JESÚS I ELS INFANTS
Un dia Jesús estava molt cansat perquè havia predicat a la ciutat tot el dia, era cap l’horabaixa i seia baix una olivera. Prop d’allà un grup de nins jugaven fent molt de renou.
Els deixebles pensaven que els nins molestarien a Jesús i volien que anessin a jugar a un altre lloc! Llavors un nin se’ls va acostar corrent, va rodolar cap a Jesús, i tots els nins van anar-hi corrent i es van agrupar al voltant dels seus peus.
Els deixebles es van enfadar molt i van intentar fer fora els nins.
Però Jesús els va apartar i va dir:
"No els atureu! Deixau que els infants venguin a mi."
Jesús ens volia dir que Ell és amic de tots els nins i les nines i se’ls estima molt.
I TÚ, A QUI ESTIMES?
Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. Pel cristians, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix).
Contar el següent conte:
En Joan i na Maria, quan arriben de l’escola a ca seva es troben una sorpresa. Hi ha un dibuix d’una dona que no coneixen i a més TÉ SET CAMES! Quina cosa més estranya! Van a cercar els pares perquè els ho expliquin.
Els pares els diuen que és sa Jaia Corema. Els expliquen que abans, en moltes cases, especialment on hi havia infants, acostumaven a fer un ninot de paper que volia representar la Quaresma.
Li donaven forma de dona, amb els braços estesos i les faldilles molt bombades, per tal que la part inferior tengués l’espai suficient per a haver-hi set cames amb set peus, que simbolitzaven les set setmanes de duració de la Quaresma.
Cada diumenge, el pare o la mare, davant de tots els infants, li tallava un peu, per significar que ja havia passat una altra setmana.
Aquest ninot venia a ésser com el calendari casolà infantil de la Quaresma, que marcava les setmanes transcorregudes i les que encara faltaven per arribar al dia de Pasqua.
El pare i la mare els van demanar si ho volien fer també a casa i els dos alhora van dir: SÍIIIIIIIIIIII