FORA ESTEREOTIPS

Per adaptar-nos i potenciar una societat més igualitària, hem canviat els pictogrames dels lavabos fent-los inclusius. Els lavabos són accessibles per tots els infants de l'escola, independentment del seu sexe. L'objectiu prioritari és que ningú se senti exclòs/a. Especialment per totes aquelles persones que no s'identifiquen amb el sexe biològic.

Cal recordar, però, que tots els lavabos tenen la seva porta, per preservar la intimitat i el respecte per cadascú.

A la nostra cultura, les persones són classificades segons el cossos, es mira el sexe i es divideix en homes i dones, seguint criteris que es pressuposen estrictament biològics. A partir d’aquesta primera classificació, es realitza l’atribució de tot un seguit de característiques (que són culturals i socials, no naturals ni biològiques) de forma diferenciada segons s’és home o dona, constituint així el que es denomina gènere.

- Sexe: ens distingeix en femelles o mascles d’acord amb característiques biològiques dels nostres cossos, com ara els òrgans genitals externs i interns, les característiques sexuals secundàries, els cromosomes o la càrrega hormonal.

- Gènere: té a veure amb el fet d’identificar-se com a dona o com a home i de comportar-se com a tals. És un mecanisme/construcció cultural.

- Identitat sexual o la identitat de sexe: es refereix a la percepció que una persona té sobre si mateixa pel que fa a sentir- home, dona, intersexual, en funció de l’avaluació que realitza de les seves característiques biològiques.

- Identitat de gènere: és l’efecte d’aquesta construcció social i es tradueix en una sensació íntima de ser dones o homes.

Per tal de comprendre com funciona el sistema que articula el sexe i el gènere, cal introduir els conceptes de:

Els rols de gènere s'adquireixen a partir dels processos de socialització al llarg de les diferents etapes que comprenen tot el procés evolutiu de les persones.

La socialització primària es dóna en l’entorn familiar on l’aprenentatge d’aquests rols s’inicia a través del llenguatge, no només el verbal sinó que, especialment durant la primera infantesa, a través del llenguatge gestual i afectiu, així com de les expectatives que els adults col·loquen sobre les criatures en funció del seu sexe. Gestos, to de veu, tipologia i missatges dels adjectius: “bonica, guapa, princeseta, dolça” sovint són utilitzats exclusivament per dirigir-se i anomenar a les nenes, mentre que: “fort, preciós, entremaliat, xicotot” són utilitzats exclusivament per dirigir-se i anomenar els nens. Alhora, les joguines, les cançons, la roba, etc. de forma generalitzada, incideixen en aquest procés.

En l’etapa adolescent, es poden refermar aquests rols, és un moment en el que entren a jugar un paper importantíssim altres agents socials, especialment les xarxes socials. És el que s’anomena la socialització secundària. En l’adolescència i la preadolescència, el grup d’iguals passa a constituir-se en referent i model, tant amb les creences i valors, com amb el vestir, les actituds, les companyies, la música, etc., formant un tot en el que els papers assignats a noies i nois són diferenciats, sovint fortament estereotipats i, en molts casos, legitimadors de les relacions abusives. Tenim múltiples exemples en pel·lícules, cançons, videojocs…

Els models de masculinitat i feminitat tenen efectes en les persones que condicionen la manera en què ens pensem a nosaltres mateixes, de forma individual i en relació a la resta, i en la forma de relacionar-nos amb els altres.