ELS INFANTS

Suport pel docent.

1. Parlam de la imatge: 

• Què veis?

• Qui hi ha?

• Què fan?

2. Llegim la següent cita bíblica i, després, en parlam sobre el que Jesús va voler dir (com sempre, adequant-ho a l’edat de l'alumnat):

"Deixeu que els infants vinguin a mi. 

No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells." (Mc 10,14).

Explicació: Jesús desitja que els nens s'acostin a ell i els acull amb amor. Ensenya que per a ingressar al Regne de Déu, és necessari ser humils i dipositar la nostra confiança en Déu, tal com ho fan els nens. Ells representen la puresa, la confiança i la humilitat, i Jesús ens anima a aprendre de la seva actitud.

3. Oració: "Gràcies Senyor per les persones que ens estimen"

AVUI ÉS... DIMECRES DE CENDRA

Suport pel docent. 

1. Demanam als infants que veuen a la imatge.

A continuació teniu una explicació d’allò que significa el dimecres de cendra per a què ho pogueu contar als infants (adaptant-ho a la seva edat):

En aquesta celebració es duu a terme la imposició de la cendra, que s'obté de la crema de les palmes beneïdes el Diumenge de Rams de l'any anterior. Ocorre 46 dies abans de la Pasqua i el Dimecres de Cendra dona inici a la Quaresma, que es considera tenir una durada de 40 dies (excloent els diumenges) i acaba el Diumenge de Rams. Per tant, abasta 7 setmanes. En imposar la cendra, el prevere pronuncia aquestes paraules: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". 

És un temps per a esforçar-nos a ser millors, prestar més atenció als nostres pares, resar més, pensar més en els altres... En resum, és voler semblar-nos més a Jesús.

2. Oració. Repetirem la frase que se’ns diu quan ens imposen la cendra: "Converteix-te i creu en l’Evangeli."

Suport pel docent.

En aquest periode de Quaresma, no podem obviar la figura de la Jaia Corema a les aules d’infantil. Breu història de la tradició que podeu adaptar a l'edat dels infants:

Mossèn Alcover descriu amb detall la tradició: Sa Jaia-serrada era una velleta de paper, cartró o fusta pintada, que representava la Quaresma, molt flaca, amb un bacallà a una mà i un manat de pastanagons a l’altra, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Quaresma. El primer dia de Quaresma penjaven la Jaia a la cuina o al menjador, i cada diumenge li tallaven una cama de les set que tenia. El dissabte de Pasqua llevaven o cremaven el que en quedava.

A la falda, la jaia tenia una palangana amb verdures i peix, aliments típics de Quaresma. L’encarregat de llevar els peus a la jaia era el pare de família. Cada any el dijous de la quarta setmana de Quaresma es feia una festa, en què se serrava per la meitat el personatge (fet d’on prové el nom de Jaia Serrada) entre les aclamacions del públic, ja amb presses per arribar a Pasqua.

Al final de la Quaresma, la Jaia Corema es despenjava i aleshores els joves expressaven la seva alegria, perquè a la fi acabava una època de sacrificis i privacions. Ja ho diu la cançó popular mallorquina, en un to d’exageració irònica:

«Sa Corema ja és passada;

Mare de Déu que no torn!,

que tenc s'esquena escorxada

d'anar-me a colgar dejorn».

Oració: "Gràcies Senyor per tot el que tenim".

DIA CONTRA LA DISCRIMINACIÓ

Suport pel docent.

1. Visualitzam la imatge i podem parlar d’ella a través de preguntes senzilles com:

• Què hi veim?

• Quantes mans hi ha?

• Són iguals o diferents?

• …

2. Visualitzam el vídeo. Els protagonistes d’aquest curtmetratge són dos personatges completament oposats, dos fantasmes molt simpàtics. Aquests personatges descobriran la importància de no jutjar, tolerar i, sobretot, acceptar els altres malgrat les diferències. El curt permet reflexionar sobre el fet que no s’ha de rebutjar el que desconeixem.

​​

3. Oració: "Gràcies Jesús per ser com som."