Otilia Martí Arnándiz és llicenciada en grau en Història Contemporània per la Universitat de València i llicenciada en Filologia Anglesa amb un doctorat interuniversitari en Lingüística Aplicada per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment, és professora contractada doctora en el Departament de Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura d’aquesta universitat i membre del grup de recerca LAELA (http://gruplaela.uji.es/) dirigit per Pilar Safont. S’ha format amb experts en el camp de l'adquisició de terceres llengües com Gessica De Angelis i Muiris Ó Laoire, amb estades de recerca a les universitats de Bolzano (Itàlia), Tralee i Trinity College de Dublín (Irlanda). Compromesa amb la formació inicial del professorat de llengua anglesa en les etapes d’educació primària i secundària, les seues línies d’investigació se centren en les creences docents sobre l’educació multilingüe i en la competència pragmàtica en el discurs d’aula de les i dels mestres especialistes d’anglés. Ha participat en diversos projectes de recerca i innovació docent amb publicacions en revistes com Caplletra, Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, International Journal of Multilingualism, Language, Culture and Curriculum o System. És responsable de les assignatures MP1863 “Introducció a la Didàctica de la Llengua Anglesa” i MP1867 “Didàctica de les Habilitats Lingüístiques en Llengua Anglesa” en el Grau en Mestre/-a d'Educació Primària i imparteix l’assignatura SAP414 ("Aprenentatge i Ensenyament de la Llengua i la Literatura i Ensenyament de l’Anglès") des de la primera edició del Màster Universitari en Professor/-a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes a l’UJI.
Iris Orosia Campos Bandrés es Diplomada en Magisterio, Licenciada en Humanidades y Doctora en Educación por la Universidad de Zaragoza, en la que actualmente es profesora del Departamento de Didácticas Específicas (Área de Didáctica de la Lengua y la Literatura).
Forma parte del grupo de investigación ECOLIJ, liderado por la Dra. Rosa Tabernero Sala, dentro del cual ha participado en diversos proyectos de investigación vinculadas a la educación lingüística y lectoliteraria como: el proyecto de I+D+i “Formar lectores en la sociedad digital desde el libro de no ficción” (RTI2018-093825-B-I00), el proyecto de I+D+i “Lecturas no ficcionales para la integración de ciudadanas y ciudadanos críticos en el nuevo ecosistema cultural” (PID2021-126392OB-I00) o el proyecto de cooperación transfronteriza “Nuevas prácticas de preservación de la diversidad lingüística”. Además, ha liderado proyectos de investigación como “Actitudes de los maestros y maestras en formación hacia las lenguas propias de Aragón” y “Estudio de los factores individuales y educativos en el desarrollo de la motivación lectora del alumnado aragonés en edad preadolescente” (JIUZ-2021-SOC-05).
Ha publicado diversos artículos en revistas científicas especializadas en educación lingüística y lectoliteraria, así como las monografías: Lengua minorizada y enseñanza actitudes, metodologías y resultados de aprendizaje en el caso del aragonés (2018), Las actitudes lingüísticas en los centros de Educación Secundaria del Alto Aragón (2021) y Estudio de la identidad y las prácticas comunicativas de los aprendices adultos de aragonés (2023, en prensa). También es autora de varios manuales para la enseñanza del aragonés, como: Aragonés ta Secundaria (2014), Femos traña! Aragonés ta primer ziclo de Primaria (2018) y Aragonés ta segundo ziclo de Primaria (2021).
Avel·lí Flors-Mas és un sociolingüista valencià.
El seu treball de recerca se centra en la sociolingüística educativa i els discursos lingüístics de la joventut, així com en la política lingüística. Es va graduar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona l'any 2010. Té dos màsters universitaris, un d'estudis avançats de llengua i literatura catalana (2011) per la Universitat Autònoma de Barcelona i un altre d'ensenyament (2019) per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar l'any 2017 per la Universitat de Barcelona. També ha treballat en la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat nombrosos articles en revistes d'investigació sobre temàtica sociolingüística i ha format part de grups d'investigació oficials en el CUSC.[1] També és membre de la junta de la Societat Catalana de Sociolingüística des de l'any 2019.[2] El 2017 va guanyar el 17é Premi Jaume Camp de Sociolingüística per la seua tesi doctoral Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians. Des del 2022 és director de la Revista de Llengua i Dret, substituint Eva Pons. (Viquipèdia)
Elga Cremades és professora contractada doctora interina del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, on és membre del GRESIB i del grup Biolingüística, subdirectora del Laboratori d’Investigació en Complexitat i Lingüística Experimental i responsable del Gabinet d’Assessorament Lingüístic dels Mitjans de Comunicació (GALMIC). Imparteix docència als graus d’Educació Infantil i Educació Primària, Llengua i Literatura Catalanes, al màster en Competència Lingüística i Literària i al màster de Formació del Professorat.
Llicenciada en Filologia Catalana per la URV (2011), l’any 2015 es va doctorar en Estudis Humanístics (programa de Llengua, Literatura i Cultura) a la mateixa universitat, amb la tesi L'estructura argumental dels noms en català. A més, té el màster d'Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (URV, 2012), el postgrau d'Ensenyament del Català per a l'Acolliment Lingüístic (UAB, 2012), el postgrau en Lingüística Forense: Llenguatge Jurídic i Judicial (IDEC-UPF, 2014), el postgrau en Peritatge Lingüístic Forense (IDEC-UPF, 2014), i el màster de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes (2016).
Abans d'incorporar-se a la UIB, Elga Cremades va treballar de professora de lingüística catalana (odborná asistentka) a la Universitat Masaryk de Brno i de professora d'estudis catalans (instructional assistant professor) a la Universitat de Chicago. Anteriorment, havia impartit docència com a professora associada a la Universitat Rovira i Virgili i com a professora col·laboradora de la UOC.
La seva recerca se centra en la sintaxi catalana, en l'ensenyament del català com a llengua addicional, en algunes qüestions de sociolingüística i en la lingüística clínica. Pel que fa a la sintaxi, ha focalitzat la recerca en qüestions d'estructura argumental i en les dinàmiques entre la gramàtica prescriptiva i la gramàtica descriptiva. Amb relació a l'ensenyament del català com a llengua addicional, s'ha interessat per noves metodologies d'ensenyament i aprenentatge, així com per la recerca en corpus d’aprenents. Pel que fa a la sociolingüística, ha treballat qüestions relacionades amb els usos i les actituds lingüístiques dels joves de les Illes Balears. Finalment, en l’àmbit de la lingüística clínica, s'interessa per la descripció de la sintaxi en parlants amb síndrome de Williams.
M. Josep Cebrian Miquel és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València. Professora de secundària de llengua i literatura ha treballat en diversos llocs del nostre territori, sobretot, al sud del sud, fet que la va portar a ser assessora d'Educació Plurilingüe de la Conselleria d'Educació durant dos cursos. Ha treballat com a correctora a l'Editorial Voramar/Santillana i ha estat professora associada de la Universitat d'Alacant en la Facultat d'Educació. Ha col·laborat en l’elaboració de materials i de guies didàctiques de la companyia Esclafit Teatre, de l'editorial Andana i de Tabarca. Ha estat, junt a Raül Morillas, creadora de la plataforma "El sud trenca el silenci". Una de les seues preocupacions com a docent és com s'aprén i quines són les motivacions que activen l'aprenentatge que caminen cap a un canvi en les metodologies de treball a l'aula i en l'actitud. Actualment, és professora i directora de l'IES Benaguasil al Camp de Túria (València).