"Aquest matí m'he aixecat amb ganes de fer moltes coses.

Quan he mirat per la finestra he vist que plovia. 

Llavors he pensat que podia fer dues coses: o enfadar-me perquè avui no fa sol o pensar que l'aigua anirà molt bé per les plantes i els arbres. 

La mare em diu que avui no podrà venir a buscar-me a l'escola al migdia i que m'hauré de quedar a dinar. També puc pensar dues coses: al migdia no podré venir a casa a jugar amb les joguines o pensar que podré estar tot el migdia jugant amb els amics que es queden a dinar a l'escola. 

Cada dia és com una pastilla de plastilina: depèn de com, puc fer una bola per llançar-la al cap d'un altre o modelar una joguina per jugar els dos junts. De mi depèn que avui m'ho pugui passar bé o pensi que tot és un rotllo."

Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. Pel cristians, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix).