depenien directament d’algun senyor feudal, al qual havien de cedir una part de la collita en canvi de conrear una part de les seves terres, També hi havia serfs, que eren pràcticament esclaus, ja que treballaven per a un senyor i rebien en canvi aliment i protecció, però no tenien drets.

Els senyors feudals, que passaven la major part del temps a la guerra, necessitaven que algú els conreés les terres. Les cedien als pagesos i els obligaven a donar-los una part de la collita, o el bestiar que pasturaven; a més, els feien pagar impostos cada vegada que passaven pels seus ponts i camins i per a moldre el gra als seus molins, els únics que hi havia.

A l’Europa medieval, la base de l’alimentació de la majoria de la gent eren els cereals, com ara el blat i l’arròs, que van arribar d’Orient juntament amb fruites i verdures com les taronges i les albergínies, i també les espècies. La vinya i l’olivera van continuar essent conreus importants, sobretot els territoris mediterranis.

Entre el segle XI i el segle XII, als regnes europeus es va viure un gran desenvolupament de l’economia i de la població. Les causes van ser l’augment dels intercanvis comercials, gràcies al creixement de les ciutats, com també un seguit de millores en les tècniques agrícoles i les eines del camp. Per exemple, es va difondre la utilització dels animals de bast, com ara els bous per a llaurar la terra, i l’arada d’orelló, que feia els solcs més profunds als camps de conreu. Cal dir, també, que la productivitat de la terra va millorar molt gràcies al sistema de cultiu en guaret, que consistia a deixar reposar un terreny any si any no per tal que fos més fèrtil per a la sembra següent.

La vida dels pagesos durant aquesta època era molt dura. Fins i tot els nens treballaven. Al final de l’edat mitjana, en diferents indrets va haver-hi revoltes pageses contra els senyors feudals.

Les fires i els mercats eren grans esdeveniments durant l’edat mitjana. Normalment només es podien celebrar amb el permís del rei.

La fi de l’edat mitjana

A l’inici del segle XIV va començar un període de crisi a tot Europa. Es van succeir uns anys de males collites, fet que va provocar un seguit de fams generalitzades entre la població. A més, a partir del 1347 es va difondre ràpidament per a tot el continent una epidèmia coneguda com la Pesta Negra. La malaltia va reduir moltíssim la població, i alguns pobles o ciutats van arribar a perdre més de la meitat dels seus habitants.

La Pesta Negra va ser la gran epidèmia del segle XIV. La mala alimentació i les deficients condicions higièniques van afavorir-ne la propagació. La gent, que la considerava un càstig diví, organitzava processons pregant a Déu perquè desaparegués.

La davallada de la població va provocar la disminució de la mà d’obra, que va afectar la producció d’aliments, cosa que va ocasionar un seguit de calamitats. Malgrat tot, al final del segle XVI es va iniciar una lenta recuperació.

Les ciutats van tornar a convertir-se en autèntics centres comercials amb les seves fires i mercats, tal com ho havien estat abans de la crisi.

La burgesia formada pels habitants dels burgs, que eren nuclis urbans al voltant del Castell, i de les ciutats, com ara mercaders, artesans i tota classe de comerciants, es va convertir en la nova protagonista del comerç. A més, durant aquests anys, es van consolidar els gremis, que eren una mena d’associacions de treballadors constituïdes per artesans d’un mateix ofici, com ara el gremi de sabaters, de teixidors o de forners.

Les antigues ciutats es van anar adaptant a poc a poc a les noves necessitats de l’època. Per això es van envoltar de grans muralles i es van construir edificis tan significatius com la catedral, la universitat, l’hospital o les diferents esglésies i convents.

Es considera que el segle XV marca la fi de l’edat mitjana. Al final d’aquesta centúria es van produir els grans descobriments geogràfics, com el del continent americà. Durant aquest anys també els reis van anar enfortint el seu poder i van unificar diferents territoris mitjançant aliances matrimonials i guerres, cosa que va originar els nous estats de l’edat moderna

Els castells

Els castells eren propietat dels senyors feudals. Cada senyor en podia tenir més d’un, i al seu voltant es formaven poblets de cases senzilles on vivien els pagesos que treballaven les terres. Els pagesos eren el grup de població més nombrosos . Vivien al camp, en cases aïllades o masos i en petites viles amb parcel·les de terreny que podien conrear

Com que en aquell temps sempre estaven en guerra, els castells eren fortificats, per a protegir-se dels atacs enemics.

*Des de la Talaia del Castell, també anomenada torre de guaita, hi havia molt bona vista i es podía veure l’arribada dels enemics.

* Però si acostar-se al Castell ja era perillós, més n’era entrar-hi! Primer calia travessar el fossat, una gran rassa plena d’aigua que l’envoltava per totes bandes. A més de servir de defensa, el fossat també feia de viver, on es criaven peixos i ànecs per menjar. Des dels bastions, una mena de torres sortints de la muralla, atacaven els guàrdies armats!

*La muralla envoltava tot el Castell, i a través de les espitlleres, unes obertures llargues i estretes, en sortien les fletxes disparades des de dins.

*El pobre espavilat que aconseguia passar el fossat, es trobava el cos de guardia, una fortificació que protegia la porta de la muralla, i la mateixa porta, que era aixecada pel pont llevadís.

*Enllà de la porta, es trobava el pati d’armes, i si es volia arribar fins al senyor, calia passar encara més portes i patis, pujar fins a la torre d’homenatge, la part més segura, on s’amagava l’amo i el senyor del castell.

Com vestien?

A l’edat mitjana, els vestits eren diferents segons els estaments socials, i sovint tenien diferents capes de roba.

*Els monjos portaven una túnica llarga anomenada hàbit, de color i forma diferents segons l’ordre religiós a què pertanyien.

*Els pagesos duien calces llargues i ajustades, i, al damunt una túnica curta amb caperutxa.

*Els cavallers que anaven a la guerra i als torneigs es vestien amb l’almeixia, on hi havia brodat l’escut d’armes de la seva família. A sota portaven una cota de malles, que els protegia el cos, i es cobrien el cap amb un elm de metall.

*Les dames de la noblesa duien un vestit de màniga llarga anomenat brial, cenyit a la cintura i llarg fins als peus. Quan feia fred, s’abrigaven amb una mena de capa anomenada capuç

A l’edat mitjana els homes duien sabates acabades en una punta de més d’un pam, i per omplir-les s’embolicaven els dits dels peu amb molsa seca.

sabies que…

A Europa, el gat no es considerava un animal domèstic fins a l’edat mitjana, en que va començar a utilitzar-se com a remei contra les rates. Fins llavors, era considerat un animal salvatge i un menjar exquisit!