NO em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure fins a quant puc aconseguir.

NO em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

NO em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanessis les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me’l, però també si és un càstig.

NO em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els demés, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

NO diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.

Quan t’expliqui un problema meu NO em diguis: “No tinc temps per bajanades” o “Això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.

En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.