ESPAI ATURAM
SOM LA TERRA
DIMECRES DE CENDRA:
UN SIGNE D'AMOR I COMPROMÍS
Avui celebram un dia molt especial: Dimecres de Cendra. Aquest dia ens ajuda a preparar-nos per a la Pasqua, el temps en què recordem com Jesús ens estima moltíssim.
Quan anem a la capella o al nostre espai de pregària, el mossèn ens farà una creu amb cendra al front. Ho farà suaument, amb molta estima, mentre diu unes paraules especials:
“Penedeix-te i creu en l’Evangeli.”
Això vol dir que volem ser millors, ajudar els altres i estimar com Jesús ens va ensenyar.
Per què la cendra? La cendra és un recordatori que tots podem aprendre i créixer, que a vegades ens equivoquem, però Déu sempre ens estima i ens ajuda a tornar a començar.
Com ho podem viure? Durant aquest temps, podem fer petites coses per acostar-nos més a Jesús:
Estimar i compartir amb els amics.
Ajudar els que ho necessiten.
Donar gràcies a Déu per tot el que tenim.
Dimecres de Cendra és un dia per recordar que volem ser bons i estimar més! Jesús està amb nosaltres i ens acompanya sempre.
ESPAI ATURAM
SOM UN NÚVOL
Contar el següent conte:
En Joan i na Maria, quan arriben de l’escola a ca seva es troben una sorpresa. Hi ha un dibuix d’una dona que no coneixen i a més TÉ SET CAMES! Quina cosa més estranya! Van a cercar els pares perquè els ho expliquin.
Els pares els diuen que és sa Jaia Corema. Els expliquen que abans, en moltes cases, especialment on hi havia infants, acostumaven a fer un ninot de paper que volia representar la Quaresma.
Li donaven forma de dona, amb els braços estesos i les faldilles molt bombades, per tal que la part inferior tengués l’espai suficient per a haver-hi set cames amb set peus, que simbolitzaven les set setmanes de duració de la Quaresma.
Cada diumenge, el pare o la mare, davant de tots els infants, li tallava un peu, per significar que ja havia passat una altra setmana.
Aquest ninot venia a ésser com el calendari casolà infantil de la Quaresma, que marcava les setmanes transcorregudes i les que encara faltaven per arribar al dia de Pasqua.
El pare i la mare els van demanar si ho volien fer també a casa i els dos alhora van dir: SÍIIIIIIIIIIII
ESPAI ATURAM
SOM UNA ONA
SANT JOSEP
Avui és un dia especial perquè celebrem Sant Josep, el pare de Jesús a la Terra. Ell era un home bo i treballador, que cuidava molt bé de Jesús i de Maria, la seva esposa.
Sant Josep estimava la seva família i els protegia amb molta alegria. Per això, avui també és el Dia del Pare, un dia per donar les gràcies als nostres pares i a les persones que ens cuiden amb amor.
Podem celebrar-ho així:
Dient “t'estimo” al pare.
Fent-li un dibuix bonic.
Donant-li una abraçada forta.
"Gràcies, Sant Josep, per ensenyar-nos a estimar i cuidar els altres!"
ESPAI ATURAM
SOM LA LLUNA
BESADES
Eren tocades les nou i, com cada nit, en Roger va entrar dins el llit de la mare i se li acorrucà al costat. Es delia per gaudir uns instants més d'aquella escalfor coneguda i incomparable.
Se la va mirar de reüll i li preguntà:
- Mare, de quin color són les besades?
-Les besades? Doncs... poden ser moltes formes i colors i, de fet, canvien de color segons el que ens volen dir. De vegades, fill, són petites, xerraires, divertides i molt, molt bromistes. Aquests són d'un vermell resplendent com... com les cireres! I ens diuen "t'estimo per la teva alegria, frescor i vitalitat".
- Ah, com les cireres que ens posem a les orelles i fem veure que són arracades!- va fer en Roger.
- Tu ho has dit!
- També hi ha moments, fill, en què les besades són sucoses i estan plenes de vitamines de color taronja. És quan ens premen amb força i diuen "bon dia, és hora de llevar-se!"
- Aquests ja els conec! -va interrompre en Roger- són els que em fas quan dius "ara et menjaré a besades", oi, mare?
- Sí, els mateixos!
- I de color groc, mare? N'hi ha de besades de color groc?
- I tant! Els dies que les besades són calentes i intenses el seu color brilla com el sol. És quan ens expliquen com els agrada la nostra escalfor i companyia.
- Ah, si! I ens regalen agraçades i carícies... aquests m'agraden molt mare! - va fer el Roger.
- Mare, i les que fan pessigolles a l'orella, al coll i a les galtes? Aquestes de quin color són?
- Aquestes són els que es mouen al ritme de la música i són de color verd lluminós com els camps i boscos quan bufa el vent. Les besades verdes expliquen als que els estimen que els agrada la vida i veure com creixen i respiren.
La mare en veure que a en Roger se li tancaven els ulls, va baixar el to de veu i va continuar.
- De vegades, en canvi, les besades són llars, tranquils i d'un blau suau i esponjós com el cel. És quan ens expliquen que el seu amor és profund, sense límits, un amor tan gran que miris on miris sembla no acabar mai!
- I també arriben fins a la lluna? - va preguntar en Roger.
- També, li va respondre la mare.
- I saps? Sovint les besades són d'un color lila fosc i misteriós. Aquests dies ens consolen perquè estem tristos, confusos o potser no sabem què fer i on anar i ens diuen "no pateixis, sempre seré al teu costat".
En Roger en un esforç per no tancar els ulls va exclamar:
- Mare,les besades són dels colors de l'arc de Sant Martí!
- Sí, fill.
La mare se'l va mirar, va fer un gran somriure i li va fer una besada al front. En Roger, en un últim alè de veu li va preguntar:
- I aquesta, mare, de quin color era?
- Aquesta, fill meu, era una besada de "bona nit" blanc com la neu, i et volia explicar com m'agrada el silenci, la pau i la quietud que sento al teu costat. I saps com va néixer el color blanc? D'una besada que es van fer tots els colors de l'arc de Sant Martí!