Ens va recomanar que intentéssim atraure pardals i mallerengues, per això ens va comentar que els forats de les caixes niu havia de ser de 32 mm. Com que són ocells petits no cal que les caixes siguin massa grans.

També ens va parlar de la col·locació. Entre 2,5 i 5 m d'alçada i amb una orientació de l'entrada cap a l'est/nord-est, per evitar calorades a la primavera estiu.

Una altra opció que també semblava força interessant per atreure ocells, són les menjadores. Ens va ensenyar diferents models i també diferents tipus de menjar.

Per acabar també ens va dir quins eren els moments ideals per a cada opció. Les caixes niu s'havien de posar al desembre, gener, a molt tardar finals de febrer inicis de març, perquè els ocells les poguessin mirar i ocupar de cara a la primavera, que és quan les farien servir per pondre els ous. Les menjadores són necessàries als mesos de l'hivern, ja que és quan els hi costa més trobar menjar. Després no és necessari, com a molt agraeixen a l'estiu llocs on beure i netejar-se.