Llegim les preguntes del cartell i les oferim als alumnes. Segurament si demanam “Em veus?” la seva resposta serà:”si”. Farem una passa més. Podem reformular les preguntes:

• Què veus quan em mires? Quan mires al company que hi tens devora? Com em veus? Com et veus a tu?...

• M’escoltes? Saps escoltar a qui tens devora? Saps escoltar-te a tu mateix?...

• M’estimes? I als teus companys? A qui més estimes? I a tu mateix?...

Podem fer un llistat d’allò que diuen en un principi i el que diràn després de nosaltres encaminar-ho cap a la següent reflexió: tots ens volem assegurar que, d’una o altra manera, som vistos. L’infant vol sentir que l’adult el veu, l’escolta (el té en compte) i l’estima. És un veure amb més profunditat, no només veure la persona física, sinó veure l’ésser que sóc, més enllà del que faig. Un m’estimes incondicionalment amb tots els meus processos, les meves etapes, les meves dificultats. Partint del fet que totes les emocions són vàlides i legítimes, cal entendre i començar a mirar als infants des d’aquesta mirada.

I ara una petita tasca per vosaltres companys i companyes: Contestau també a les preguntes!!!!

Mentre, llegirem:

“Jesucrist ens ha estimat corn ningú mai no ha estimat. Per la gent de Natzaret era el fuster i era l’amic. Amb les mans ha treballat, com fas tu i com faig jo. Sap el que és amb la suor guanyar-se el pa.”

Reflexionem:

• Qui ens estima molt? (és clar que hem de donar per vàlides respostes com per exemple el pare, la mare, els padrins etc)

• Qui més ens estima molt?

• Qui ens escolta?

• Ens agrada que així  igui? Per què?