Tots cometem errors. Tots tenim dies en què no acabam d’actuar com voldríem. I, moltes vegades, ens quedam encallats en el remordiment o en la sensació de “no haver estat a l’alçada”. Però la fe cristiana ens recorda una veritat essencial: Déu sempre obre camins nous. No estam determinats pel que hem fet, sinó pel que encara podem arribar a fer. Aprendre a començar de nou no vol dir fer veure que no ha passat res, sinó mirar amb sinceritat el que ha anat malament i donar-nos una nova oportunitat. Jesús ho feia sovint amb els malalts que volien recuperar la salut, amb els deixebles que dubtaven o amb persones que carregaven històries difícils. Sempre els deia: “Aixeca’t. Camina. Comença.” Era la seva manera d’afirmar que mai no és tard per renéixer.

Espai de silenci
– Quina situació o actitud voldria deixar enrere?
– On necessit començar de nou?

Pregària

Senyor, dona’m força per aixecar-me
i coratge per començar de nou.
Que mai no perdi l’esperança en el futur que Tu obres davant meu.
Amén.

Compromís setmanal
Tria una cosa que t’agradaria millorar i fes un primer pas real aquesta setmana.

Aquesta setmana comença la Quaresma, un temps especial dins l’any cristià. Moltes vegades, quan sentim la paraula “quaresma”, la relacionam amb renúncies, sacrificis o normes. Però, en el seu origen, la Quaresma és un viatge cap al més essencial, un camí de 40 dies per mirar-nos per dins i créixer. 

El Dimecres de Cendra, que celebrarem aquesta setmana, té un gest molt conegut: rebre una mica de cendra al front. Aquest signe ens recorda dues coses molt importants: 

1. La nostra fragilitat. Som humans, no màquines. Ens equivocam, ens feim mal els uns als altres, carregam coses que no volem carregar…  La cendra ens convida a reconèixer que necessitam ajuda, que no ho podem tot tot sols —i això no és una feblesa: és una veritat que allibera.

2. La possibilitat de començar de nou. La cendra no és només record de fragilitat; és també un símbol de renaixement. A la natura ho veim claríssim: després del foc, la terra torna a brotar.  La Quaresma ens convida a fer el mateix: netejar, renovar, reconstruir el que en la nostra vida s’ha anat fent malbé. No es tracta de fer grans gestes. Es tracta d’un camí interior: revisar el que ens pesa, alliberar-nos del que ens fa mal, reconciliar-nos amb algú, cuidar millor les nostres relacions, recuperar espais de silenci i pau, preguntar-nos cap a on volem caminar.

Jesús es retirava al desert per això: per escoltar millor, per entendre el que portava dins, per preparar-se per estimar més.

Espai de silenci
– Què necessit deixar enrere per viure més en pau?
– Quin “espai interior” vull renovar en aquests 40 dies?

Pregària

Senyor, acompanya’m en aquest camí que comença.
Dona’m llum per veure el que he de canviar
i força per començar de nou amb esperança.
Amén.

Compromís setmanal
Tria un gest concret de Quaresma per començar: una actitud a millorar, un hàbit a deixar, una reconciliació pendent, un minut de silenci cada dia…  Qualsevol petita pasa és un principi gran.