Espai d'escolta 

Vivim carregats: d’expectatives, de feines, de pressions, d’imatges que volem mantenir perquè els altres ens vegin bé. I sovint no ens adonam que el que més ens pesa no és el que passa fora, sinó el que ens passa dins: preocupacions, comparacions, pors que no compartim amb ningú. Tots coneixem la sensació d’anar massa carregats. Quan això passa, deixem de veure amb claredat, reaccionam pitjor, i ens costa estar en pau.

La fe cristiana —entesa de manera molt humana— ens convida a una cosa simple: deixar anar el que no ens fa bé per poder caminar més lleugers. Què significa això per a un adolescent?
– Atrevir-se a dir “no puc amb tot”.
– Reconèixer que no cal ser perfecte.
– Deixar de comparar-se constantment amb els altres.
– Acceptar que demanar ajuda no és un fracàs.

Quan deixam anar un poc de pes interior, passa una cosa preciosa: hi entra aire, hi entra llum, hi entra vida. I la mirada es torna més neta, més serena, més autèntica.

Reflexió
– Quin pes duc avui a sobre?
– Hi ha alguna preocupació que podria deixar reposar o compartir?

Pregària en veu alta 

Senyor, dona’m calma i claredat.
Ajuda’m a alliberar-me del que em fa mal
i a caminar amb un cor més lleuger.
Amén.

Compromís setmanal
Aquesta setmana identificaré una cosa que m’està pesant (una exigència, un perfeccionisme, una comparació…) i faré un gest per deixar-la anar.

Espai d'escolta

Aquesta setmana comença la Quaresma, un temps especial dins l’any cristià. Moltes vegades, quan sentim la paraula “quaresma”, la relacionam amb renúncies, sacrificis o normes. Però, en el seu origen, la Quaresma és un viatge cap al més essencial, un camí de 40 dies per mirar-nos per dins i créixer. 

El Dimecres de Cendra, que celebrarem aquesta setmana, té un gest molt conegut: rebre una mica de cendra al front. Aquest signe ens recorda dues coses molt importants: 

1. La nostra fragilitat. Som humans, no màquines. Ens equivocam, ens feim mal els uns als altres, carregam coses que no volem carregar…  La cendra ens convida a reconèixer que necessitam ajuda, que no ho podem tot tot sols —i això no és una feblesa: és una veritat que allibera.

2. La possibilitat de començar de nou. La cendra no és només record de fragilitat; és també un símbol de renaixement. A la natura ho veim claríssim: després del foc, la terra torna a brotar.  La Quaresma ens convida a fer el mateix: netejar, renovar, reconstruir el que en la nostra vida s’ha anat fent malbé. No es tracta de fer grans gestes. Es tracta d’un camí interior: revisar el que ens pesa, alliberar-nos del que ens fa mal, reconciliar-nos amb algú, cuidar millor les nostres relacions, recuperar espais de silenci i pau, preguntar-nos cap a on volem caminar.

Jesús es retirava al desert per això: per escoltar millor, per entendre el que portava dins, per preparar-se per estimar més.

Reflexió
– Què necessit deixar enrere per viure més en pau?
– Quin “espai interior” vull renovar en aquests 40 dies?

Pregària en veu alta

Senyor, acompanya’m en aquest camí que comença.
Dona’m llum per veure el que he de canviar
i força per començar de nou amb esperança.
Amén.

Compromís setmanal
Tria un gest concret de Quaresma per començar: una actitud a millorar, un hàbit a deixar, una reconciliació pendent, un minut de silenci cada dia…  Qualsevol petita pasa és un principi gran.