Llegim el conte i l’adaptam en fets i vocabulari a l’edat que ens trobam.

Una antiga llegenda conta com els mags, després d’arribar a l’establia, van oferir els seus obsequis al nen que era en braços de sa mare. Maria va acceptar els obsequis .

Els tres mags van tornar al seu país. Quan ja havia desaparegut la caravana dels mags va aparèixer a l’horitzó el quart mag. El quart mag, tan bon punt va descobrir l’estel, va agafar tres perles per obsequiar l’infant i es va posar en camí. Volia trobar-se amb els altres mags i anar junts on l’estel els portés. 

El primer dia va parar a un hostal per passar la nit. Quan va entrar al portal va veure un vellet que, estirat a terra, tremolava de febre. Ningú no sabia qui era ni on anava. La seva bossa estava buida i no tenia diners per pagar el metge i les medicines. L’amo de l’hostal el volia fer fora. El mag va donar una perla a l’hostaler perquè l’atengués convenientment. 

L’endemà va pujar al seu cavall i es posà en camí amb la intenció de trobar els altres mags que anaven cap a Betlem. El camí seguia per una vall plena de roques que s’alçaven entre ginestars. De sobte va sentir un crit que li va fer posar la pell de gallina. Va saltar del cavall i va córrer cap el lloc d’on venien els crits i va trobar una noia que lluitava per desfer se d’un grup d’homes capitanejats per un home molt ben vestit. Va preguntar què passava i li van dir que el pare de la noia devia molts diners al cap d’aquell grup i que com que no tenia amb què pagar-li pensaven vendre la noia com a esclava. El mag els va donar la segona perla i la noia va quedar lliure.

El tercer dia el mag va arribar a un poblet que els soldats d’Herodes havien incendiat. Va entrar al poble i va veure que els soldats mataven els infants més petits de dos anys. Prop d’una casa cremada una mare intentava que un soldat no li prengués el seu nadó. El mag va donar la tercera perla al soldat per salvar l’infant.

Quan va arribar a Betlem els altres mags ja havien marxat. Va anar a l’establia. Josep estufava la palla i Jesús era a la falda de Maria. Ella el gronxava tot cantant-li una cançó de bressol. El mag va avançar cap a ells i començà a parlar:  

- "Senyor, perdoneu que arribi després dels altres mags. Jo volia acompanyar-los i portar-vos el meu obsequi: tres perles precioses tan grans com ous de colom. Pel camí he trobat moltes persones necessitades, per això he fet tard i ja no tinc les perles."

El mag va explicar tot el que li havia passat pel camí i acabà dient: 

- "Senyor, arribo tard i amb les mans buides."

A l’estança va haver-hi un gran silenci. El mag, durant uns instants, va romandre amb el front tocant a terra. Finalment es va atrevir a alçar els ulls. Josep i Maria se’l miraven amb tendresa i Jesús estenia les seves manetes cap a les mans buides del mag. I Jesús i el mag van somriure.

ELS MEUS TALENTS

Oració: "Jesús, avui et demanam que ens ajudis a sembrar llavors de pau al nostre voltant… un somriure, una mà estesa, un acte generós"