Davant del nou any que hem encetat, ens pot servir aquesta pregària que Gandhi va ensenyar als seus deixebles:
Humilment m’esforçaré a estimar,
a dir la veritat, a ser honest i pur,
a no posseir res que no em sigui necessari,
a guanyar-me el sou amb el treball,
a estar atent sempre al que menjo i bec,
a no tenir mai por,
a respectar les creences dels altres,
a cercar sempre el millor per a tots,
a ser un germà per a tots els meus germans.
Sant Antoni, vivia a una gran casa, tenia molts de doblers. Va decidir donar tot el que tenia als pobres i anar a viure una vida d’ermità. Però el dimoni era molt entremaliat i sempre anava darrera Sant Antoni cercant-li les puces.
Sant Antoni és el patró dels animals, segons la tradició va fer molts de miracles, com la història d’un porquet.
Era i no era la història d’una mare porquet que va dur al seu fill, un porquet que no podia caminar. Sant Antoni quan el va veure el va beneir i de cop i volta el porquet es va aixecar i es va posar a córrer molt content. Per això és considerat el patró dels animals, perquè els protegeix com va fer amb el porquet.
He somniat que un dia viurem
units i somriurem feliços,
plens de vida i amor.
He somniat que tot el món
s’estimava i ningú no s’odiava.
He somniat que els homes
cada dia s’entenien una mica
més i que ja no hi havia
guerres, ni tristesa.
He somniat que tots els nins i
nines tenien uns pares que els
estimaven molt i que en cap
lloc del món hi havia infants tristos.
(inspirat en el text de Martin Luther King)
Passat demà celebram la Candelera, el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva (a la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses). Aquesta festa se celebra quaranta dies després de Nadal, el 2 de febrer.
El dia de la Candelera, és just al bell mig de l'hivern. És a dir, són tants els dies que han passat des de que va començar l'hivern, com els dies que queden perquè s’acabi.