Activitat 5: Lectura i Comp. Lectora

  • Heu de llegir aquest text informatiu i després haureu de completar una comprensió lectora per veure el vostre nivell de comprensió.

1. HISTORIA DE L’ORIGEN DELS ESCACS

Els escacs és un esport conegut a tot el món i jugat per milions de persones. Però, de fet, les arrels i els orígens no són clars i estan oberts a debat.


Hi ha una varietat de llegendes, històries i conjectures començant des de la disputa sobre el lloc i acabant amb la disputa de quan va començar la història dels escacs.


Tothom està d'acord que la invenció d'aquest joc no s'atribueix a una sola persona, ja que els escacs és massa complex perquè una sola ment humana hagi pogut crear totes les regles.


Chaturanga


Com a conseqüència del treball de Murray (1913), “A history of Chess”, la majoria dels experts concorden que l'ancestre més antic dels escacs és el chaturanga, jugat a l'Índia, encara que l'origen exacte del mateix és desconegut. Es creu que el joc s'utilitzava per representar una batalla i d'aquesta manera idear estratègies al camp.


Els orígens dels escacs es remunten al segle VI abans de Crist a l'Índia, durant el domini de l'Imperi Gupta, en el que es coneix com l'Era Daurada de l'Índia on va regnar la prosperitat i es va permetre l'avenç de les ciències i les arts.


Chaturanga és el nom de l'antic joc d'estratègia hindú que es considera l'ancestre primordial dels escacs. Les regles exactes són desconegudes, però el més probable és que fossin similars a les del seu successor: shatranj, nom que els perses donessin a la seva variant del joc després que aquest s'escampés cap a aquell territori quan els àrabs van conquerir Pèrsia.


La paraula “chaturanga” es tradueix com a “quatre divisions militars”. El nom ve una formació de batalla esmentada en una de les grans obres de la literatura sànscrita, el text èpico-mitològic de l'Índia: Mahabharata. Aquestes quatre divisions es refereixen als diferents cossos de l'exèrcit, que al chaturanga són: elefants, carros de guerra, cavalleria i infanteria, mateixes divisions de les peces per jugar. El joc utilitzava un tauler de vuit per vuit quadres anomenat “Ashtāpada” que en sànscrit vol dir “tenir vuit peus”. Raja és el nom que se li donava a la peça del Rei i es movia un pas en qualsevol direcció, igual que en els escacs moderns. La peça més poderosa als escacs actuals, la dama, no existia al Chaturanga i, de fet, no existia cap peça amb les seves mateixes habilitats, molts segles passarien perquè la dama adquirís tot el seu poder.


Mantri (ministre/conseller), també conegut com a Senapati, era la peça que es col·locava al costat del Rei i només es podia moure un espai en diagonal. A shatranj va ser anomenat Ferz i els seus moviments eren l'equivalent als de l'alfil modern, però un sol espai. Ratha (carros de guerra) eren iguals a les torres actuals. Dels elefants (Gaja) s'han descrit tres sets de moviments diferents i, encara que són l'equivalent a l'alfil al tauler modern, els seus moviments no coincideixen. Ashva (cavalleria) es movien igual que els cavalls moderns, i Padàti (infanteria) eren els mateixos peons que en l'actualitat, llevat que no tenien l'opció d'avançar dos passos al primer moviment.


Es va difondre ràpidament per les rutes comercials, va arribar a Pèrsia, i des d'allà a l'Imperi bizantí, estenent-se posteriorment per tota Àsia. El món àrab va adoptar els escacs amb un entusiasme sense igual.


Europa medieval


Amb la invasió dels àrabs, arriba els escacs a la península ibèrica al segle VIII. Les primeres peces d'escacs a Europa, datades l'any 900, van ser trobades a Penyalba de Santiago, coneixent-se-les com “les peces o bitlles de San Genadio”. En aquesta època la dama seguia sense existir i era l'alferza la que ocupava aquesta casella, amb un moviment molt més limitat i que figura descrit en un còdex del segle XIII d’Alfonso X el Sabio, encara que ja abans d'Alfonso X existeix referència escrita al testament del comte Armengol I, el 1010, en el qual diu que en llega el tauler i les peces d'escacs al Convent de Sant Egidi.


Però la península ibèrica no va ser l'únic punt d'entrada dels escacs a Europa, ja que se sap que també ho jugaven els víkings i els croats que tornaven de Terra Santa. A les excavacions d'una sepultura víking trobada a la costa sud de Bretanya es va trobar un joc d'escacs, ia la regió francesa dels Vosges es van descobrir unes peces del segle X, d'origen escandinau, que responien al model àrab tradicional.


Durant l'edat mitjana, Espanya i Itàlia eren els països on més es practicava. Es jugava d'acord amb les normes àrabs (descrites a diversos tractats dels que va ser traductor i adaptador Alfonso X el Sabio), segons les quals l'alferza i l'alfil són peces relativament febles, que només poden avançar de casella a casella.


El van introduir amb el nom de “shatrany” que va donar origen després a l'espanyol “acedrex” i posteriorment “escacs”. Els perses van transformar el terme hindú “rajah”, que significa rei, a “shah”, i d'allà prové la frase àrab “shah mat” que significa el rei ha mort, de la qual deriva l'actual “escac mati”.


Entre el segle XII i XV la popularitat dels escacs a Europa va aconseguir el seu millor moment, i el joc era considerat el passatemps de la gent de la noblesa i de l'alta societat. Els escacs fins i tot van ser incorporats a l'estil de vida de tots els cavallers de l'exèrcit i era considerat una de les set habilitats que havien d'adquirir aquests a la seva vida.


Durant els segles XVI i XVII, els escacs encara van experimentar importants canvis. La reina es va consolidar com la peça més poderosa del tauler. A partir d'aquí, es van desenvolupar i consolidar noves i importants regles, com la que permet als peons avançar dues caselles en el seu primer moviment, la regla coneguda com “en passant” (menjar “al pas”, que permet capturar el peó que segueix la seva marxa i no menja la fitxa que se li ha ofert) i el concepte revolucionari de l'enroc. Els jugadors italians van començar a dominar el joc, arrabassant la supremacia als espanyols. Els italians, al seu torn, serien més tard desbancats pels francesos i els anglesos durant els segles XVIII i XIX, quan els escacs, que havia estat fins llavors el joc predilecte de la noblesa i l'aristocràcia, va passar als cafès i les universitats. El nivell del joc va millorar llavors de manera notable. Van començar a organitzar-se partides i tornejos amb més freqüència, i els jugadors més destacats van crear les seves pròpies escoles.


A l'etapa renaixentista, es compta ja amb mestres coneguts i reconeguts dels escacs, com, entre d'altres, els espanyols Ruy López de Segura, Alfonso Cerón, Tomás Esquivel, Escovara, Roscés i Pedro Pedrosa, el portuguès Pedro Damiano o els italians Horatio Gianutio, Paolo Boi i Leonardo da Cutri.


Aquests mestres van fer el notable descobriment que en qualsevol maniobra de la partida cal aconseguir la meta desitjada amb el menor nombre possible de jugades. Fer una jugada sense objecte, desaprofitar l'oportunitat de moure, ho van anomenar «perdre un temps» i es considera que equival a permetre que el rival mogués dues vegades seguides. Comprendre la importància del factor temps va ser la conquesta més valuosa d’època.


Els mestres del Renaixement van idear una manera de fer que el rival perdi temps al principi de la partida: els gambets, paraula que significa “canyella” o “trampa”, a italià, i que Ruy López va fer servir per definir la maniobra consistent a lliurar material (un o dos peons i en casos notables fins a un cavall) a canvi d'obtenir una posició amb més possibilitats d'atac. Es va trigar segles a comprendre que el bàndol que està a la defensiva en comptes d'aferrar-se a mantenir l'avantatge material deu preocupar-se del desenvolupament de les peces.


Comprensión lectora. Què has après de la lectura del text?

2. Text en català: La història dels escacs, un joc mil·lenari

Comprensió lectora. Què has après de la lectura del text?

3. Text en català : La Dama dels escacs és valenciana

Comprensió lectora. Què has après de la lectura del text?

4. Vídeo en castellà: La Dama dels Escacs

Comprensió oral i visual. Què has après del que has vist i escoltat?