El dia més bell: avui.
La cosa més fàcil: equivocar-se.
L'obstacle més gran: la por.
L'error més gran: abaixar els braços.
L'arrel de tots els mals: l'egoisme.
La distracció més bella: la feina.
La pitjor derrota: el desànim.
Els millors professors: els nens.
La primera necessitat: comunicar-se.
El que fa més feliç: ésser útil als altres.
El misteri més gran: la mort.
El pitjor defecte: el mal humor.
La persona més perillosa: la mentidera.
El sentiment més roí: el rancor.
El regal més bell: el perdó.
El més imprescindible: la llar.
La ruta més ràpida: el camí correcte.
La sensació més grata: la pau interior.
L'esguard més eficaç: el somriure.
El millor remei: l'optimisme.
La major satisfacció: el deure acomplert.
La força més potent del món: la fe.
Les persones més necessàries: els pares.
La cosa més bella de totes: L'AMOR
Ensenya'ns Senyor, el valor del senzill, el valor dels petits detalls.
Que no pensem fer grans coses el dia de demà,
descurant les petites coses que podem fer avui.
Volem parar esment als que ens envolten,
sobretot als quI passen alguna necessitat.
Ajuda'ns a comprometre'ns amb els quI estan més a prop:
la família, els amics, els companys de classe...
AMÉN
El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma i es posa la cendra als fidels que van a Missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior, i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu.
La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma. Durant la imposició de la cendra als cristians, el sacerdot pronuncia les paraules: 'Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris', és a dir: 'Recorda, home, ets pols, i en pols et convertiràs'.