FEBRER 2023
FEBRER 2023
Embedded Files
DILLUNS 6
DILLUNS 6
L'INTERIOR DE CADA UN
Visionat el curtmetratge, podem treure la següent conclusió: cada vegada resulta més difícil explicar als nostres alumnes que la veritable bellesa resideix en el seu interior. Creixen envoltats de missatges que els diuen que l'important no és els qui són, sinó que el valor de les persones es troba en la seva aparença o en les seves possessions.
Establim un diàleg obert amb els infants (no oblidam que no és el mateix fer-ho a l’aula de P4 que a la de P6, per la qual cosa el docent ho pot adaptar així com ho trobi més adient pels seus alumnes) amb preguntes tipus:
Qui ens vol contar el curtmetratge?
Què li passa a l’ovella?
Quins altres animals surten?
Què fan?
Són amics?
Què passa quan li lleven la llana?
…
El nostre amic Jesús tampoc no mira les aparences de ningú, ens estima a tots per igual.
I a tots vosaltres, companys i companyes, vos deixam el següent missatge del Papa Francesc:
DILLUNS 13
DILLUNS 13
MIRAM, ESCOLTAM, ESTIMAM
Vos oferim diferents propostes.
Podeu projectar el cartell que trobareu més abaix.
El podeu fer en paper, mida DINA3.
El podeu fer mida DINA4 per a cada alumne.
…
Llegim les preguntes del cartell i les oferim als alumnes. Segurament si demanam “Em veus?” la seva resposta serà:”si”. Farem una passa més. Podem reformular les preguntes:
Què veus quan em mires? Quan mires al company que hi tens devora? Com em veus? Com et veus a tu?...
M’escoltes? Saps escoltar a qui tens devora? Saps escoltar-te a tu mateix?...
M’estimes? I als teus companys? A qui més estimes? I a tu mateix?...
Podem fer un llistat d’allò que diuen en un principi i el que diràn després de nosaltres encaminar-ho cap a la següent reflexió: tots ens volem assegurar que, d’una o altra manera, som vistos. L’infant vol sentir que l’adult el veu, l’escolta (el té en compte) i l’estima. És un veure amb més profunditat, no només veure la persona física, sinó veure l’ésser que sóc, més enllà del que faig. Un m’estimes incondicionalment amb tots els meus processos, les meves etapes, les meves dificultats. Partint del fet que totes les emocions són vàlides i legítimes, cal entendre i començar a mirar als infants des d’aquesta mirada.
I ara una petita tasca per vosaltres companys i companyes: Contestau també a les preguntes!!!!
DILLUNS 20
DILLUNS 20
ENS MIRA, ENS ESCOLTA, ENS ESTIMA
Projectarem el mateix cartell que la passada setmana:
Mentre, llegirem:
“Jesucrist ens ha estimat corn ningú mai no ha estimat. Per la gent de Natzaret era el fuster i era l’amic. Amb les mans ha treballat, com fas tu i com faig jo. Sap el que és amb la suor guanyar-se el pa.”
Reflexionem:
Qui ens estima molt? (és clar que hem de donar per vàlides respostes com per exemple el pare, la mare, els padrins etc)
Qui més ens estima molt?
Qui ens escolta?
Ens agrada que així igui? Per què?
DILLUNS 27
DILLUNS 27
QUARESMA
La passada setmana començà la Quaresma, el període de 40 dies en què els cristians en preparam per a la Setmana Santa. Per aquest motiu, i a través d'un petit conte, introduirem els infants la figura de la Jaia Quaresma.
"En Joan i na Maria, quan arriben de l’escola a ca seva es troben una sorpresa. Hi ha un dibuix d’una dona que no coneixen i a més TÉ SET CAMES! Quina cosa més estranya! Van a cercar els pares perquè els ho expliquin.
Els pares els diuen que és sa Jaia Corema. Els expliquen que abans, en moltes cases, especialment on hi havia infants, acostumaven a fer un ninot de paper que volia representar la Quaresma.
Li donaven forma de dona, amb els braços estesos i les faldilles molt bombades, per tal que la part inferior tengués l’espai suficient per a haver-hi set cames amb set peus, que simbolitzaven les set setmanes de duració de la Quaresma.
Cada diumenge, el pare o la mare, davant de tots els infants, li tallava un peu, per significar que ja havia passat una altra setmana.
Aquest ninot venia a ésser com el calendari casolà infantil de la Quaresma, que marcava les setmanes transcorregudes i les que encara faltaven per arribar al dia de Pasqua.
El pare i la mare els van demanar si ho volien fer també a casa i els dos alhora van dir: SÍIIIIIIIIIIII"
De ben segur que tots els docents a l’etapa d’Educació infantil contam el conte de la Jaia Corema i la tenim representada a l’aula a més a més de seguir amb la tradició de llevar-li una cama cada setmana com fan els pares del conte que hem llegit.
Què vos pareix si darrera cada cama duu escrit un valor, una idea, una reflexió sobre la qual poguem profunditzar una mica més? Vos feim una proposta adaptable a cada a curs, qualsevol altra que faceu voltros serà fantàstic i si la ens feis arribar …millor! Així tenim idees per propers anys! Gràcies a tots i totes!
A la faldilla li podem escriure la paraula FELICITAT, ens proposem aquesta setmana ser i fer feliços!...Un molt bon propòsit per a tots! Com? Ens basarem en les Benaurances.
1a cama, COMPARTIR
2a cama, ESCOLTAR.
3a cama, ACCEPTAR
4a cama, ESTIMAR
5a cama, AGRAIR
6a cama, APRENDRE
7a cama, JESÚS
Nosaltres serem feliços, si sabem compartir el que tenim, ni poc ni molt, el que tenim cadascú (podem compartir les nostres qualitats, la nostra simpatia i bon humor, el
nostre menjar, la nostra roba,la nostra estimació, el nostre temps...)
Serem feliços si sabem escoltar a les altres persones (als companys/es de classe, amics,família, si els sabem ajudar quan ho necessiten..)
Serem feliços si ens acceptem i ens estimem tal com som i no ens comparem amb els altres, tots tenim molt de positiu, uns una cosa els altres un altra, si això ho complementem, serem feliços i podrem fer que les persones del nostre entorn ho siguin.
Serem feliços si no envegem res dels altres, si estem contents amb el que tenim i en donem gràcies a Déu.
Serem feliços si estem disposats a aprendre sempre dels altres amb senzillesa, pensant que no ho sabem tot.
Serem feliços si estimem de tot cor a Jesús, ell és el que pot fer possible que tot això esdevingui una realitat.
Page updated
Report abuse