Començarem la segona setmana d'Advent, si tenim una corona podem encendre o pintar la segona espelma. Després llegim  aquest poema als infants.

Quan ve Nadal fem el pessebre

Amb rius, muntanyes de colors,

El caganer, l’estrella, l’àngel,

El nen, la mare i els pastors.

Cantem cançons i mengem neules,

També torrons i altres llamins,

I per arrodonir les festes

Que omplen de joia grans i nins,

Ens aboquem a les finestres,

A esperar els reis que van venint.

Tercera setmana d'Advent. Si tenim una corona podem encendre o pintar la tercera espelma. Contam el següent conte:

"La nit en què va néixer el nen Jesús en un pessebre de Betlem, tots els pastors de la zona van acudir a fer-li regals. Uns li portaven ovelletes, perquè la seva llana pogués abrigar-li. Uns altres, llenya, per a mantenir viu el foc que il·luminava i escalfava el pessebre. I altres pastors portaven grans rams de flors per a adornar el portal.

Però hi havia una "pastoreta", Clara, que era molt pobra i no tenia res a portar. Ni ovella, ni llenya ni flors. Li feia tanta vergonya presentar-se sense res davant el nen Jesús, que va decidir no anar. Es va recolzar en el pou de la seva casa i va començar a plorar. Llavors, va veure una estrella molt brillant en el fons del pou. Era el reflex d'una estrella que il·luminava amb força el cel.

Clara no s'ho va pensar dues vegades: va tirar la galleda al pou i va recollir el reflex de l'estrella. La seva galleda, ple d'aigua, mostrava l'estrella brillar, i ella va pensar que seria un fantàstic regal per al nen Jesús.

Així que Clara va ser cap al portal de Betlem molt contenta, amb la seva estrella reflectida en la galleda de fusta. De tant en tant la mirava, a veure si seguia aquí. Caminava de pressa, per a no perdre la seva estrella. En arribar al pessebre, li va mostrar la galleda al nen Jesús, però l'estrella... ja no estava. La teulada del pessebre tapava el cel, i l'estrella ja no es reflectia. No obstant això, el nen Déu va somriure.

Clara es va posar a plorar molt apesarada, i de sobte, una de les seves llàgrimes va començar a brillar amb molta força. Es va desprendre del seu rostre i, transformada en estrella, es va elevar fins al més alt del cel. Era l'estrella més brillant de totes, la més bella. Gràcies a aquesta estrella, la resta d'habitants van saber trobar el lloc on el nen Jesús acabava de néixer.

Des de llavors, en tots els pessebres i en els arbres de Nadal, es col·loca una estrella, que fa recordar la història de Clara, la pastoreta que sense tenir res, li va regalar al nen Jesús el més bell: el seu amor."