NOVEMBRE 2025
NOVEMBRE 2025
ESPAI ATURAM
RESPIRACIÓ TRINITÀRIA
RECORDAR, UNIR I VIDA
Introducció per al docent:
Aquesta pràctica de respiració ens recorda que no estam sols. Formam part d’una gran família que uneix el cel i la terra: la comunió dels sants. En silenci, deixem que la respiració ens connecti amb Déu, amb Jesús i amb l’Esperit Sant, que ens uneixen a tots en l’amor.
Indicacions per a l’alumnat:
Seu amb comoditat, tanca els ulls si vols, i deixa’t acompanyar per la música suau. Farem tres respiracions profundes, cada una amb una intenció diferent:
Respira amb Déu Pare – Recorda
Inspira profundament. Pensa en alguna persona que ja no hi és, però que continues estimant. Dona gràcies a Déu per tot el que has rebut d’ella. Sent que el seu amor continua viu.
Respira amb Jesús – Uneix
Inspira de nou. Pensa en les persones que tens avui al teu voltant: família, companys, amics... Demana a Jesús que us uneixi en l’amor i que vos ajudi a cuidar-vos els uns als altres.
Respira amb l’Esperit Sant – Dona vida
Fes una tercera respiració profunda. Deixa que l’Esperit Sant ompli el teu cor de pau i d’esperança. Ell és qui dona vida nova i ens manté units més enllà de la mort.
Mantén el silenci uns segons. Respira i sent que tots —els que hi som i els que ja han marxat— continuam units en Déu, que és vida i amor etern.
NIT DE LES ÀNIMES
Informació pel mestre
31 d’octubre, revetlla de Tots Sants o Nit de les Ànimes.
Antigament a Mallorca era costum fer dejuni el dissabte de Tots Sant i resar el saltiri. Al vespre, es deixava un llum a la casa encès en sufragi dels morts de la casa. “Tal vespre com aquest en què els morts tornaven a ca seva, el llum oberta era per veure-hi. Anaven a recollir les oracions dels seus familiars.” La revetlla de Tots Sants és coneguda com la Nit de les Ànimes, ja que hi ha la creença que és en aquesta data quan les ànimes dels avantpassats tornen a la llar on han viscut. Per això era costum encendre espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com les carabasses, que s’acostumaven a decorar i que es col·locaven a la porta de la casa, a les habitacions o a la cuina perquè les animetes trobessin el camí. També s’encenia el foc de la llar perquè s’escalfassin, s’obrien les portes, es posava un plat més a taula parada pel difunt, i fins i tot es deixava un llit preparat i calent per si volia colgar-se, amb el cobertor obert. Era usual tenir la precaució de llevar els objectes dels racons, a fi de permetre a les ànimes que s’hi poguessin posar. A Mallorca, eren més habituals bunyols o aglans, en comptes de castanyes. El alguns pobles, els infants en posaven a cada graó de l’escala de la casa o pels racons, i d’altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se’ls enduguessin.
1 de novembre, Dia de Tots Sants
D’acord amb el calendari de l’Església, el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, se celebra la memòria de tots els sants que varen dedicar les seves vides a la propagació i defensa de la fe cristiana. De ben antic es feien cerimònies i oracions, s’oferien llums, es resaven tres parts del rosari i sonaven les campanes durant tota la nit perquè els difunts que no havien assolit encara la pau en trobassin el camí. El dia de Tots Sants toca visita al cementiri. És el dia en què es recorden els difunts, es visiten i engalanen les tombes amb flors, i s’hi encenen espelmes en sufragi seu. “He volgut fer una passada pel cementiri. No sé quins parenostres han dit als nostres avantpassats, però flors si que les n’han duites a balquena. Gerros, pitxers, cossiolets, tassons, qualque gerreta i tot per aguantar flors. Qualcú ha jugat amb les flors, teixint amb flors de diferents colors una catifa.”
2 de novembre, Dia dels Difunts o Dia dels Morts
En aquest dia es deien tres misses ¡ era costum que tothom hi anés a resar pels seus difunts. “Aquest dia els capellans diuen 3 misses i no hi ha ningú del poble que aquest dia no assistesqui a missa a resar pel seus morts, i encara que en tot l’any no vagin cap vegada a missa –ni tan sols els diumenges- el Dia dels Morts tothom hi va, fins i la gent de foravila compareix.”
Espai d'escolta i reflexió
Llegim la informació anterior als alumnes fent èmfasi en la diferenciació dels tres dies. D'altra banda procuram defensar la nostra tradició desconeguda per a molts davant festes externes a la nostra cultura.
Pregària del mestre en veu alta
"Jesús, pregam per totes aquelles persones que ja no hi son; que siguin al teu costat. Amén"
ESPAI ATURAM
RESPIRACIÓ TRINITÀRIA
GRÀCIES, AMOR I MIRADA RENOVADA
ntroducció per al docent:
Aquesta setmana treballarem la importància de donar gràcies. Aquesta pràctica de respiració ens ajudarà a fer-ho des del silenci i el cor, posant la nostra gratitud en mans de Déu, de Jesús i de l’Esperit Sant.
Indicacions per a l’alumnat:
Seu amb comoditat, tanca els ulls si vols, i deixa’t acompanyar per una música suau. Farem tres respiracions profundes, una per cada persona de la Trinitat.
Respira amb Déu Pare – Dona gràcies
Inspira profundament. Pensa en alguna cosa bona que has viscut avui: una rialla, un gest amable, un moment de pau... Dona gràcies a Déu Pare, font de tot el bé.
Respira amb Jesús – Recorda l’amor
Torna a inspirar. Pensa en una persona que t’estima, que t’ajuda o t’ha fet créixer. Dona gràcies per ella i deixa que el teu cor s’ompli de reconeixement i amor.
Respira amb l’Esperit Sant – Nova mirada
Fes una tercera respiració profunda. Deixa que l’Esperit Sant t’ompli de pau i d’agraïment. Demana-li que t’ajudi a viure amb ulls nous, capaç de veure el bé en tot.
Mantén uns segons de silenci. Sent la calma i la gratitud dins teu. Respira i deixa que aquest sentiment t’acompanyi tot el dia.
LA FORÇA DE LA GRATITUD
Reflexió
A vegades passem pel dia sense adonar-nos de tot el que tenim. Ens fixam en allò que ens falta, en allò que no surt bé, i ens oblidem de donar gràcies. La gratitud és una manera de mirar la vida amb ulls nous. Quan donam gràcies, reconeixem que hi ha molt de bé al nostre voltant: persones que ens estimen, oportunitats, aprenentatges, moments de pau, fins i tot reptes que ens fan créixer.
Els cristians sabem que darrere de tot això hi ha Déu, font de tot bé. Ell ens convida a viure amb un cor agraït, no només quan tot va bé, sinó també enmig de les dificultats.
Espai de silenci
Podem aturar-nos un moment en silenci i pensar:
Per quines coses o persones vull donar gràcies avui?
Quan va ser la darrera vegada que vaig dir “gràcies” de tot cor?
Pregària del mestre en veu alta
Senyor, gràcies per la vida, per les persones que m’estimen i per les oportunitats de créixer.
Que mai no em falti un cor agraït, capaç de veure el bé fins i tot en els dies difícils.
Amén.
ESPAI ATURAM
RESPIRACIÓ TRINITÀRIA
REBRE, PORTAR I ESTENDRE LA LLUM
Introducció per al docent
Aquesta setmana reflexionarem sobre com tots podem ser llum per als altres. En aquesta pregària de respiració, deixarem que la llum de Déu ens ompli per dins i ens ajudi a portar esperança allà on anem.
Indicacions per a l’alumnat:
Seu amb comoditat, tanca els ulls si vols, i deixa que la música t’acompanyi.
Farem tres respiracions profundes, una per cada persona de la Trinitat.
Respira amb Déu Pare – Rep la llum
Inspira profundament. Imagina una llum suau que entra dins teu. És la presència de Déu que t’envolta i t’omple de pau. Deixa que aquesta llum t’il·lumini per dins.
Respira amb Jesús – Porta la llum
Torna a inspirar. Pensa en una persona que necessita ànim, companyia o esperança. Demana a Jesús que et doni un cor generós per ser llum per ella, amb gestos senzills i amorosos.
Respira amb l’Esperit Sant – Estén la llum
Fes una tercera respiració profunda. Deixa que l’Esperit Sant t’inspiri a mantenir viva la flama de l’esperança, fins i tot quan tot sembla fosc. Ell t’ajuda a no apagar la teva llum.
Mantén el silenci uns segons. Sent aquesta llum dins teu i deixa que t’acompanyi durant el dia.
SER LLUM ENMIG DE LA FOSCOR
Reflexió
Quan els dies s’escurcen i el fred comença a fer-se sentir, la llum sembla més fràgil. Però és precisament llavors quan una espurna petita pot il·luminar tota una habitació. També passa amb nosaltres: un somriure, una paraula amable, una ajuda silenciosa... poden canviar el dia d’algú.
Jesús va dir: “Vos sou la llum del món.” Això vol dir que cadascú de nosaltres té la capacitat d’aportar llum, fins i tot quan la realitat sembla fosca o complicada.
Espai de silenci
Podem aturar-nos un moment en silenci i pensar:
Quan he estat llum per als altres?
En quins moments de la meva vida he rebut la llum d’algú?
Pregària del mestre en veu alta
Senyor, gràcies per la llum que poses en la meva vida a través de les persones bones.
Ajuda’m a ser llum per als altres, amb senzillesa i amor.
Que mai no m’apagui l’esperança.
Amén.
RESPIRACIÓ TRINITÀRIA
REP, DÓNA I CONTAGIA AMOR
Introducció per al mestre/a:
Aquesta setmana aprendrem que estimar no és només dir-ho, sinó viure-ho amb gestos concrets. Aquesta pràctica de respiració ens ajudarà a fer silenci, obrir el cor i demanar a Déu que ens doni un amor actiu, capaç de servir amb senzillesa.
Indicacions per a l’alumnat:
Seu amb comoditat, tanca els ulls si vols i deixa’t acompanyar per una música suau. Farem tres respiracions profundes, una per cada persona de la Trinitat.
Respira amb Déu Pare – Rep l’amor
Inspira profundament. Deixa que Déu t’ompli del seu amor, un amor gratuït que et fa sentir estimat tal com ets. Sent la seva mirada tendre i acollidora sobre tu.
Respira amb Jesús – Dona amor
Torna a inspirar. Pensa en algú que avui puguis ajudar, escoltar o animar. Demana a Jesús que t’ensenyi a estimar com Ell: amb mans que serveixen i un cor senzill.
Respira amb l’Esperit Sant – Contagia amor
Fes una tercera respiració profunda. Deixa que l’Esperit Sant et doni força i alegria per estendre l’amor al teu voltant. Que la teva presència sigui llum, pau i esperança per als altres.
Mantén uns segons de silenci. Respira i sent que l’amor de Déu viu dins teu i es pot fer visible a través teu.
L'AMOR QUE ES FA SERVEI
Reflexió
L’amor veritable no es queda en paraules. Es fa gest, mirada, ajuda. Quan donam temps, quan escoltam, quan feim una petita acció per fer la vida més fàcil als altres, l’amor es converteix en servei.
Jesús ens va ensenyar que estimar és posar-nos al servei. No es tracta de fer grans coses, sinó de viure amb cor obert i mans disponibles. A vegades una cosa tan senzilla com un “com estàs?” pot ser un regal immens per a qui ho necessita.
Espai de silenci
Podem aturar-nos un moment i pensar:
En què puc servir avui amb amor?
A qui puc fer un petit gest que li doni pau o alegria?
Pregària
Senyor, ens has donat el do de l’amor.
Fes que sapiguem viure’l en gestos senzills de servei.
Que les nostres mans siguin instruments de la teva pau i el teu amor.
Amén.