Suport pel docent:

El 8 de març de 1957 la manifestació de les treballadores d'una fàbrica de tèxtils de Nova York, en la qual van morir 120 dones, va iniciar la lluita per la igualtat en tots els aspectes. Finalment, en 1975, coincidint amb l'Any Internacional de la Dona, les Nacions Unides van commemorar el Dia Internacional de la Dona per primera vegada, el 8 de març. Des d'aquesta data, l'ONU i les seves agències han treballat en la lluita de gènere de manera incansable. Tothom som iguals per la dignitat de ser persones humanes, la qual cosa preval sobre tota la resta. Per als creients, tots som iguals quant a ser fills de Déu. D'aquesta essència es deriven uns certs drets fonamentals de totes i cadascuna de les persones humanes.

Podem fer una pluja de paraules que ens uneixen a tots.

Oració: "Senyor, et demanam que l'amor als daltres estigui sempre present en el nostre cor."

Lectura del següent conte:

Eren tocades les nou i, com cada nit, en Roger va entrar dins el llit de la mare i se li acorrucà al costat. Es delia per gaudir uns instants més d'aquella escalfor coneguda i incomparable. Se la va mirar de reüll i li preguntà:

- Mare, de quin color són els petons?

- Els petons? Doncs... els petons poden ser moltes formes i colors i, de fet, canvien de color segons el que ens volen dir. De vegades, fill, els petons són petits, xerraires, divertits i molt, molt bromistes. Aquests són d'un vermell resplendent com... com les cireres! I ens diuen "t'estimo per la teva alegria, frescor i vitalitat".

- Ah, com les cireres que ens posem a les orelles i fem veure que són arracades!- va fer en Roger.

- Tu ho has dit!

- També hi ha moments, fill, en què els petons són sucosos i estan plens de vitamines de color taronja. És quan ens premen amb força i diuen "bon dia, és hora de llevar-se!"

- Aquests ja els conec! -va interrompre en Roger- són els que em fas quan dius "ara et menjaré a petons", oi, mare?

- Sí, els mateixos!

- I de color groc, mare? N'hi ha de petons de color groc?

- I tant! Els dies que els petons són calents i intensos el seu color brilla com el sol. És quan ens expliquen com els agrada la nostra escalfor i companyia.

- Ah, si! I ens regalen agraçades i carícies... aquests m'agraden molt mare! - va fer el Roger.

- Mare, i els que fan pessigolles a l'orella, al coll i a les galtes? Aquests de quin color són?

- Aquests són els que es mouen al ritme de la música i són de color verd lluminós com els camps i boscos quan bufa el vent. Els petons verds expliquen als que els estimen que els agrada la vida i veure com creixen i respiren.

La mare en veure que a en Roger se li tancaven els ulls, va baixar el to de veu i va continuar.

- De vegades, en canvi, els petons són llars, tranquils i d'un blau suau i esponjós com el cel. És quan ens expliquen que el seu amor és profund, sense límits, un amor tan gran que miris on miris sembla no acabar mai!

- I també arriben fins a la lluna? - va preguntar en Roger.

- També, li va respondre la mare. 

- I saps? Sovint els petons són d'un color lila fosc i misteriós. Aquests dies els petons ens consolen perquè estem tristos, confusos o potser no sabem què fer i on anar i ens diuen "no pateixis, sempre seré al teu costat".

En Roger en un esforç per no tancar els ulls va exclamar:

- Mare, els petons són dels colors de l'arc de Sant Martí!

- Sí, fill.

La mare se'l va mirar, va fer un gran somriure i li va fer un petó al front. En Roger, en un últim alè de veu li va preguntar:

- I aquest, mare, de quin color era aquest petó?

- Aquest, fill meu, era un petó de "bona nit" blanc com la neu, i et volia explicar com m'agrada el silenci, la pau i la quietud que sento al teu costat. I saps com va néixer el color blanc? D'un petó que es van fer tots els colors de l'arc de Sant Martí!