Dossier
EL SISTEMA ENDOCRÍ
Diariament es produeixen al nostre cos un seguit de reaccions químiques que depenen les unes de les altres, on es veuen implicats tots els nostres òrgans. Qui permet que tots els òrgans sàpiguen com actuar i mantenir el nostre organisme en equilibri és el sistema endocrí.
les glàndules endocrines produeixen unes substàncies químiques (Les hormones) que, a través de la sang arriben a tot el cos. Aquestes hormones són les encarregades d’informar a les cèl·lules tot el que necessiten saber pel correcte funcionament de l’organisme.
A diferència del sistema nerviós que origina respostes molt ràpides, com per exemple aixecar un braç, les hormones produeixen respostes lentes i de llarga durada, per exemple el creixement dels ossos.
El sistema endocrí és el conjunt de totes les glàndules endocrines. les principals són l’hipotàlem, la hipòfisi, la tiroide,la paratiroide, les suprarenals el pàncrees, els ovaris i els testicles
Qui dirigeix la producció hormonal és l’hipotàlem i la hipòfisi,són les glàndules endocrines que estan situades al cervell, quan aquestes glàndules reben la informació de l’organisme a través del sistema nerviós , comencen a segregar i a organitzar la substància
necessària en petitissimes quantitats, la sang ho transporta a les glàndules( ovaris i testicles) i aquestes creen l’hormona.
Està clar doncs, que la hipòfisi influeix en la producció d’espermatozoides i d’òvul
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
Te la funció de produir òvuls, i acollir i alimentar el nou ésser després de la fecundació
La vulva és troba a l’exterior del cos de les nenes i de les dones.està formada pels llavis que protegeixen l’entrada de la vagina i el clítoris.
Dins del cos de les nenes hi ha una vagina, una matriu o úter, dues trompes i dos ovaris. Constitueixen els órgans de l’aparell reproductor femení.
La vulva és la part externa de l’aparell reproductor femení. Protegeix tant l’entrada de la vagina com l’orifici per on surt l’orina.
La vagina és un passadís molt elàstic on s’introdueix el penis durant la unió sexual. Comunica amb l’úter.
ELs ovaris són dues glàndules que fabriquen els òvuls. Tenen forma d’ametlla.Fins als onze, dotze o tretze anys , els ovaris no comencen a funcionar. La primera regla és el senyal per saber que els ovaris han començat a funcionar.
Mensualment i de forma alternativa un dels ovaris fabrica un òvul . Aquest al cap d’uns dies es mor i s’elimina acompanyat d’una petita quantitat de sang que anomenem regla o menstruació . Això succeeix fins que la dona té 50 anys
Els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines o també se li diuen les gametes., són les més gran de l’organisme.Tenen forma arrodonida.
Les trompes de fal·lopi són dos tubs que recullen l’òvul de l’ovari i on aquest es pot trobar amb un espermatozoide i unir-s’hi.
l’úter o matriu és la cavitat on es desenvolupa el fetus durant l’embaràs.
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
A l’exterior del cos dels nens i dels homes hi ha el penis i un replec de pell anomenat escrot, que conté dos testicles.
A l’interior del cos dels nens i dels homes hi ha dos conductes que surten dels testicles, dues vesìcules seminals, la próstata i la uretra. Constitueixen els òrgans interns de l’aparell reproductor masculí.
Els testicles són dues glàndules arrodonides que es troben a l’escrot i que produeixen gran quantitat d'espermatozoides. A l’igual que els ovaris, els testicles no funcionen quan s’és petit. No és fins als catorze, quinze o setze anys que comencem a fabricar espermatozoides. En iniciar el seu funcionament els dos testicles fabriquen milers d’espermatozoides i ho fan d’una manera continuada
Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals masculines anomenades gametes masculines. Són molt petits i estan formats pel cap, què és la cèl·lula reproductora pròpiament dita, i la cua els permet desplaçar-se.
Les vesícules seminals i la pròstata produeixen un líquid, blanquinós que protegeix i alimenta els espermatozoides i els permet nedar. Aquest líquid i els espermatozoides componen el semen. La sortida del semen a l’exterior s’anomena ejaculació.
El penis és un òrgan musculós que a l’interior té un conducte anomenat uretra, per on surten a l’exterior tant l’orina com el semen, pero mai tots dos alhora.Els nois descobreixen que el seu penis es pot posar més rígid i més dur. Quan passa això diem que el penis es troba en erecció. Durant l’erecció és poden produir l’ejaculació i la sortida del semen
Els conductes deferents són dos tubs que transporten el semen dels testicles a la uretra
HOMES I DONES
Les diferències entre sexes
Un dels aspectes principals que diferencien els homes i les dones és l’aparell reproductor. Aquesta diferència és visible fins i tot abans de néixer, perquè ja es pot veure en les ecografies. A partir dels 11-13 anys, durant el període anomenat pubertat , els òrgans sexuals maduren i creixen, i apareixen altres trets que diferencien les noies i els nois.
Els canvis més importants que experimenten les noies són
Els creixen els pits
Els apareix pèl a les aixelles i al pubis
Se’ls eixamplen els malucs i les cuixes
La veu se’ls torna més aguda
Poden produir-se les primeres menstruacions o regles
Els canvis més importants que experimenten els nois
Els apareix pèl a la cara, a les aixelles, al pit i al pubis.
Se’ls desenvolupa més la musculatura
Augmenten el pes i l’alçada i se’ls eixamplen les espatlles i el tòrax
La veu se’ls torna més greu.
Poden produir-se les primeres ejaculacions de semen pel penis.
La relació sexual
Quan dues persones s’agraden, se senten atrets i s’estimen poden decidir de tenir una relació sexual.
Durant la relació sexuall’home, a més d’altres pràctiques com els petons, les acaricies, pot introduir el seu penis dins la vagina de la dona. Una relació sexual no és un simple fet mecànic, és un testimoni d’estimació, respecte i compromís entre dues persones
LA FECUNDACIÓ
Els homes i les dones es reprodueixen , és a dir que poden tenir descendència . Perquè es concebi un nen o una nena , cal que un espermatozoide s’uneixi a un òvul.
Durant una relació sexual entre un home i una dona, l’home ejacula milions d’espermatozoides dins la vagina de la dona, d'aquests , tan sols uns quants arriben a la matriu, molts pocs aconsegueixen envoltar l'òvul i només un pot entrar dins l'òvul i fecundar-lo.
Quan un òvul madura , passa de l’ovari a la trompa de fal·lopi. Si durant el recorregut per la trompa troba un espermatozoide, es pot produir la fecundació.
La unió de l’òvul i l’espermatozoide dóna origen a una cèl·lula anomenada zigot, que és la primera cèl·lula del nou ésser. Primer, el zigot es divideix i dóna lloc a dues cèl·lules, després a quatre, després a vuit, i així successivament, fins a formar una petita bola formada per moltes cèl·lules , l’embrió.
L’embrió recorre les trompes de fal·lopi i, uns dies més tard, arriba a l’úter i s’hi adhereix a la paret.
LA GESTACIÓ
Des del moment de la fecundació fins al moment del naixement han de passar 270 dies, és a dir uns 9 mesos . Aquest període de temps s’anomena gestació.
Passats tres o quatre dies de la unió entre un òvul i un espermatozoide , existeix ja un petitíssim embrió anomenat zigot, que pesa menys d’un gram i és d’una mida inferior a un mil·límetre. Durant els nou mesos de gestació l’ embrió anirà creixent i formant-se , deixarà de ser un embrió per ser un fetus i finalment naixerà una nena o un nen d’aproximadament uns 50 centímetres de llargada i uns 3 quilos de pes
Durant els primers dies, el zigot es nodreix de les substàncies que el mateix òvul contenia. Cap al setè dia es fixa a la paret interna de la matriu o l’úter i comencen a desenvolupar -se la placenta i el cordó umbilical. L’embrió es troba dins d’una bossa que està plena d’un líquid que el protegeix anomenat líquid amniòtic Gràcies a la placenta i el cordó umbilical pot intercanviar la seva sang amb la sang de la mare i nodrir-se de les substàncies que conté.
En néixer, la placenta s’expulsa i el cordó umbilical es talla; el nounat s’alimentarà aleshores de la llet de la mare
l’embaràs
EL període de la vida d’una dona que va des de la fecundació fins al naixement d’un bebè s’anomena embaràs i dura uns nou mesos.
Durant l’embaràs, la futura mare experimenta diversos canvis.
El primer és que es deixen de produir òvuls i, per tant, cessen les menstruacions, el ventre va augmentant de mida i la dona augenta de pes i també augmenta el volum de les mames per què es preparen per produir llet.
El PART
En finalitzar el període de l’embaràs arriba el moment del part o sortida del nounat a l’exterior. Durant el part, les parets de l’úter comencen a fer contraccions involuntàries., a fi que el nou infant pugui sortir cap a l’exterior per la vagina. La mare pot ajudar la sortida amb contraccions voluntàries que requereixen un aprenentatge previ.
La cesària consisteix en l’extracció del fetus mitjançant una operació quirúrgica, es porta a terme quan no és possible o segur per a la mare donar a llum el nadó a través de la vagina.
El procediment generalment és fa mentre la dona està desperta . El cos està anestesiat des del tòrax fins als peu, usant anestèsia epidural.
El cirurgià fa una incisió a través de l’abdomen just per sobre de l’àres púbica. S’obre l’úter (matriu) i el sac amniotic i es treu el nadó.
L’AVORTAMENT
durant l’embaràs pot passar que el fetus es desprengui de la paret de l’úter matern , mori i l’embaràs quedi interromput. S’haurà produït un avortament espontani.Les causes d’un avortament espontani poden ser malalties, fetus amb malformacions, etc...L’avortament també pot ser provocat,quan la interrupció de l’embaràs es provoca voluntàriament per mitjà d’una operació quirúrgica.
TÈCNIQUES DE REPRODUCCIÓ EN EL SEGLE XX
La Reproducción Asistida és el conjunt de tècniques i tractaments mèdics amb la finalitat afavorir l'embaràs en casos de problemes de fertilitat tant masculins com femenins o ambdòs.
Els temps canvien, la ciència evoluciona i les necessitats varien: les dones volen quedar-se embarassades més tard i també hi ha nous models de família.
L’ajornament de l’embaràs i la infertilitat són les causes principals per recórrer a tècniques de reproducció assistida. Catalunya és un país on les dones són mares més tard. L’edat de les dones influeix molt a l’hora de poder tenir fills/es, a partir dels 35-37 anys comença a ser més difícil.
Per a què una dona es pugui sotmetre a una tècnica de reproducció, prèviament els especialistes hauran de fer-li les proves oportunes i valorar quina tècnica serà més eficaç en el seu cas:
- Estimulació de l’ovulació sense inseminació: Va dirigit a dones amb parella masculina que presenten trastorns d’ovulació. Per tant, aquesta tècnica té com a objectiu aconseguir que la dona produeixi óvuls.
- Inseminació artificial: És una tècnica senzilla i ràpida. Consisteix a introduir, en el moment de l’ovulació, el semen dins la cavitat uterina per tal d’aconseguir l’embaràs. Pot ser el semen de la parella o, en cas d’infertilitat de l’home o de no tenir parella masculina, d’un donant.
- Inseminació in vitro: Consisteix a ajuntar òvuls i espermatozoides en un mitjà de cultiu perquè fecundin, fora del l’aparell reproductor femení. Prèviament a la realització d'una fecundació in vitro es fa un tractament d'estimulació ovàrica per obtenir un alt nombre d'òvuls. Els embrions obtinguts són transferits a l'úter de la dona.
- Microinjecció espermàtica: És una tècnica similar a la fecundació in vitro. En aquest cas, s'introdueix directament un sol espermatozoide dins de cadascun dels òvuls. La resta del procés és igual.